Ascó, España, 1957

Andreu Carranza va néixer a Ascó i viu a Flix. Va estudiar filosofía i va exercir els oficis més diversos abans de dedicar-se a l’escriptura: venedor d’enciclopèdies, guia turístic, cambrer, pagès… Actualment viu a Flix (Ribera d’Ebre) i col·labora en diversos mitjans, com La Vanguardia, Presència o La Veu de l’Ebre. És autor de relats, novel·les i poemaris. Com a novel·lista ha assolit una àmplia projecció internacional. La clau Gaudí, escrita a quatre mans amb Esteban Martín, està traduïda a més de trenta llengües, i la seva darrera obra, Impremta Babel, ha estat editada en català, castellà, holandès i xinès. L’any 2002 va rebre el premi biennal Sirga d’Or, que s’atorga a personalitats representatives de la comarca de la Ribera de l’Ebre i l’any 2015 va rebre el Premi Josep Pla per la seva novel·la El poeta del poble.

  • "Andreu Carranza és un gran escriptor, una presència efectiva dins del panorama de la literatura catalana." Joan Perucho

Bibliografia

Novetat

Ciutat de llops és un viatge inquietant per la Ribera en què el lector remuntarà les aigües a sobre d’un llagut amb l’oncle Passarius, l’Eban, l’Abiner, la Baikar, l’Ager i l’Aranko. Serà una ruta emocionant a la recerca de respostes, una travessia plena de misteris, de dubtes, de fets fantàstics, de velles llegendes, d’éssers mítics, d’històries de l’Ebre. 

Llegir més

Novel·la

«El van trobar a la vora del riu. Aparegué nu, el cos tintat de fang negre i pudent, voltat de fantasmagòriques cendres que la brisa de l’alba aixecava entre arbres fumejants. Subjectava contra el ventre un corn: una gran cargola de mar d’un blanc immaculat. En posició fetal, acabat de néixer de les entranyes de la mare Terra. El pare Ebre llepava les vores socarrades, les arrels del canyar consumit pel foc i corria avall indiferent, entonant la cantarella de l’aigua». 

Ciutat de llops és un viatge inquietant per la Ribera en què el lector remuntarà les aigües a sobre d’un llagut amb l’oncle Passarius, l’Eban, l’Abiner, la Baikar, l’Ager i l’Aranko. Serà una ruta emocionant a la recerca de respostes, una travessia plena de misteris, de dubtes, de fets fantàstics, de velles llegendes, d’éssers mítics, d’històries de l’Ebre. 

Com als personatges, una boira aclaparadora ens submergirà en les profunditats de les històries del riu, perquè el que amaga el riu no ho saben ni els mariners.

"Cap al final de Ciutat de llops, Andreu Carranza escriu: “Per a Passarius havia estat un viatge al cor de la bogeria”. És un viatge amb barca, riu amunt, cap al cor de… les tenebres, naturalment. Inconscientment –o no- l’autor mostra el seu joc i ens remet a l’obra canònica dels viatges fluvials, The Heart of Darkness, de Joseph Conrad..." Xavier Vega Castellví, Núvol, 12/10/17

La gran novel·la sobre Verdaguer. Una història romàntica d’afirmació personal i defensa de la dignitat, una aventura emocionant i dramàtica que forma part de l’epopeia fundacional de la Catalunya moderna.

El poeta del poble és una novel·la fascinant que arrenca amb Verdaguer convertit en conseller de l’home més ric i influent del país, el marquès de Comillas, i acabat de coronar príncep dels poetes, un triomf social com mai abans no havia experimentat un escriptor català, en plena efervescència de la Renaixença. Però ben aviat Verdaguer experimenta el xoc entre la seva vocació apassionada i els interessos polítics i eclesiàstics que posen en dubte els seus inesperats comportaments. Viatger apassionat, coneix Cuba, Terra Santa, el Vaticà, etc. La seva personalitat extraordinària, la relació amb la dona del marquès, María Gayón, la seva generositat amb les almoines, els exorcismes… tot això li porta enormes problemes. I assistim a l’ascens i la caiguda d’una llegenda en vida. La polèmica l’acompanya el darrer tram de la seva vida; és una celebritat i tothom es posiciona amb la jerarquia o amb ell, que gosa desafiar-la.

