Barcelona, España, 1982

Una de les veus singulars de les noves generacions d’autors catalans. Llicenciat en Teoria de la Literatura i en Literatura Comparada, les seves obres han merescut el reconeixement i els elogis de la crítica. Amb vint-i-quatre anys, el seu llibre de contes Defensa pròpia va guanyar els premis Mercè Rodoreda i QWERTY. Ha dirigit diversos tallers d’escriptura creativa i monogràfics de lectura, des de l’any 2011, imparteix classes de Teoria Literària a la Universitat de Barcelona, i es co-fundador de l'Escola de Literatura Bloom.

  • "Un autèntic talent de la nova narrativa catalana." Albert Lladó, La Vanguardia
  • “Sublim (…) una energia narrativa que francament desborda les possibilitats artístiques del gènere”. Sam Abrams
  • “ Excel·lent volum de relats”. Ricard Ruiz Garzón, Qué Leer
  • Defensa Pròpia és un llibre escrit amb talent, amb voluntat d’amplitud narrativa, que ens ofereix tant una excel·lent exhibició de força literària com una prometedora garantia de proses futures”. Melcior ComesPresència
  • “Una prosa impecable i capacitat de fer ficció creïble a partir del present”. Manel Ollè, El País
  • “Cal felicitar que apareguin veus noves que gosin transitar per altres zones de la comèdia humana de la literatura”. Ponç Puigdevall, El País

Bibliografia

En l’episodi del sacrifici d’Isaac (Gènesi, 22), Déu simplement diu «Abraham!» i Abraham respon «Aquí em tens». No sabem res de la veu de Déu, ni si és una veu interior que el patriarca sent al cap o si li arriba timbalejant des del cel. Aquesta abstracció del mandat té unes causes i unes conseqüències, com totes les maneres de donar i rebre ordres que els humans hem concebut durant segles.

Llegir més

La psicoanàlisi pot ser un infern. Daniel Bastida vol ser analista, i va camí de ser-ho, però la seva vocació trontolla, sotraga, i del sotrac en surten dues novel·les. A Sessió de control, l’home arriba a l’abisme de la professió després de tractar un erotòman que està convençut que Franco l’estima. El Daniel se sent «endut»: per què? A Una casa fosca i un flagell, forma part d’una colla d’il·luminats per l’antipsiquiatria que organitzen un viatge lisèrgic a Saint-Alban a la recerca del seu guru.

Llegir més

Carregada d'un humor despietat i corrosiu, Els angles morts és la confirmació de l'enorme talent de Borja Bagunyà, una de les veus més cridaneres i originals de la narrativa catalana.

Quan el seu rival s'emporta la plaça de catedràtic que tant desitjava, en Morella s'adona que necessita una idea per posar-se a escriure i fer avançar la seva carrera. Durant la guàrdia de la nit de Nadal, la Sesé, la seva dona, una ginecòloga molt reconeguda, viu una experiència per a la qual no estava preparada.

Llegir més

Recopilació de contes de joves autors catalans.

Veus és una antologia que reuneix textos de quaranta-un autors que escriuen en llengua catalana i vénen d'una tradició comuna: la de Francesc Trabal, Caterina Albert, Mercè Rodoreda o Llorenç Villalonga. Però no està feta amb criteri acadèmic o vocació canònica, sinó que neix de la curiositat lectora de Lolita Bosch i de la seva voluntat d'observar de la vora una literatura que a vegades ens sembla poc visible i sovint és rebuda amb estereotips literaris sense fonament. Prop d'una cinquantena de textos d'autors menors de quaranta-cinc anys, amb referents, lectures, gustos i projectes literaris diferents, que Lolita Bosch ha volgut endreçar en un ordre inventat per tal de crear una narració comuna. Un recorregut atípic i original que travessa les veus, diverses, sòlides i personals, de la nostra narrativa contemporània. Borja Bagunyà participa amb el relat  Nit de dilluns.

