Barcelona, 1947

Jaume Cabré és un referent indiscutible dels autors catalans contemporanis. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Durant molts anys va compaginar l’escriptura amb l’ensenyament. La seva tasca literària està centrada en la novel·la i el relat. També ha escrit guions televisius i cinematogràfics i ha publicat teatre i llibres de reflexió sobre l’escriptura i la lectura.

La seva obra, amb títols com La teranyinaFra Junoy o l’agonia dels sons, Llibre de preludis, SenyoriaLes veus del Pamano, Jo confesso i el llibre de relats Viatge d’hivern, s’ha traduït a més de vint llengües i ha assolit un gran èxit a Alemanya, Itàlia, França i Holanda, per la qual cosa ha esdevingut un dels autors imprescindibles del panorama literari actual.

    • “Jo confesso, del catalán Jaume Cabré, es una novela monumental”. Osvaldo Gallone, Clarín
    • “Excepcional” Sam Abrams, El Mundo

      Bibliografia

      Novetat

      Las reflexiones de Cabré sobre la lectura, la escritura, la música y el arte reunidos en un solo volumen.

      Jaume Cabré concibe la literatura como una búsqueda. A lo largo de los años, esta búsqueda le ha ido generando dudas, planteando pruebas e incluso tendiendo trampas. Desde el conocimiento de quien hace décadas que da respuestas y soluciones al proceso creativo, Cabré ha escrito tres textos testimoniales y teóricos que son un tesoro para cualquier amante de la literatura y del arte. Son textos escritos con la complicidad de quien se reconoce, ante todo, como un lector, como un oyente, como un espectador.

      Llegir més

      Novel·la

      Si la botiga d'antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d'aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d'aquesta novel·la de novel·les. 

      Jo confesso és una llarga carta d'amor d'algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d'algú que ha estimat de manera incondicional; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta, i d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident.

      Jo confesso ha estat traduïda a més de vint-i-cinc llengües i distingida amb diferents guardons literaris: Premio de la Crítica 2012; Premi Crítica Serra d'Or 2012; Premi de Narrativa M.Àngels Anglada 2012; Premio La tormenta en un vaso 2012; i Premi Crexells 2012. 

      «La complexitat de la novel·la en els seus diferents plans i en la seva revisió crítica de la història europea fa que Jo confesso sigui una obra amb capacitat per influir en la visió del món dels seus lectors, la qual cosa és pròpia de la millor literatura. És una de les millors novel·les de les últimes dècades.» A. Basanta, El Cultural, El Mundo

      «Un vol d'altura que poques vegades havíem presenciat en la novel·la espanyola.» J. M. Pozuelo Yvancos, ABC

      «Llegir aquesta novel·la és tenir la certesa absoluta de trobar-se davant d'una obra mestra. Jaume Cabré mereix ser reconegut com el que és, un dels grans de la literatura mundial.» Qué Leer

      «Aquesta brillant novel·la té la fibra narrativa dels textos totals.» J. Ernesto Ayala-Dip, El País

      La Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar del poble de Torena que està a punt de ser enderrocat. Un simple gest: clic, i ja està. Pàgina a pàgina, el lector anirà descobrint les conseqüències d’aquest fet aparentment trivial i veurà com es desplega un ample fris de records i tergiversacions poblat per falangistes i maquis, on la misèria moral del franquisme conviu amb les heroïcitats i les covardies personals i col·lectives que van tenir lloc al Pirineu pallarès en acabar la Guerra Civil espanyola, desprès que les tropes del general Franco arrasessin aquella zona amb inusitada ferocitat

      Durant un sopar amb la Júlia, Miquel Gensana, que se sent incòmode amb el seu present, gira els ulls enrere. El pas per la universitat, la lluita antifranquista al final de la dictadura, les venjances i assassinats no resolts, l'opció de la violència política, la veritat oculta d'una llarga història familiar, el paper de l'art i la música en la nostra vida... Jaume Cabré integra amb tota naturalitat, a L'ombra de l'eunuc, una crònica del final del franquisme, la investigació d'una nissaga, una poderosa història sentimental i una novel·la d'intriga.

