Palma de Mallorca, España, 1948

Carme Riera, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, és una de les autores catalanes més valorades per la crítica i més estimades pels lectors. Va estudiar Filosofia i Lletres i es va doctorar en Filologia Hispànica amb el Premi Extraordinari per la UAB. Es va donar a conèixer l’any 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora , un llibre de contes que, des d’aleshores, no ha deixat de reeditar-se. La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües i ha merescut els premis més importants de les lletres catalanes. Com a investigadora i assagista està especialitzada en l’anomenada Escola de Barcelona. L’any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura i l’any 2012 va ser escollida membre de la Real Academia Española. Des de 2002 dirigeix la Càtedra José Agustín Goytisolo de la Universitat Autònoma.

Bibliografia

Vengaré tu muerte. El regreso de Carme Riera al género negro

La detective privada Helena Martínez recibe el encargo de investigar la desaparición del empresario catalán Robert Solivellas. Es el año 2004 y en España la fiesta del dinero fácil y la corrupción está en pleno auge. Pero por debajo de ese mar oscuro corre un río aún más tenebroso: el de la total degradación de aquellos que, escudados tras el poder económico y político, creen poder actuar con total impunidad...

Llegir més

Novel·la

El retorn de Carme Riera al gènere negre

Martiritzada pel sentit de culpabilitat, l’exdetectiu Elena Martínez rememora un cas antic en el qual va contribuir a condemnar dues persones innocents. 2004: La misteriosa desaparició d’un home de negocis tan sols és la punta de l’iceberg d’una trama ben fosca que escampa els seus tentacles per tot Catalunya. A petició de la família, la jove detectiu Elena Martínez es fa càrrec del cas. La primera pista: una valuosa col·lecció de caganers i una esquela curiosa.

En la línia de Natura quasi morta, una novel·la negra amb un punt d’humor.

En un manuscrit retrobat, Lluís Salvador d’Habsburg Lorena (Florència, 1847 – Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics, i ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren el mapa europeu del segle XX, des de  Meyerling  fins a Sarajevo. Cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’emperadriu Elisabet, la famosa Sissí, tal vegada tingué a l’abast evitar el desencadenament de la Primera Guerra. Viatger impenitent i misteriós, home de lletres, naturalista i ecologista avant la lettre, l’arxiduc fou també un enamorat de Mallorca. A l’illa hi bastí el seu petit regne paradisíac. 

Les darreres paraules desvela, en unes suposades memòries, les vivències familiars, sentimentals i polítiques d’una personalitat extraordinària,  que, tot i pertànyer a la Casa Imperial més important d’Europa, visqué allunyat dels convencionalismes.

Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana, 2016.

La història que narren aquestes planes és real. Ens l'ofereix la mirada d'una nena -una nina, com diuen a Mallorca-, que, entre els tres i els deu anys, contempla el món amb els ulls ben oberts, sovint des de balcons i finestres, per descobrir-nos els seus secrets. Amb tota la força expressiva de la riquesa dels sons de l'illa, Carme Riera recrea el seu univers infantil ple de màgia i d'innocència, però també de pors, culpes i prohibicions, poblat d'un ampli fresc de personatges entranyables, molts d'ells lligats a tradicions i oficis que ja han desaparegut.

Temps d’innocència és alhora un recorregut íntim, trenat per records d’infantesa que, com cireres d’una panera, s’enllacen i conformen el retrat panoràmic d’una família mallorquina i del seu entorn durant els anys cinquanta del segle XX.

 

 

El 21 de novembre del 2007: la desaparició d'un alumne romanès de la Universitat Autònoma de Barcelona en plena vaga anti-Bolonya tan sols és la primera alarma que alguna cosa estranya passa al campus. De la nit al dia, Constantinu Iliescu s'ha volatilitzat, literalment. Mossos d'Esquadra, professors i estudiants coordinaran esforços per trobar-ne un rastre fiable. Però aviat una nova desaparició desencadena un terrible malson. Com en un joc macabre, les víctimes i els sospitosos es multipliquen, posant a prova la traça dels implicats. Res no és el que sembla. 

