Barcelona, España, 1982

Una de les veus singulars de les noves generacions d’autors catalans. Llicenciat en Teoria de la Literatura i en Literatura Comparada, les seves obres han merescut el reconeixement i els elogis de la crítica. Amb vint-i-quatre anys, el seu llibre de contes Defensa pròpia va guanyar els premis Mercè Rodoreda i QWERTY. Ha dirigit diversos tallers d’escriptura creativa i monogràfics de lectura, des de l’any 2011, imparteix classes de Teoria Literària a la Universitat de Barcelona, i es co-fundador de l'Escola de Literatura Bloom.

  • "Un autèntic talent de la nova narrativa catalana." Albert Lladó, La Vanguardia
  • “Sublim (…) una energia narrativa que francament desborda les possibilitats artístiques del gènere”. Sam Abrams
  • “ Excel·lent volum de relats”. Ricard Ruiz Garzón, Qué Leer
  • Defensa Pròpia és un llibre escrit amb talent, amb voluntat d’amplitud narrativa, que ens ofereix tant una excel·lent exhibició de força literària com una prometedora garantia de proses futures”. Melcior ComesPresència
  • “Un domini notable dels ressorts del gènere, amb una prosa impecable i capacitat de fer ficció creïble a partir del present”. Manel Ollè, El País
  • “Bagunyà no seria possible sense la feina de neteja de Quim Monzó, Pàmies i Empar Moliner, però cal felicitar que apareguin veus noves que gosin transitar per altres zones de la comèdia humana de la literatura”. Ponç Puigdevall, El País

Bibliografia

Relats

Plantes d’interior són tretze contes (o un mateix conte en tretze passos. O una novel·la que no sap comportar-se. O tretze variacions sobre alguna cosa que no és ni conte ni novel·la) sobre diverses menes de gegants, festes que no s’acaben, grans esperances blanques, maneres ideals de no escriure res sobre Katherine Mansfield, sobre els problemes de sentir-se exòtic, sobre telesèries visionàries, sobre el preu de posar un preu, sobre la impossibilitat de no trair certes coses, sobre la vida en una casa de mobles, sobre el lacat japonès, les tesis carnívores, els dibuixos en planta, les plantes de companyia i sobre aquesta cosa d’arribar a casa i trobar-la massa plena, o massa buida, o massa igual, o massa canviada i voler ser, de cop, a qualsevol altra banda.

 

 

Defensa pròpia és un dels debuts literaris més prometedors dels últims anys. Borja Bagunyà ha obtingut el premi Mercè Rodoreda amb una obra d'una maduresa sorprenent que enlluernarà per la seva força i imaginació. Defensa pròpia ens introdueix en la vida interior d'uns personatges moralment ambigus que malden per explicar-se a si mateixos. L'autor exhibeix la seva versatilitat donant veu a una adolescent o a una jubilada amb un gran domini de l'oralitat. Els contes de Defensa pròpia posen al descobert les fal·làcies i les trampes amb què emmascarem els nostres discursos públics i privats. 

No es pot fer un retrat d'una ciutat sense aturar-se en les històries de la gent que hi viu, precisament perquè, entre moltes altres coses, la ciutat té la capacitat inquietant de convertir les persones en personatges. La ciutat que se'ns descobreix en aquest llibre està feta d'egoismes, de solituds amargues, de relacions torturades i de lluites de poder. També hi ha escriptors incapaços de superar una primera obra, suïcides als metros, àvies que perden la memòria i adolescents amb una lucidesa extraordinària. Fins i tot s'hi trobarà la terrible història d'una família d'assassins, la impossibilitat d'escapar a la memòria, la relació tortuosa entre un biògraf i el seu biografiat i la descripció detallada d'una bogeria. Però com que el retrat d'una ciutat sencera és una empresa inabastable, els vuit contes d'aquest recull s'han de rebre com els vuit apunts de la ciutat de l'escriptor, una ciutat que ajunta i separa, que defineix i contradiu i que, com totes les grans, engendra els monstres que li ocupen els racons.

Apunts per al retrat d'una ciutat és el debut extraordinari de Borja Bagunyà; un debut escrit als dinou anys i que va ser finalista del premi Mercè Rodoreda 2002.

Antologia / Selecció

Recopilació de contes de joves autors catalans.

Veus és una antologia que reuneix textos de quaranta-un autors que escriuen en llengua catalana i vénen d'una tradició comuna: la de Francesc Trabal, Caterina Albert, Mercè Rodoreda o Llorenç Villalonga. Però no està feta amb criteri acadèmic o vocació canònica, sinó que neix de la curiositat lectora de Lolita Bosch i de la seva voluntat d'observar de la vora una literatura que a vegades ens sembla poc visible i sovint és rebuda amb estereotips literaris sense fonament. Prop d'una cinquantena de textos d'autors menors de quaranta-cinc anys, amb referents, lectures, gustos i projectes literaris diferents, que Lolita Bosch ha volgut endreçar en un ordre inventat per tal de crear una narració comuna. Un recorregut atípic i original que travessa les veus, diverses, sòlides i personals, de la nostra narrativa contemporània. Borja Bagunyà participa amb el relat  Nit de dilluns.

Premis

  • 2006 - Premi QWERTY (Omnium cultural) a l'autor revelació per Defensa pròpia
  • 2006 - Premi Mercè Rodoreda per Defensa pròpia
  • 2010 - Premi Fòrum Impulsa en Art i Cultura  pel seu talent en la creació literaria