Reus, España, 1922 - San Cugat, España , 1972

Fou lingüista, assagista, traductor i, sobretot, un dels poetes més importants de la literatura catalana contemporània. Entre els anys 1958 i 1963 va escriure la major part de la seva obra poètica, composta per tres llibres que es reeditarien posteriorment en el volum Les dones i els dies, una de les aportacions més influents a la literatura catalana de la postguerra. Ferrater, referent intel·lectual del seu temps, va escriure articles de doctrina lingüística, com també assaigs de crítica literària i artística. Va treballar en el món editorial com a lector i va traduir obres de Kafka, Chomsky o Gombrowicz, entre d’altres, al català i al castellà. Durant els darrers anys de la seva vida va exercir la docència universitària. Pòstumament, el seu germà, Joan Ferraté, va publicar reculls de textos seus, molts dels quals inèdits.

  • "L'eclosió de Ferrater va fer envellir de cop gran part de la poesia que s'escrivia aleshores. Els seus llibres de versos representaven una autèntica novetat." Jordi Cornudella 

Bibliografia

Novel·la

Novel·la policíaca co-escrita amb José María Martín. El projecte pot haver sorgit de la presència d’un inspector de la Brigada Criminal al mateix hostal on s’allotjava Gabriel Ferrater.

Poesia

Cartes a l'Helena conté tot el que es conserva de la correspondència que van mantenir en el curs dels anys seixanta Gabriel Ferrater (1922-1972) i Helena Valentí (1949-1990). A més, aquest volum —editat a cura de Joan Ferraté i José Manuel Martos— inclou altres escrits de Gabriel Ferrater que fins aleshores no havien estat publicats en cap llibre, com els fragments d'un diari personal (¿1954-1957?), una conferència sobre Guerau de Liost, dos poemes, cinc cartes (a Riba, Foix, Serra d'Or i Gombrowicz), una resposta al qüestionari Auden i una entrevista («La cultura del país i altres literatures»). 

Les dones i els dies (1968) és el volum en què Gabriel Ferrater va aplegar la seva poesia, apareguda anteriorment a Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966). Aquesta edició presenta per primera vegada, a més del text definitiu de Les dones i els dies, tots els altres poemes que Ferrater havia publicat en revistes o que havia inclòs en els tres volums previs i després no va recuperar. Comprèn, a més, un aparat de variants i reprodueix les versions que el poeta va fer d’algun dels seus poemes en altres llengües.
Edició crítica de Jordi Cornudella.

Una de las enseñanzas que Ferrater extrae de la Guerra Civil es la decepción ante cualquier apuesta colectiva. En un momento caracterizado por la pérdida total de libertad social, Ferrater parece postular el ejercicio de la libertad en el ámbito privado. En ese sentido renuncia a la figura del poeta como pedagogo, por creer que su autoridad moral no es mayor que la de un ingeniero o un albañil.

Quan Ferrater escrivia Da nuces pueris, l'any 1958, tenia trenta-sis anys i més d'un cabell blanc: no era gens estrany, doncs, que els seus primers poemes fossin notablement madurs. Aquest llibre i el segon, Menja't una cama, trasbalsaren l'ambient poètic català. Però és amb Teoria dels cossos, que la poesia de Ferrater arriba al seu punt culminant. Un dels mèrits més grans d'aquest poeta consisteix en la seva voluntat de desemmasacarar els innombrables paranys, falses il·lusions i alienacions de la nostra vida, per tal que aquesta aconsegueixi alguns moments d'existència racional i lliure, i algunes espurnes de tranquil·la felicitat. Teoria dels cossos és sense cap dubte un dels llibres més importants de la poesia catalana d'aquest darrer quart de segle. 

La primera edició d'aquest llibre va ser publicada per Les Quatre Estacions (Barcelona, 1960). En mots del mateix autor, al final del llibre: "No cal dir que la frase que dóna el títol d'aquest llibre la prenc sense cap referència a la circumstància que la motiva, dins l'epitalami de Catul. Jo l'entenc com un precepte ètic, i ho és altament, car es fa càrrec del fet que als nens els agraden les nous. És una frase que parla a favor de la felicitat." 

No ficció

El 1966 i el 1967, Gabriel Ferrater va dictar a la Universitat de Barcelona dues sèries de conferències sobre literatura catalana. Fins ara s'havien publicat les lliçons sobre Riba, Foix i Guerau de Liost; només quedaven per divulgar les conferències sobre La parada, de Joaquim Ruyra, sobre Solitud, de Víctor Català, i sobre Josep Pla. Aquestes conferències són les que s'apleguen a Tres prosistes, en edició d'Oriol Ponsatí Murlà. S'hi afegeix, en apèndix, un llarg informe inèdit sobre Josep Pla que Gabriel Ferrater va redactar el 1967, en anglès, per convèncer els editors de Farrar, Strauss & Giroux de la importància de l'escriptor empordanès i de la conveniència de presentar-lo als lectors nordamericans.

