Gabriel Ferrater

Novel·la policíaca co-escrita amb José María Martín. El projecte pot haver sorgit de la presència d’un inspector de la Brigada Criminal al mateix hostal on s’allotjava Gabriel Ferrater.

Les dones i els dies (1968) és el volum en què Gabriel Ferrater va aplegar la seva poesia, apareguda anteriorment a Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966). Aquesta edició presenta per primera vegada, a més del text definitiu de Les dones i els dies, tots els altres poemes que Ferrater havia publicat en revistes o que havia inclòs en els tres volums previs i després no va recuperar. Comprèn, a més, un aparat de variants i reprodueix les versions que el poeta va fer d’algun dels seus poemes en altres llengües.
Edició crítica de Jordi Cornudella.

Quan Ferrater escrivia Da nuces pueris, l'any 1958, tenia trenta-sis anys i més d'un cabell blanc: no era gens estrany, doncs, que els seus primers poemes fossin notablement madurs. Aquest llibre i el segon, Menja't una cama, trasbalsaren l'ambient poètic català. Però és amb Teoria dels cossos, que la poesia de Ferrater arriba al seu punt culminant. Un dels mèrits més grans d'aquest poeta consisteix en la seva voluntat de desemmasacarar els innombrables paranys, falses il·lusions i alienacions de la nostra vida, per tal que aquesta aconsegueixi alguns moments d'existència racional i lliure, i algunes espurnes de tranquil·la felicitat. Teoria dels cossos és sense cap dubte un dels llibres més importants de la poesia catalana d'aquest darrer quart de segle. 

La primera edició d'aquest llibre va ser publicada per Les Quatre Estacions (Barcelona, 1960). En mots del mateix autor, al final del llibre: "No cal dir que la frase que dóna el títol d'aquest llibre la prenc sense cap referència a la circumstància que la motiva, dins l'epitalami de Catul. Jo l'entenc com un precepte ètic, i ho és altament, car es fa càrrec del fet que als nens els agraden les nous. És una frase que parla a favor de la felicitat." 

Gabriel Ferrater no va ser un crític literari ni un historiador de la literatura, però seria difícil trobar algú que hagi tingut més pes en la fixació del cànon de la literatura catalana moderna, o que hagi contribuït més decisivament a enriquir la interpretació de poetes com Carner, Riba o Foix. L’explicació d’aquesta paradoxa es troba en aquests Papers sobre literatura, que inclouen moltes pàgines fins ara inèdites o mal conegudes. Són escrits heterogenis (articles, pròlegs, entrades de diccionari, contribucions a llibres d’altri, cartes públiques o privades, notes de lectura o apunts de diari) però tots van néixer de la intel·ligència d’un lector únic, lúcid i brillant, proveït d’un riquíssim bagatge, que li permetia establir connexions il·luminadores. Aquest volum fa una aportació de primer ordre al coneixement de certs aspectes de la literatura catalana i de la literatura universal. I és també, esclar, la millor exposició del pensament literari i dels posicionaments particulars d’un escriptor que, a l’hora de parlar de llibres, tenia el do de dir sempre coses interessants, i de dir-les ben dites.

El 1966 i el 1967, Gabriel Ferrater va dictar a la Universitat de Barcelona dues sèries de conferències sobre literatura catalana. Fins ara s'havien publicat les lliçons sobre Riba, Foix i Guerau de Liost; només quedaven per divulgar les conferències sobre La parada, de Joaquim Ruyra, sobre Solitud, de Víctor Català, i sobre Josep Pla. Aquestes conferències són les que s'apleguen a Tres prosistes, en edició d'Oriol Ponsatí Murlà. S'hi afegeix, en apèndix, un llarg informe inèdit sobre Josep Pla que Gabriel Ferrater va redactar el 1967, en anglès, per convèncer els editors de Farrar, Strauss & Giroux de la importància de l'escriptor empordanès i de la conveniència de presentar-lo als lectors nordamericans.

Reúne informes que Gabriel Ferrater escribió como lector editorial. Se publican agrupados en tres secciones y traducidos al castellano, aunque Ferrater los escribió originalmente en catalán, inglés y alemán.

Los 58 artículos que forman este volumen se escribieron en 1963 y 1964, y tratan sobre escritores que se expresaron en lengua alemana, francesa o inglesa (además de algunos en lengua castellana o catalana). Los artículos se escribieron por encargo para una enciclopedia de literatura universal que no llegó a publicarse. Los textos son, por tanto, inéditos.

