Barcelona, 1957

Llicenciat en Filologia Catalana, Àlex Susanna és conegut principalment com a poeta, tot i que ha desenvolupat activitats molt diverses: ha estat fundador, director i editor del segell Columna, traductor de grans clàssics com Valéry, Eliot i Molière, articulista als diaris Avui i El Mundo, professor a la Universitat Rovira i Virgili i fundador i director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona. També ha dirigit l’àrea de cultura de la Fundació Caixa de Catalunya i ha estat president de l’Institut Ramon Llull. Actualment dirigeix l’Agència Catalana del Patrimoni. Entre molts altres premis, ha guanyat el Carles Riba de Poesia i el Josep Pla de Narrativa. Algunes de les seves obres han estat traduïdes a nombroses llengües.

Bibliografia

Poesia

Després de cinc anys de silenci, Àlex Susanna torna a trobar els lectors amb un nou recull depoemes, Filtracions, on retrobarem l'ampli ventall de motius i pretextos –sovint agosarats de tan prosaics– que sol caracteritzar la seva obra: la poesia com a reflex, reflexió, crítica i, sobretot, celebració de la vida. I el poema com un accelerador de consciència, que deia Joseph Brodsky.

Des de notes de viatge –a Beijing, Moscou, Buenos Aires o Nàpols– fins a homenatges a Vinyoli o Philip Roth, Bach o Strauss, passant per poemes més íntims i descarnats, tot el llibre traspua aquell gust per esprémer la vida i dotar-la de sentit– que sempre ha caracteritzat aquest autor.

La promiscuïtat a la qual es refereix Àlex Susanna en aquest poemari és la dels cossos dels llibres de la seva biblioteca actual, anys enrere ordenada escrupolosament. L'ordre acadèmic s'ha vist transmutat amb la maduresa i la intervenció del temps, fins barrejar llengües, gèneres i moviments estètics.

Escrit entre el 2001 i el 2007, aquest poemari és també un mena de dietari essencial que recupera per a la consciència allò que oculten els "angles morts". Si bé a l'exterior hi ha la geografia (Noarre, Cavallera, Beirut...), a dins, els paisatges de l'ànima. A fora hi ha les estacions, algun diumenge, la meteorologia... i, a dins, el temps sense noció del temps del poeta abstret amb el llapis a la mà. A fora hi ha els avions, els trens i els vaixells i, a dins, els viatges empresos amb fins més alts. Per fora hi ha els cossos, per dins els fràgils mecanismes que sostenen el coneixement i el dubte. En aquest llibre de Susanna ens reconeixem en la veu clara del qui diu sense grans ostentacions, «ara i sempre, i al preu que sigui / qualsevol cosa tret d'enganyar-se.»

Estos poemas, Inútil Poesía, si se encontrasen como de repente entre otros libros de poesía - porque ya los poemas son un bosque -, enseguida podría percatarse el lector, perdido en él, de que ya está en casa. Porque enseguida también oirá los ruidos y susurros, percibirá los aromas y verá las cosas y los seres humanos, que siempre estuvieron en la poesía y en casa. Entonces nos sentamos bajo la acogedora cavidad de estos poemas, y nos quedamos ahí.

Sota el títol de Poètiques l’autor aplega una vintena de poemes relacionats directament amb la poesia o la figura del “poeta” i altres que vincula a les obres de certs pintors i compositors, als quals ell considera també “poetes” en els seus respectius àmbits.

Suite de Gelida és poesia de resistència: resistència al desànim, a les decepcions, al cansament, als buits de l'ànima. Els versos de Susanna brollen de l'experiècia personal, i no obstant això, ens parlen de vivències, sensacions, emocions universals, perquè tots les comprenem com pròpies.

La poesía es un don, que no sirve para nada, ciertamente; gratuidad pura. El poeta dice que su mesa de trabajo, con el recado de escribir y fabular sobre ella, es una naturaleza muerta; esto es, lo que en principio se llamó una pintura de silencio; y el silencio es el remedio de la gran dolencia del vivir humano, como se supo siempre, pero también la alegría de estar en casa y la poesía, que, porque es algo inútil como todos los dones, es lo verdaderamente necesario.

Inclou vuit grans poemes:

  • Home sol (Hombre solo)
  • Intempèrie (Intemperie)
  • Minotaure (Minotauro)
  • Fuga (Fuga)
  • La desfeta (El deshecho)
  • La veu (La voz)
  • Comiat (Despedida)
  • Les anelles dels anys (Las anillas de los años)

Poemas escritos en esta isla a la que el autor se siente muy vinculado.

La poesía de Àlex Susanna consigue la proeza de convertir en poesía la vida cotidiana del adulto – trabajo y familia, sin utopías, sin quimeras – que ya se ha forjado una identidad, ya ha encontrado su lugar en el mundo, todavía lejos del intento de despedida que la vejez impone. El poemario Palacio de invierno, fue finalista del Premio Nacional de Poesía de ese año. En la presentación de esta obra, Marías suscitó un debate sobre las relaciones entre Madrid y Barcelona, al afirmar que "en Madrid y en España se produce una extraña desconfianza hacia los autores que escriben en catalán y son luego traducidos al castellano.

Poemario del que destacamos estos versos que son representativos del estilo literario de Alex Susanna en esta etapa de su trayectoria: Arde el sol en la viña virgen/ y lo conmueve todo un suave sobresalto/ el interior del cuarto en el que escribimos/ el sofá en el que al leer nos ovillábamos / la moqueta mullida que apagaba nuestros pasos/ y hasta el deseo que dormía / bajo tanto papel emborronado / se remueve también urgente a la puerta / y todo lo conmueve un suave sobresalto...

Aquesta obra suposa un canvi important en l’expressió poètica de Susanna respecte als seus poemaris precedents. Per primera vegada apareix aquí un to discursiu a través del qual es conjuguen el record i la ironia.

Primer recull de poemes d’Àlex Susanna.

Biografia / Memòries

Amb Quadern dels marges Àlex Susanna continua la seva línia de dietaris, on reflecteix el món literari i pictòric en què es mou.

Àlex Susanna reprèn l'escriptura en forma de dietari per oferir-nos reflexions sobre la creació literària, la música i l'art.

Este diario del poeta catalán Alex Susanna fue escrito durante el año académico (1985-86) que permaneció en aquella ciudad gracias a un intercambio de profesores universitarios.

Altres gèneres

Text en català amb les traduccions al castellà i francès sobre les pintures de Narcís Galià.

Premis


  • 1979 - Premi Miquel de Palol, per Memòria del Cos.
  • 1988 - Finalista Premio Nacional de Poesía, per Palacio de Invierno.
  • 1988 - Premi Josep Pla, per Quadern Venecià.
  • 1990 - Premi Carles Riba, per Les anelles dels anys.
  • 2016 – Premio Rosalía de Castro, otorgado por el Pen Galicia
  • De les traduccions al català cal destacar  Monsieur Teste de Paul Valéry que va obtenir el Premi de la Crítica Serra d'Or 1981 i Quatre  Quartets de T.S. Eliot.