«Caos y terror en el campus. La autora debuta en el género negro con personajes cercanos y situaciones cotidianas para crear un suspense que engancha.» Rosa Mora, El País

«Riera és una perfecta coneixedora de l'ortodoxia de la novel·la negra i ha respectat les complexes normes que aquest gènere imposa.» Andreu Martín 

«Venerable osadía la de esta escritora de importante trayectoria, catedrática de la Universidad Autónoma, que decide contar un asunto criminal muy serio y muy grave (y muy sangriento) que se desarrolla, justamente por los pasillos, despachos, baños y jardines del campus de esta, su universidad, a la que convierte en lugar de pesadilla.» Lilian Neuman, La Vanguardia

«Excelent novel·la d'intriga. L'extraordinària minúcia narrativa, la dosificació de la informació i la sabia manera de desvelar les pistes creen una tensió en la lectura que no acaba fins a la darrera pàgina.» Xavier Pla, Avui  

«Carme Riera no ha escatimado ironías para hilar esta historia que también esconde una dura crítica a la sociedad que nos rodea, pero sobre todo al sistema educativo actual.» Lídia Penelo, Público

Quina mena de gent som?, es demanava Gaziel a començaments del segle XX. Com ens veuen ara des de fora? A partir de l'experiència del periodista americà George Mac Gregor, Carme Riera construeix un relat fresc, actual i divertit sobre la societat catalana. Fa pocs anys George Mac Gregor va topar per atzar amb un seguici de l'alcalde de Barcelona que s'havia desplaçat a Nova York per promoure les virtuts i meravelles de la capital catalana. Gràcies a les habilitats del periodista, la delegació catalana va aconseguir salvar una situació delicada, cosa que li va valdre la promesa d'una beca per fer una estada a Catalunya. La seva mirada perplexa marcarà un relat que va de la ironia crítica a un final més obscur i sòrdid de trama policíaca i rerefons de corrupció.

Laura Prats, una agent immobiliària de Barcelona, cansada de comprovar com el seu desconeixement de l'anglès entrebanca la seva aspiració d'ascens professional, decideix sacrificar les vacances d'agost i s'inscriu en un curs d'immersió. Viatja fins a un poble perdut d'Anglaterra, Ledbury, i s'instal·la a casa de la professora Grose, una dona peculiar que viu aïllada al mig del camp. L'estiu de l'anglès és una novel·la que ens atrapa des de la primera pàgina i no ens permet deixar-la fins que no arribem al final. Divertits, d'una banda, per les seves dosis d'humor, i horroritzats, d'una altra, pels mètodes de Mrs Grose i la revenja de la seva alumna.

La meitat de l'ànima s'obre amb la recerca dels antecedents familiars de la narradora, una recerca que sobrepassa les planes de la novel·la i de la ficció i portarà l'escriptora a demanar l'ajut dels lectors per si algú pot aportar dades sobre el cas de Cecília Balaguer, desapareguda el gener de 1960, a la població fronterera de Portbou. Què hi feia, a Portbou, la Cecília Balaguer? Qui esperava? Amb qui havia d'entrevistar-se i per què? En acabar de llegir aquest llibre, potser vostè podrà oferir una versió diferent de la que la narradora ens proposa i contribuirà a l'aclariment definitiu de l'enigma que és el tema central La meitat de l'ànima.

Sis anys després de publicar Dins el darrer blau, Carme Riera torna a escriure sobre la història del jueus conversos de Mallorca. Som a la segona meitat del segle XIX. El Gabriel i el Miquel, els dissoluts germans de can Fortalesa (una rica família de mallorquins instal·lats a l’Havana) es juguen el seu futur a l’atzar, davant de notari. No saben, ni volen pensar, que la seva juguesca implica també el futur de les seves parentes Isabel i Maria Fortesa, que viuen a Mallorca i que s’hauran de traslladar a Cuba en motiu del casament, pactat entre els pares respectius, Isabel i Miquel.

Dins el darrer blau comença amb un episodi d'allò més suggeridor que, com una aventura de novel·la bizantina, es desplega en una brillant constel·lació de personatges i es dirigeix cap al final tràgic que coneixem a través de la història. Carme Riera, en passatges que van del grotesc i l'amarg d'algunes situacions a magnífiques descripcions, aconsegueix situar el lector, per molt entès que sigui, per molt que conegui la història, davant la meravella del descobriment de la literatura, de la força subjugant de la narració. 

Teresa Mascaró desitja conèixer personalment un famós escriptor sud-americà anomenat Pablo Corbalán, i ja que aquest passa uns dies a Barcelona ho aprofita i aconsegueix entrevistar-lo en un hotel. En la vida de Pablo Corbalán sembla que hi ha un misteri, i la complexa indagació d'aquest enigma ens portarà a Itàlica, país imaginari de l'altra banda de l'Atlàntic, on una dictadura militar ha creat situacions tràgiques i peculiars que contribueixen a enfosquir la veritat i que, a poc a poc, després d'un laberíntic procés de recerques i errors, acaba sorprenent el lector. El relat, de gran subtilesa i magistralment escrit, amb un gran domini dels matisos i paradoxes s’endinsa en aquest estrany món de falses aparences interessades. Joc de miralls va guanyar el Premi Ramon Llull 1989.