Defensa pròpia és un dels debuts literaris més prometedors dels últims anys. Borja Bagunyà ha obtingut el premi Mercè Rodoreda amb una obra d'una maduresa sorprenent que enlluernarà per la seva força i imaginació. Defensa pròpia ens introdueix en la vida interior d'uns personatges moralment ambigus que malden per explicar-se a si mateixos. L'autor exhibeix la seva versatilitat donant veu a una adolescent o a una jubilada amb un gran domini de l'oralitat. Els contes de Defensa pròpia posen al descobert les fal·làcies i les trampes amb què emmascarem els nostres discursos públics i privats. 

No es pot fer un retrat d'una ciutat sense aturar-se en les històries de la gent que hi viu, precisament perquè, entre moltes altres coses, la ciutat té la capacitat inquietant de convertir les persones en personatges. La ciutat que se'ns descobreix en aquest llibre està feta d'egoismes, de solituds amargues, de relacions torturades i de lluites de poder. També hi ha escriptors incapaços de superar una primera obra, suïcides als metros, àvies que perden la memòria i adolescents amb una lucidesa extraordinària. Fins i tot s'hi trobarà la terrible història d'una família d'assassins, la impossibilitat d'escapar a la memòria, la relació tortuosa entre un biògraf i el seu biografiat i la descripció detallada d'una bogeria. Però com que el retrat d'una ciutat sencera és una empresa inabastable, els vuit contes d'aquest recull s'han de rebre com els vuit apunts de la ciutat de l'escriptor, una ciutat que ajunta i separa, que defineix i contradiu i que, com totes les grans, engendra els monstres que li ocupen els racons.

Apunts per al retrat d'una ciutat és el debut extraordinari de Borja Bagunyà; un debut escrit als dinou anys i que va ser finalista del premi Mercè Rodoreda 2002.

Novel·la

La psicoanàlisi pot ser un infern. Daniel Bastida vol ser analista, i va camí de ser-ho, però la seva vocació trontolla, sotraga, i del sotrac en surten dues novel·les. A Sessió de control, l’home arriba a l’abisme de la professió després de tractar un erotòman que està convençut que Franco l’estima. El Daniel se sent «endut»: per què? A Una casa fosca i un flagell, forma part d’una colla d’il·luminats per l’antipsiquiatria que organitzen un viatge lisèrgic a Saint-Alban a la recerca del seu guru. Seixantavuitisme en vena. Abans de l’escissió, el Daniel era el mateix individu, però la relació obscura que va mantenir amb la seva germanastra l’acaba partint en dos. Perquè sí, la psicoanàlisi pot ser un infern.

«¿Que Franco t’estima? Estupendíssim, ets l’elegit, no hi ha ningú que et faci cap ombra als ulls del dictador infatuat, tot i que potser no cal que li ho expliquis a tothom. O tingues en compte que un paio amb tantes obligacions, i tantes responsabilitats, no et podrà dedicar gaire temps, si és que te’n pot dedicar gens.»

"Genial. De lectura obligada per a psicoanalistes de tota mena." Miquel Bassols

 

 

Carregada d'un humor despietat i corrosiu, Els angles morts és la confirmació de l'enorme talent de Borja Bagunyà, una de les veus més cridaneres i originals de la narrativa catalana.

Quan el seu rival s'emporta la plaça de catedràtic que tant desitjava, en Morella s'adona que necessita una idea per posar-se a escriure i fer avançar la seva carrera. Durant la guàrdia de la nit de Nadal, la Sesé, la seva dona, una ginecòloga molt reconeguda, viu una experiència per a la qual no estava preparada. I mentrestant, l'Olof, l'ultranebot, fill d'un germà inaguantable, arriba a Barcelona per passar-hi uns mesos.

És possible veure una realitat radicalment nova? O és la realitat, més aviat, qui ens mira? Amb una intel·ligència fora del comú i un estil únic, irònic i clarivident, Borja Bagunyà desplega una constel·lació de personatges sacsejats per una descoberta insòlita que s’enfronten a la desfeta d’un món a repel i a una necessitat insubornable de ser escoltats.