Pol Albión rep la proposta de distribuir la seva nova novel·la en format digital, i sent que està traint els seus avantpassats, propietaris d’una llegendària impremta. Impulsat per la carta que el seu oncle li ha enviat abans de morir, decideix tornar al poble on va passar la infància i buscar-hi les restes de la impremta familiar. Aquest viatge transformarà la vida de l'escriptor, perquè en el seu transcurs es veurà abocat a descobrir el secret que plana sobre el seu origen. Quan en Pol comença a seguir el fil dels primers records, la seva memòria es retroba amb personatges inoblidables com l'Alba, la noia a qui va estimar, o el seu inseparable amic Granota, una mena de Huckleberry Finn amb qui va viure les seves aventures més arriscades; i sobretot el seu oncle Lluís Albión, que a les nits de la postguerra imprimia de manera clandestina llibres que la censura prohibia. Qui és en Pol?, qui van ser els seus pares?, què va succeir amb la impremta Babel?, per què va haver d'abandonar el poble on va créixer?

Impremta Babel és una entranyable novel·la d'iniciació, una mirada nostàlgica al paradís perdut de la infància, però sobretot constitueix, en plena transformació digital, un homenatge a l'Era Gutenberg, als temps en què la literatura es venia a la rebotiga de les llibreries i es llegia d'amagat, i també a tots els oficis que tant ara com en els anys difícils van participar de la màgia d'escriure, imprimir i compartir històries.

«Una inquietant novel·la en què els monuments de Gaudí es converteixen en un escenari fascinant on misteri, esoterisme, art, acció i convulsions socials van de la mà». Diari de Tarragona.

Barcelona, principis del segle xx. La ciutat creix i el modernisme exerceix una atracció irresistible en els amants de l’obscur. Lògies i societats secretes converteixen Barcelona en la capital de l’esoterisme, i l’arquitecte Antoni Gaudí esdevé la peça clau d’una profecia mil·lenària... Immers en la confusió social i coneixedor dels perills que amenacen la seva vida, Gaudí, un home de vida humil i senzilla, amaga una reliquia en el cor de la seva obra, dissenyada a imatge i semblança del gran projecte diví: la natura.. Barcelona, principis del segle xxi. Maria ha de complir els designis de la profecia. El temps corre en contra seu. Totes les respostes són en el simbolisme màgic de l’arquitecte, però la gran pregunta s’amaga en les constel·lacions celestials...

Ramon Corbera, el Tigre del Maestrat, va assolir en molt poc temps la més alta distinció militar i el títol de comte de Morella durant la primera guerra carlina (1833-1840). La guerra de Cabrera va trasbalsar l'Ebre i el Maestrat, i el ressò d'aquella salvatgeria escandalitza tot Europa. El nom de Cabrera, un mite romàntic fet d'amors apassionats, d'odis i venjances desfermades, també va ser víctima d'una llegenda negra. En aquesta documentada novel·la, el Tigre, vell i cansat, des del seu exili a Londres, narra les aventures d'aquells anys pletòrics. De batalla en batalla, ens endinsem en les entranyes d'un home que captivava els seus i alhora atreia l'admiració de nobles, parlamentaris i escriptors. 

El detectiu Vidreres ha estat contractat per l'ajuntament d'un poble petit i llunyà perquè aclareixi un cas aparent de suicidi...

La filla de la memòria (Premi Vila d’Ascó 2000) és una narració al més pur estil Carranza. Una historia on el riu omnipresent actua com a conductor i frontera i que li serveix per endinsar-se en un univers carregat de fantasia, mites i personatges que dibuixen un mosaic dens i ric.

Una nit de tardor de 1815, a la vila d'Ascó, Josep Anjub pronuncia un jurament que li canviarà la vida. Llavors nomes té dotze anys; en fer els setze compleix la seva paraula i mata l'home que havia malparlat de la seva mare. Això l'obliga a fugir del seu poble i campar durant anys, a la ventura, per les terres de l'Ebre. L'atzar i l'instint converteixen Josep Anjub en tota una llegenda: el bandoler Robarucs. Al fons de la història, diversos episodis de la lluita entre liberals i absolutistes.

En Ramonet i els seus amics sospiten que "El Llibre" està viu: cada vegada que l’obren i el tanquen, apareixen noves històries. Quan passen una pàgina, les frases canvien, es barregen i s’ordenen a l’atzar per compondre relats nous, fòrmules, remeis i anècdotes de coses reals o imàginaries.

Una barreja de fantasia i realitat social, la lluita antinuclear i la història de l’Ebre.

Una història on la paraula és la protagonista, el pont del diàleg entre cultures.