«Jo, per contra, pertany a una classe de dones, espècimens clarament a extingir, que són incapaces d’entrar en uns altres braços sense estar enamorades». Amb aquestes paraules, Àngela, una dona a punt de passar la frontera dels cinquanta, es confessa culpable d’haver caigut en el parany teixit per la seva pròpia fragilitat. El regust amarg, barreja de sentiment de ridícul i de desencís, marca la pauta d’una reflexió lúcida sobre un episodi amorós viscut amb precipitació apassionada, alimentada, únicament, per paraules tendres i afalacs embolicats en paper de cel•lofana. Ara, ferits tant ella com l’amant per allò que consideren una «qüestió d’amor propi», es veuen abocats a un joc agre, amb intercanvi de cops baixos, en què la personalitat de tots dos es posa en evidència. Carme Riera aprofita l’ocasió per desmantellar la visió idealitzada que sovint es té de certs cercles literaris –un complex entramat de congressos, premis, trobades i fundacions pretensiosos– i hi contraposa la realitat mesquina dels personatges de cartó pedra que els nodreixen.

"Una primavera per a Domenico Guarini és la meva primera i única novel·la militant. Militant del feminisme i de les llibertats. Per això hi ha sovint al·lusions a la necessitat de les dones a decidir i a fer-ho sense coaccions. ... També és la meva primera i única novel·la de caire experimental. Barreja gèneres, trenca la linealitat del temps i mescla present passat i futur; empra la segona persona narrativa a segons quins capítols, i a d’altres la primera i / o la tercera; inclou articles de diari, cartes, o la dissertació acadèmica davant de La Primavera de Botticelli, un dels quadres que més m’agraden del món, a l’hora que superposa la història de Domenico Guarini, que atempta contra el quadre de Botticelli, i la d’Isabel Clara Alabern, una jove periodista mallorquina, enviada especial d’un diari de Barcelona per escriure les cròniques sobre el cas." Carme Riera

Relats

Contra l'amor en companyia i altres relats , [...] aplega un total de dinou contes datats entre 1983 i 1990. Com ja és habitual en l'autora —sobretot en els seus llibres immediatament anteriors— els personatges de les històries que ens explica són gent relacionada amb el món de la literatura. Un subterfugi que permet a Carme Riera jugar amb els sobreentesos, picar l'ullet als col·legues, destil·lar algunes gotetes de verí... i dibuixar al lector un retrat de la gent del gremi..."  Joan Josep Isern. "Dinou contes marcats per la complicitat", Avui, 27 de juliol de 1991) 

Epitel·lis tendríssims és un recull de contes de caire humorístic i tema eròtic, volgudament intrascendents i lúdics. “Treballar el llenguatge eròtic –afirmava aleshores l’autora?, és entrar en un terreny verge: els termes usuals emprats per molta de la literatura eròtica no tenen gaire interès, es redueixen a una mena de vocabulari clínic o barrorer”. Epitel·lis tendríssims és, doncs, un intent d’apropar-se al llenguatge del plaer i de posar la imaginació al servei dels sentits.

Es la versió castellana de Te deix, amor, la mar com a penyora i Jo pos per testimoni les gavines.

Aquest és un dels dos llibres de relats amb què Carme Riera es va donar a conèixer i amb els quals va obtenir un èxit notable entre els lectors: Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) i Jo pos per testimoni les gavines (1977), publicats originalment per Editorial Laia. Aquests dos llibres conformen la primera etapa de l’escriptora com a narradora, en què es combinen a la perfecció els seus valors testimonials, subversius i de denúncia, amb una clara vocació poètica.

El 1975, Carme Riera publicava Te deix, amor, la mar com a penyora. Aviat el boca orella va començar a circular i el llibre es va convertir en tot un fenomen editorial, ja que suposava per als lectors catalans més que un alè d’aire fresc i llibertat gràcies al seu contingut revulsiu. Te deix, amor, la mar com a penyora és un recull de disset contes narrats amb una aparent naturalitat i proveïts alhora de força i de tendresa. Entre aquestes pàgines trobem una història d’amor, un assassinat, una passatgera poc habitual o l’evocació d’un record d’infantesa. A mig camí entre la quotidianitat i la ficció, els contes reunits en aquest llibre tenen dos protagonistes innegables: la dona i el mar.

Narrativa juvenil / infantil

Una història per a adults amb veu de sirena.