Aquest volum conté cinc conferències sobre Foix, de la sèrie que Gabriel Ferrater va donar a la Universitat de Barcelona els cursos 1965-66 i 1967. Una de les preocupacions fonamentals de Ferrater, en aquelles conferències, va ser de mostrar l'evolució dels escriptors respecte al moviment polític catalanista, i això va quedar reflectit en la consideració crítica de les interpretacions sociològiques de la literatura catalana que aleshores s'havien posat en circulació. Però, sobretot, el lector de Foix i el seu temps hi trobarà una lectura innovadora del poeta de Sarrià, que reconeix l'«arcaisme» de Sol, i de dol no pas en la llengua o el lèxic sinó en la mètrica, i que insisteix, partint d'aquesta premissa, a no desvincular la poesia foixiana d'estil arcaïtzant i la d'estil avantguardista, sinó a destacar-ne la coherència.

Obra escrita en col·laboració amb el seu germà Joan Ferraté. El llibre té quatre grans apartats. El primer recull els articles sobre lingüística publicats en vida de Ferrater. El segon aplega els articles inèdits. El tercer inclou els treballs que Gabriel Ferrater va crear per a la traducció de El llenguatge, de Leonard Bloomfield. La quarta secció és una aportació sobre lingüística escrita per a una enciclopèdia.

Recull cinc conferències pronunciades entre el 26 de novembre de 1965 i el 25 d’abril de 1966 a la Universitat de Barcelona. Enregistrades i transcrites pel doctor Joan Alegret, el propi Gabriel Ferrater les va corregir per a la seva publicació.

Esta antología la editaron de manera muy minuciosa el hermano del autor, Joan Ferraté, y Jordi Cornudella, dos de los mayores especialistas en la obra de Gabriel Ferrater.

Recull nombroses aportacions sobre Gabriel Ferrater, extretes d’un simposi que se li va dedicar el maig de 1997. Editat per Dolors Oller i Jaume Subirana, s’inicia amb una conferència del propi Ferrater, inèdita fins aleshores.

Papers, cartes, paraules aplega pràcticament tots els escrits dispersos de Gabriel Ferrater que fins aleshores no havien estat inclosos a cap recull. Els papers, d'ordre estrictament literari, són un centenar llarg d'informes de lectura (tots ells seriosos i a la vegada molt divertits), uns quants articles (en bona part inèdits) sobre diversos autors, i l'esplèndida traducció dels actes 1 i 2 de Coriolà, de Shakespeare, publicada aquí per primer cop i amb el text original confrontat. Les cartes són agrupades en cinc seccions, que cobreixen un ample ventall de temps: 1944-1945 (cartes des del servei militar), 1955-1965 (correspondència amb Jaime Gil de Biedma) i 1966-1972 (correspondència amb Joan Ferraté i onze cartes més); el conjunt forneix un material de primera mà, sovint més franc i de to més insolent que no s'acostuma, per comprendre la formació i l'evolució dels interessos vitals i intel·lectuals de Gabriel Ferrater. Finalment, les paraules inclouen les respostes a uns quants qüestionaris i enquestes i dues llargues entrevistes en què, entre altres coses, queden reflectides les seves concepcions sobre la pròpia poesia. Es tracta d’un volum imprescindible per qualsevol aproximació al coneixement de Gabriel Ferrater en tots els aspectes de la seva personalitat.

Gabriel Ferrater ha traduit diverses obres de l’alemany: El estructuralismo, de Manfred Bierwisch (Ed. Tusquets); Imagen de la naturaleza en la Física actual, de Werner Heisenberg (Ed. Ariel); El procés, de Franz Kafka (Ed. Proa). També ha traduit obres del francès, com Las amistades peligrosas, de Pierre-Ambroise-François Choderlos de Laclos (Ed. Tusquets). Com també de l’anglès: Murphy, de Samuel Beckett (Ed. Lumen); París es una fiesta, de Ernest Hemingway (Ed. Planeta-DeAgostini); Una vida encantada, de Mary McCarthy (Ed. El Aleph). Del polonès: Pornografía, de Witold Gowbrowicz (Ed. Seix Barral); La seducción, de Witold Gowbrowicz (Ed. Seix Barral). I del suec: El doctor Glas, de Hjalmar Söderberg (Ed. Seix  Barral / Ediciones Alfabia).