A les darreries del segle xiii durant el regnat de Pere II el Gran s'inicia una guerra entre senyors feudals a la Ribera d'Ebre i contrades veïnes, concretament els senyors d'Entença contra els Templers i senyors de Montcada. Aquest conflicte duraria fins al regnat de Jaume II el Just. L'any 1284 els exèrcits dels senyors d'Entença saquejarien i destruirien la població de Vinebre, propietat de l'ordre del Temple. Alí Yunan, mahometà de Vinebre, emprèn un pelegrinatge molt especial. Un viatge que el portarà des del riu Ebre fins al Nil, passant per Alexandria, el Caire i Bagdad, fins a arribar al desert de l'Oblit, l'indret màgic, situat més enllà dels deserts coneguts. Segons una antiga llegenda que tenen en comú les tres grans religions: jueus, mahometans i cristians, en el desert de l'Oblit hi ha un tresor extraordinari. Però encara no hi ha cap home en la terra que hagi aconseguit entrar per desvetllar-lo.

Andreu Carranza ens obsequia amb una esplèndida novel.la medieval, amb una narració que posa en contacte les civilitzacions cristiana, mahometana i jueva, tres mons representats per Alí Yunan, deixeble de Ramon Llull, del jueu Isaac Kuzirà i el sufí Mohidin Ibn al-Arabi.

Relats

Conjunt de relats que tenen com a protagonista quasi exclussiu al riu Ebre, els seus paisatges i la seva gent. Obra guanyadora del Premi Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita.

Col·lecció de narrracions breus de temàtica variada.

Col·lecció de narrracions breus en les quals Carranza evoca els paisatges més propers i personals, i les seves lectures de l’antigüitat clàssica. Obra guanyadora del Premi Francesc Puig i Llensa de Narrativa 1991.

Poesia

Poemari dedicat al pare, i on l’autor evoca els moments passats junts als camps de La Fatrella o d’Ascó.

Primer poemari de l’autor, publicat dins la col·lecció “Edicions subcutànies”.

Antologia / Selecció

Si Clio és la musa de la Història… ¿també ella ha inspirat els crims que s’hi han comès al llarg dels segles? O potser Clio és amant del gènere negre? Prostitutes a l’Empòrion grega, crims passionals a Tàrraco, moros al Matarranya, inquisidors a la Tortosa renaixentista, il·lustrats que cavalquen entre Amposta i Malta, carlins que percacen l’home del sac per les Terres de l’Ebre, espies internacionals a la Catalunya de la Segona República, gàngsters de la Barcelona en guerra, nazis assidus als prostíbuls i estraperlistes del Maestrat. Sobre aquests temes, a Clio assassina deu autors catalans de novel·la històrica –Maria Carme Roca, Xulio Ricardo Trigo, Silvestre Hernàndez i Carné, Pere Perellon, Teresa Bertran, Andreu Carranza, Jordi Peñarroja, Toni Orensanz, Miquel Esteve i Vicent Sanz Arnau– fan una incursió en el gènere negre.

Aquest poemari aplega els inèdits de vint autors de les Terres de l’Ebre. 

Recull de narracions que tenen com a fil conductor el riu Ebre. Cossetània Edicions ha volgut aplegar, en aquesta publicació, algunes de les persones més representatives de l’àmbit cultural i literari de les Terres de l’Ebre per fer un homenatge a aquest element que agermana els ebrencs i les ebrenques. El brogit de l’Ebre ens transmet l’essència del paisatge i de les persones que s’hi identifiquen; ens fa arribar aquell soroll tan característic de l’aigua de riu i, alhora, el clamor de les veus de l’Ebre. És un llibre heterogeni, ja que aplega quinze relats de diverses temàtiques i estils, així com autors amb concepcions artístiques diferents i amb un ventall d’actituds lingüístiques també diverses.

Projecte col·lectiu que inclou textos de diferents autors de les comarques de Tarragona. 

Obra col·lectiva que ens aproxima a la literatura relacionada amb el riu Ebre. Inclou a autors locals i a altres que van escriure sobre la zona, com Carlos Barral, Joan Perucho, Josep Pla o Baltasar Porcel.

Premis

  • 1991 - Premi Francesc Puig i Llensa de narrativa per La tinta de la immortalitat.
  • 1992 - Premi Ribera d’Ebre per El desert de l'oblit.
  • 1995 - Premi Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita per Riu avall.
  • 2000 - Premi Sant Joan per Anjub. Confessions d'un bandoler.
  • 2000 - Premio Vila d’Ascó de narrativa per La filla de la memòria.
  • 2002 - Premi Sirga d’Or.
  • 2015 - Premi Josep Pla de Novel·la per El poeta del poble.
  • 2015 - Mèrit de les Lletres Ebrenques.