«Asseguren els qui expliquen la meva història, que des de fa molt temps transmeten les ones del mar, que l’amor em va enterbolir els sentits. L’amor i el desig de tenir una ànima immortal, afegeix Andersen en un conte molt difós durant l’època en què cada home esperava trobar la seva sirena.»

Després d’anys de silenci, gràcies a la veu manllevada de Carme Riera, parla per fi la llegendària sirena d’Andersen, un ésser fet de pell suau i escates brillants, que per aconseguir l’amor d’un príncep va canviar la cua de peix per unes cames de dona. Això és el que explica el conte clàssic, però hi ha més..., un detall en què la majoria no va parar esment: la sirena, a canvi de convertir-se en dona, va haver de renunciar a la llengua i es va quedar sense veu, muda, sense paraules per a l’amor, la ràbia, l’alegria o el dolor.

Ara Carme Riera, en aquest relat, li torna la veu a la sirena per tal que ens digui la veritat.

 

 

El gos Màgic tenia una cua llarguíssima que li creixia sense parar. La seva cua era tant llarga que al poble de Festlluc tothom n'hi sabia treure profit. Però un dia, fent servir la cua per a salvar la vida a una nena que havia caigut dins d'un pou, en Màgic la va perdre! Malgrat tot, es va convertir en un heroi i en el personatge més admirat del poble.

Llibre que apropa la realitat de la vida de Ramon Llull al públic infantil.

Antologia / Selecció

És possible que els orígens de les cançons de bressol siguin gairebé tan remots com els de la humanitat. I no és difícil imaginar, fa milers de milions d'anys, qualsevol de les nostres avantpassades en una cova o en un palafit, a la gatzoneta, gronxant el seu nen amb la dolçor dels seus sons, després de descobrir que vaivé i remor eren, junts, més que efectius per convocar el son i allunyar els mals esperits. Amb aquestes cançons de bressol, Carme Riera ens convida a fer un recorregut per la història de la nostra poesia en llengua catalana. Fruit d’una recerca exhaustiva, aquesta antologia aplega per primera vegada una mostra àmplia de cançons de bressol no només tradicionals i anònimes sinó signades pels seus autors, alguns de ben joves.

Reunida un sol volum, aquesta obra pretén retre homenatge a un poeta “maltractat pel temps” en el marc del desè aniversari de la seva mort. Edició, Notes i Pròleg de Carme Riera, junt amb Ramón García Mateos.

La antología más exhaustiva y completa jamás editada desde que en 1882 Francisco Rodríguez Marín recogiera canciones de cuna del acervo popular en sus Cantos populares españoles. La lectura que nos propone Carme Riera en este magnífico volumen es, en definitiva, un nuevo recorrido por la historia de la poesía española a la luz de las nanas, un viaje que no dejará de sorprendernos y de emocionarnos.

Los inquilinos del hotel de los cuentos esconden perversiones íntimas e inconfesables. Así ocurre con la célebre poetisa, víctima de una pasión no correspondida, o con la mujer que se enciende al escuchar una voz masculina en un cruce telefónico; o el caso del botánico inglés, consagrado a un placer ignominioso, y el de la aristócrata que abandona a sus dos nobles amantes ‹un vizconde y su hijo‹ por otro más airoso. En las páginas de estos relatos lúdicos, rebosantes de humor e ironía, palpitan dos pulsiones: el placer y la escritura. El primero pertenece a aquellos que dejan volar su imaginación al servicio de los sentidos. La segunda, a quienes se ven presos de sus propios demonios.Una brillante antología de cuentos, excelente representación de la narrativa breve de Carme Riera, Premio Nacional de Narrativa.

Carme Riera fa una selecció cronològica dels millors poemes del poeta.

Carme Riera va escollir el títol d'una narració de 2001 per unificar aquesta antologia de contes propis. Selecció i pròleg a càrrec del filòleg Carles Cortés.

La mort de José Agustín Goytisolo no va fer sinó consolidar i fer créixer el seu prestigi com un dels millors poetes la Generació dels Cinquanta i també com un dels més populars i llegits de tot el segle. Poemes com Palabras para Julia o El lobito bueno formen part ja de l'imaginari comú i són patrimoni històric de diverses generacions. Carme Riera, especialista en l'obra de Goytisolo, ha preparat una antologia definitiva de la vasta obra poètica del poeta català. 