Reúne informes que Gabriel Ferrater escribió como lector editorial. Se publican agrupados en tres secciones y traducidos al castellano, aunque Ferrater los escribió originalmente en catalán, inglés y alemán.

Los 58 artículos que forman este volumen se escribieron en 1963 y 1964, y tratan sobre escritores que se expresaron en lengua alemana, francesa o inglesa (además de algunos en lengua castellana o catalana). Los artículos se escribieron por encargo para una enciclopedia de literatura universal que no llegó a publicarse. Los textos son, por tanto, inéditos.

Aquest volum conté cinc conferències sobre Foix, de la sèrie que Gabriel Ferrater va donar a la Universitat de Barcelona els cursos 1965-66 i 1967. Una de les preocupacions fonamentals de Ferrater, en aquelles conferències, va ser de mostrar l'evolució dels escriptors respecte al moviment polític catalanista, i això va quedar reflectit en la consideració crítica de les interpretacions sociològiques de la literatura catalana que aleshores s'havien posat en circulació. Però, sobretot, el lector de Foix i el seu temps hi trobarà una lectura innovadora del poeta de Sarrià, que reconeix l'«arcaisme» de Sol, i de dol no pas en la llengua o el lèxic sinó en la mètrica, i que insisteix, partint d'aquesta premissa, a no desvincular la poesia foixiana d'estil arcaïtzant i la d'estil avantguardista, sinó a destacar-ne la coherència.

Obra escrita en col·laboració amb el seu germà Joan Ferraté. El llibre té quatre grans apartats. El primer recull els articles sobre lingüística publicats en vida de Ferrater. El segon aplega els articles inèdits. El tercer inclou els treballs que Gabriel Ferrater va crear per a la traducció de El llenguatge, de Leonard Bloomfield. La quarta secció és una aportació sobre lingüística escrita per a una enciclopèdia.

Recull cinc conferències pronunciades entre el 26 de novembre de 1965 i el 25 d’abril de 1966 a la Universitat de Barcelona. Enregistrades i transcrites pel doctor Joan Alegret, el propi Gabriel Ferrater les va corregir per a la seva publicació.

El volum aplega una selecció de textos en els quals Ferrater transmet la seva meticulosa concepció de la literatura, les seves filies i fòbies, i quins aspectes valora especialment en un escriptor.

Antologia / Selecció

Esta antología la editaron de manera muy minuciosa el hermano del autor, Joan Ferraté, y Jordi Cornudella, dos de los mayores especialistas en la obra de Gabriel Ferrater.

Altres gèneres

Recull nombroses aportacions sobre Gabriel Ferrater, extretes d’un simposi que se li va dedicar el maig de 1997. Editat per Dolors Oller i Jaume Subirana, s’inicia amb una conferència del propi Ferrater, inèdita fins aleshores.

Papers, cartes, paraules aplega pràcticament tots els escrits dispersos de Gabriel Ferrater que fins aleshores no havien estat inclosos a cap recull. Els papers, d'ordre estrictament literari, són un centenar llarg d'informes de lectura (tots ells seriosos i a la vegada molt divertits), uns quants articles (en bona part inèdits) sobre diversos autors, i l'esplèndida traducció dels actes 1 i 2 de Coriolà, de Shakespeare, publicada aquí per primer cop i amb el text original confrontat. Les cartes són agrupades en cinc seccions, que cobreixen un ample ventall de temps: 1944-1945 (cartes des del servei militar), 1955-1965 (correspondència amb Jaime Gil de Biedma) i 1966-1972 (correspondència amb Joan Ferraté i onze cartes més); el conjunt forneix un material de primera mà, sovint més franc i de to més insolent que no s'acostuma, per comprendre la formació i l'evolució dels interessos vitals i intel·lectuals de Gabriel Ferrater. Finalment, les paraules inclouen les respostes a uns quants qüestionaris i enquestes i dues llargues entrevistes en què, entre altres coses, queden reflectides les seves concepcions sobre la pròpia poesia. Es tracta d’un volum imprescindible per qualsevol aproximació al coneixement de Gabriel Ferrater en tots els aspectes de la seva personalitat.

Gabriel Ferrater ha traduit diverses obres de l’alemany: El estructuralismo, de Manfred Bierwisch (Ed. Tusquets); Imagen de la naturaleza en la Física actual, de Werner Heisenberg (Ed. Ariel); El procés, de Franz Kafka (Ed. Proa). També ha traduit obres del francès, com Las amistades peligrosas, de Pierre-Ambroise-François Choderlos de Laclos (Ed. Tusquets). Com també de l’anglès: Murphy, de Samuel Beckett (Ed. Lumen); París es una fiesta, de Ernest Hemingway (Ed. Planeta-DeAgostini); Una vida encantada, de Mary McCarthy (Ed. El Aleph). Del polonès: Pornografía, de Witold Gowbrowicz (Ed. Seix Barral); La seducción, de Witold Gowbrowicz (Ed. Seix Barral). I del suec: El doctor Glas, de Hjalmar Söderberg (Ed. Seix  Barral / Ediciones Alfabia).

 

 

Premis