Barcelona, España, 1965

Albert Sánchez Piñol és antropòleg i escriptor. Membre del Centre d’Estudis Africans, el seu treball l’ha obligat a viatjar amb freqüència a diversos països d’Àfrica.  L’any 2000 va publicar Pallassos i monstres, un assaig satíric sobre vuit dictadors africans. La seva primera novel·la, La pell freda, va sorprendre la crítica per la seva força i originalitat i va ser un èxit rotund de vendes. Ha estat traduïda a trenta-set llengües. Pandora al Congo va ser també molt lloada per la crítica i el públic, amb més de quinze traduccions, i la seva darrera novel·la Victus –que narra la Guerra de Successió espanyola i posa en qüestió les versions oficials– s’ha convertit en un autèntic fenomen de vendes que ha consagrat Albert Sánchez Piñol com l’escriptor català més internacional.

  • “Amb La pell freda i Pandora al Congo, Albert Sánchez ha emergit com un destacat autor europeu.” The Guardian
  • “L’originalitat de Sánchez Piñol destaca per l’elecció dels seus temes i l’excel·lent estructura de la trama… Admirable i molt poc convencional.” The Independent.

     

Bibliografia

Any 1888. Pirineus occidentals. Un militant anarquista, anomenat Ric-Ric, arriba a una petita, remota i oblidada vall pirinenca tot fugint de la policia. Allà coneixerà el cap dels contrabandistes, en Cassian, i la mestra de l’escola, la Mailís, una dona que no combrega amb la mentalitat conservadora dels habitants de la vall. Però tot canvia quan en Ric-Ric, accidentalment, desperta unes criatures extraordinàries, sobrehumanes, que alguns associen amb els menairons de les llegendes locals.

Llegir més

Novel·la

Any 1888. Pirineus occidentals. Un militant anarquista, anomenat Ric-Ric, arriba a una petita, remota i oblidada vall pirinenca tot fugint de la policia. Allà coneixerà el cap dels contrabandistes, en Cassian, i la mestra de l’escola, la Mailís, una dona que no combrega amb la mentalitat conservadora dels habitants de la vall. Però tot canvia quan en Ric-Ric, accidentalment, desperta unes criatures extraordinàries, sobrehumanes, que alguns associen amb els menairons de les llegendes locals. En Ric-Ric pretén convertir els monstres en un instrument que faci realitat la revolució àcrata, l’«Ideal». I potser sí que aconseguirà canviar el món, però no com ell s’esperava.

Albert Sánchez Piñol és un dels autors més traduïts de les lletres catalanes. Amb Fungus. El rei dels Pirineus, torna al gènere fantàstic. Però més enllà del gènere literari, Sánchez Piñol utilitza el monstre, la monstruositat i les relacions amb allò monstruós per parlar-nos d’un tema universal i sempre vigent: el poder, les relacions amb el poder i la monstruositat del poder.

 

Vae Victus narra quatre noves aventures de l’enginyer Martí Zuviría.

El llibre comença el 12 de setembre de 1714, l’endemà de la caiguda de Barcelona i poc abans que Zuviría fugi a l’Amèrica del Nord, on ajudarà els indis yames en la guerra contra els colons anglesos. Després de l’aventura americana tornarem a Catalunya, però també anirem a Londres, Alemanya i fins i tot Nova Zelanda. Hi retrobarem personatges històrics que ja vam conèixer a Victus, com l’ambigu duc de Berwick, el seu acèrrim enemic Verboom o l’admirat general Villarroel, alhora que en descobrirem de nous, com el famós guerriller antiborbònic Pere Joan Barceló –àlies Carrasclet– o l’explorador anglès James Cook.

 

 

Sánchez Piñol confirma amb Vae Victus el seu pols narratiu, un equilibri prodigiós entre el rigor històric i la imaginació més desbordant i un sentit de l’humor que converteixen la seva prosa en una de les més modernes i alhora populars del nostre temps.

 

 

Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s’acaba l’11 de setembre del 1714 amb l’apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d’en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l’enginyeria militar.

Victus és un prodigi d’informació i rigor històric al servei d’un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils.