"Catedralícia!" Vicenç Pagès Jordà

"Totipotent!" Màrius Serra

"Gràcies als símils, a les metàfores, a l’adjectivació —gràcies a la literatura— Bagunyà aconsegueix el miracle d’introduir el lector en la intensitat de la consciència humana i lligar les sensacions irracionals que produeix la realitat indescriptible de les coses." Ponç Puigdevall, El País

“A Els angles morts, Bagunyà concentra cinc novel·les en menys de 500 pàgines: la de la parella, la de la universitat, la del geni, la dels monstres i la de l’autoconsciència literària. Una proposta literaria que tracta els grans temes (el naixement, l’amor, la mort) amb la destresa inquietant de Michael Haneke.” Vicenç Pagès Jordà, La República

"La novel·la és un festival d’analogies, metàfores i correspondències, sempre fugint del clixé, per descomptat. La primera novel·la de Borja Bagunya traspua bilis i genialitat." Valèria Gaillard, El Periódico

"Borja Bagunyà aireja el llenguatge de la novel·la, supera la postmodernitat i escriu el funcionament caòtic del món. Els angles morts és un hipertext en paper, un nou artefacte literari híbrid que difumina gèneres i alhora interpel·la el suport tradicional de l’excés, la deformació i la hipèrbole." Anna Carreras, Llegim

"No sols és un maó considerable, que tanmateix es llegeix àvidament, sinó que també és de les fites recents de la literatura catalana: tres trames monstruoses per parlar de l’excés. Un tribut a Melville. El nostre Moby Dick del segle XXI. Un miracle." Jaume C. Pons Alorda

"És una novel·la intel·ligent d’un autor que juga en una altra lliga: el nivell de l’escriptura de Borja Bagunya és desorbitat. A més, és una novel·la molt divertida." Martí Sales 

"Una corrosiva i brillant torrentera existencial." Xavier Aliaga, El Temps

"Un gran espectacle literari.[...] Els angles morts és, com diria en Morella, una “heretgia”, una novel·la per al futur, com les grans novel·les de tots els temps." Andreu Gomila, Time Out

Relats

Plantes d’interior són tretze contes (o un mateix conte en tretze passos. O una novel·la que no sap comportar-se. O tretze variacions sobre alguna cosa que no és ni conte ni novel·la) sobre diverses menes de gegants, festes que no s’acaben, grans esperances blanques, maneres ideals de no escriure res sobre Katherine Mansfield, sobre els problemes de sentir-se exòtic, sobre telesèries visionàries, sobre el preu de posar un preu, sobre la impossibilitat de no trair certes coses, sobre la vida en una casa de mobles, sobre el lacat japonès, les tesis carnívores, els dibuixos en planta, les plantes de companyia i sobre aquesta cosa d’arribar a casa i trobar-la massa plena, o massa buida, o massa igual, o massa canviada i voler ser, de cop, a qualsevol altra banda.

 

 

No ficció

En l’episodi del sacrifici d’Isaac (Gènesi, 22), Déu simplement diu «Abraham!» i Abraham respon «Aquí em tens». No sabem res de la veu de Déu, ni si és una veu interior que el patriarca sent al cap o si li arriba timbalejant des del cel. Aquesta abstracció del mandat té unes causes i unes conseqüències, com totes les maneres de donar i rebre ordres que els humans hem concebut durant segles. A través de l’anàlisi de grans obres de la literatura occidental, i mitjançant les eines de la crítica literària, l’escriptor Borja Bagunyà analitza els lligams entre la realitat i la consciència i els mecanismes que l’home ha creat per orientar la seva acció. La col·lecció Assaltar la Bíblia ofereix llibres d’assaig sobre temes contemporanis per mitjà de la relectura de passatges bíblics cèlebres. Amb un estil fresc, amb una mirada humanista i transversal, amb el convenciment que els textos clàssics són grans eines per pensar els reptes del present.

Premis

  • 2022 - Premi de la Crítica literària espanyola de narrativa catalana per Els angles morts
  • 2010 - Premi Fòrum Impulsa en Art i Cultura  pel seu talent en la creació literaria
  • 2006 - Premi QWERTY (Omnium cultural) a l'autor revelació per Defensa pròpia
  • 2006 - Premi Mercè Rodoreda per Defensa pròpia