 

  • Mein Schwester Elba de Suhrkamp (Alemania): El reportaje, Arrugas como olas y ¿Está Andres, por favor? 
  • Frauen in Spanien de DTV y Fischer (Alemania): La cita
  • Spanische Erzahlungen de DTV (Alemania): Sólo pude conservar una fotografía.
  • En una antologia de l'University of Nebraska s'inclouen els contes: Una mica de fred per a Wanda, La senyoreta Ângels Ruscadell investiga la terrible mort de Marianna Severa, Te deix, amor, la mar com a penyora, unes flors, y Es nus es buit.
  • En una antologia de Norton (USA) s'inclouen fragments de Qüestió d'amor propi.
  • Nueva España de Meulenhoff (Holanda): Volver.
  • Antología del cuento de escritoras españolas de Lumen, preparada por Angeles Encinar: La dame à la Licorne.
  • Antología de la colección Letras Hispánicas de Cátedra, preparada por Angeles Encinar y Anthony Percival: Volver.
  • El espejo y la máscara. Vint-i-cinc anys de ficció narrativa en l'obra de Carme Riera, de Destino, preparada per Luisa Cotoner. Ed Destino. 
  • El hotel de los cuentos y otros relatos neuróticos (Selección personal de cuentos) publicada por Santillana.

 

Altres gèneres

Volum que recull la història del reconegut establiment mallorquí per commemorar el seu 80è aniversari. El llibre, escrit per Carme Riera i amb articles d’hostes il·lustres com Carlos Fuentes, descriu aquest hotel com el símbol d’una indústria turística connectada amb el paisatge, essència dels valors que han fet de Mallorca una icona internacional. L’obra recull un complet arxiu fotogràfic de la història de l’establiment, amb imatges dels seus primers empleats o hostes il·lustres com el príncep Rainiero de Mónaco i la seva dona Grace Kelly, els actors Charles Chaplin o Joan Fontaine, el Dalai Lama o el científic Severo Ochoa.

Adaptació teatral: Maria Rotger/ Companyia de Treatre Disperses / Musics de Girona Stat Coop. Catalana Ltd., Palma de Mallorca, Febrer 2010, amb un fragment de Te deix, amor, la mar com a penyora i Temps d’una espera, dins del muntatge   Ontage.

Un repàs dels cementiris de Barcelona, amb fotografies de Pilar Aymerich i Colita.

  • Jaime Gil de Biedma. Las personas del verbo. Lumen, 1998.
  • Palabras para José Agustín Goytisolo en la obra La noche le es propicia, de José Agustín Goytisolo. Lumen, 1992.
  • La infancia recuperada en Primera memoria  de Ana María Matute”. RBA Coleccionables, 2009.
  • José Agustín Goytisolo, Articulista,  en  Más cerca, Artículos periodísticos de José Agustín Goytisolo. Circulo Lectores/Galaxia Gutenberg. 2009.
  • George Sand y su invierno en Mallorca en Un invierno en Mallorca, de George Sand. RBA Coleccionables, 2009
  • Prólogo a Ethan Frome, de Edith Wharton. RBA Coleccionables, 2009.

Premis

  • 2017 - Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
  • 2016 - Premi Sant Joan de Literatura catalana per Les darreres paraules
  • 2015 - Premi Nacional de las Letras Españolas
  • 2014 - Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre Català
  • 2012 - Membre de la Real Academia Española, per ocupar la cadira ‘n’ minúscula
  • 2012 - Premi José Luís Giménez Frontín de l’ACEC
  • 2005 - Premi Jaume Fuster de l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
  • 2005 - Medalla d'Or del Consell de Mallorca
  • 2004 - Premi Rosalía de Castro del PEN Club.
  • 2003 - Premi Sant Jordi de Novel·la per La meitat de l’ànima
  • 2002 - Premi Ramon Llull de les Lletres
  • 2001 - Premi Nacional de Cultura en Literatura
  • 2001 - Premi Serra d’Or per Cap al cel obert
  • 2000 - Creu de Sant Jordi
  • 2000 - Premi Vittorini allo scrittore straniero tradotto per Dins el darrer blau
  • 1995 - Premi Crexells
  • 1995 - Premi Lletra d’Or de la crítica al millor llibre de l'any per Dins el darrer blau
  • 1995 - Premi Nacional de Narrativa per Dins el barrer blau;  per primera vegada es concedeix a una novel·la en català
  • 1994 - Premi Pla de Novel·la per Dins el barrer blau
  • 1989 - Premi Ramon Llull per Joc de miralls
  • 1988 - Premi d’Assaig de l’Editorial Anagrama per La escuela de Barcelona
  • 1982 - Premi María Espinosa del Ministerio de Cultura pel seu assaig Literatura Femenina, ¿Un lenguaje prestado?
  • 1980 - Premi Prudenci Bertrana per Una primavera per a Domenico Guarini