 

«No s’assembla a cap escriptor. Extraordinària.» Pere Gimferrer

 

«Un antídot contra el verí de la manipulació.» Sergi Pàmies

 

Marcus Garvey, empresonat a Londres, pot ser condemnat a mort. L’acusen d’haver assassinat dos germans, William i Richard, aristòcrates anglesos, en una expedició per trobar diamants a la selva del Congo. Per salvar Garvey, el seu advocat encarrega a un escriptor anònim que l’entrevisti a la presó i escrigui el relat del que va passar de debò a l’Àfrica, amb l’esperança que el llibre pugui ser útil pera la seva defensa. La història avança en dos escenaris molts contrastats: d’una banda, vivim la convencional societat anglesa de la pensió de la senyora Pinkerton; de l’altra, l’acció trasllada el lector a un llunyà racó de selva, on els aventurers descobreixen, atònits, un món subterrani estranyament habitat.

Amb la força narrativa dels grans novel·listes clàssics i la capacitat de crear en cada llibre un nou univers literari, l’autor s’emporta el lector a la frontera entre veritat i mentida, crueltat i tendresa, ironia i èpica.

Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d’aquells qui estimem.

Quan el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l’únic habitant de l’illa no sortís a rebre’l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d’aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó i Aneris, la de la pell freda- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d’amor, de por i d’esperança.

 «Després de The Narrative of Arthur Gordon Pym, d’Edgar Allan Poe, ben poques vegades havíem experimentat alhora un calfred, un neguit i una fascinació semblants.» Pere Gimferrer

«Su éxito no sólo se explica por sus virtudes literarias, también por su excepcionalidad.» Toni Soler. La Vanguardia

 «El que ens narra Sánchez Piñol és permanent suggestiu.» Farrar, S & G., editors. Nova York

 «Me persigue después de haberlo leído. Un libro espléndido.» Enrique Vila-Matas

 «És la meravella de les meravelles. Estic completament fascinat.» Fischer, editors. Frankfurt

 

 

Relats

Hi ha un esquimal que fuig d’un ós, ¿o potser és l’ós qui fuig de l’esquimal? I un armari que s’empassa misteriosament una dona. I un espantaocells que vol fer-se amic dels corbs. I l’excèntrica tripulació d’un vaixell fantasma. Són tretze faules modernes en què l’autor combina magistralment la fantasia, l’humor i l’existència quotidiana.

S'ha dit que un bon conte és com un poema, on tots els elements funcionen amb un equilibri tan ajustat, que el moviment més lleu (una línia més, una frase menys) el fa trontollar fins al desmanegament i l’ensorrament. Els contes que conformen Les edats d'or participen d'aquesta filosofia, i així ho demostren els cops d'efecte dels dos relats que obren el conjunt: Torna aviat i l'esplèndid La cuca del Congo. Després, la força d'una narrativa original i fresca s'endu el lector cap a una experiència plaent i torbadora, singular i divertida.

Inclou el relat que va inspirar la pel·lícula El bosc.

Narrativa juvenil / infantil

Adaptación de la novela de Albert Sánchez Piñol a cómic, con guión de Carles Santamaría, dibujos de Cesc F. Dalmases y color de Marc Sintes.

No ficció

 

Aquesta és la història d’Idi Amin Dada, Bokassa, Banda, Mobutu Sese Keko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macías i Obiang. Eren uns ignorants i es van investir mestres. Eren insignificants i es van creure déus. És la història tragicòmica de vuit directors africans. Unes històries que farien riure si no fossin terriblement certes.

Altres gèneres

Adaptació al cinema del seu conte El bosc, publicat en el llibre Les edats d’or. El conte narra la història d'una família del Matarranya (Baix Aragó) que amaga un secret ancestral. Prop de la masia on viuen apareixen unes llums misterioses, un fulgor sobrenatural que es fa visible dues nits l'any, entre la malesa d'un bosc estrany. Segons la tradició familiar, les llums són una porta a un altre món, d'on ningú no torna després de creuar-la. Per això amaguen la seva existència als habitants del poble més pròxim.

Premis

  • 2006 - Premi Crítica Serra D’Or per Pandora al Congo 
  • 2005 - Premi Grinzane–Francesco Biamonti per La pell freda
  • 2003 - Premi Ojo Crítico de RNE en Narrativa