      L'ombra de l'eunuc va rebre els premis Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d'Or, i ha estat traduïda a cinc llengües.

      "L'ombra de l'eunuc és una novel·la complexa i ambiciosa, que no admet comparacions superficials." Jaume Aulet 

      La lluita despietada pel poder a la Barcelona del segle XVIII provoca un rosari de víctimes, unes més innocents que altres.

      La teranyina situa el lector a l’estiu del 1909, durant la setmana tràgica a Catalunya. En aquest escenari complex, Jaume Cabré teixeix el relat de les maquinacions d’una nissaga d’industrials que es disputen el poder de la fàbrica i el control de la família. L’autor utilitza amb extraordinària saviesa narrativa els ressorts de la intriga, la sorpresa i l’enigma, i planteja, al mateix temps, una reflexió sobre l’eròtica del poder. 

      Fra Junoy, un organista relegat a confessor d'un monestir de monges de clausura, és acusat d'heretgia, vici i corrupció. El seu pecat: haver manifestat la seva oposició al severíssim càstig que la mare superiora ha imposat a dues novícies, asfixiades per la soledat i la rigidesa de les normes conventuals. La jerarquia eclesiàstica no perdona ni tampoc tolera l'actitud comprensiva del confessor i encara menys la seva independència de criteri. La música és una de les més grans riqueses espirituals de fra Junoy, la seva illa íntima, personal i creativa, que esdevindrà també un dels seus delictes més greus. Cau, sobre els que dissenteixen, el rigor duríssim de la intolerància.

      Novel·la de Cabré en la que, per primera vegada, apareix de manera evident el tema de la música i, per extensió, el del valor de la creació en general.  El protagonista, Joan Calldetenes, escriu una novel·la amb el mateix títol que la que tenim als dits i el text avança a l’entorn de la dialèctica entre aparença i realitat i entre realitat i ficció.

      Els tràfecs de l'alegre Barringa Barranga, prostituta retirada; les il·lusions d'en Poquilluca, un cec que ven cupons, tabac i fotos de noies en biquini; la rivalitat de mossèn Pere i d’en Xic Pitarra, són, entre molts altres, elements d’aquesta novel·la que se situa al barri de Sant Antoni de Barcelona, quan encara es podia fer vida al carrer.

      El mític bandoler dels Rasos, temut pels uns, admirat pels altres, tant per la seva agressivitat com per la seva capacitat militar, no pot explicar a ningú que el que té, essencialment, és por.

      Relats

      Un nen poruc que es rebel·la contra la tirania d'un mestre, un assassí que es confessa davant la pròxima víctima, un lladre xuclat pel quadre que acaba de robar, un escriptor que amenaça l'editor de suïcidar-se, un ancià que passeja pels escenaris on va fer la guerra... Són històries colpidores, que es trenen o es visiten les unes a les altres, sempre amb dinamisme, energia, tocs d’humor i incursions en la fantasia.

      Quan arriba la penombra és un llibre de relats que s’il·luminen com les pedres fogueres. Hi trobem individus inquiets que voldrien ser en alguna altra banda, personatges fora de la llei, aromes de thriller, tocs d’ironia, elements fantàstics… amb la mestria tècnica que l'ha fet cèlebre a tot Europa -salts endavant i endarrere, canvis de punts de vista, veus que es trenen-, però també amb tota la passió vital. Jaume Cabré ha compost un llibre compacte on no hi sobra ni una paraula. Quan arriba la penombra és un conjunt de relats imbricats en una pinya unitària i rotunda, històries tocades per la foscor i per la ràbia, però també per la ironia, la fantasia i el joc.

      Conte inclòs en l’antologia Domèstics i salvatges. Deu contes d'animals.

      Han estat els aliats imprescindibles dels herois d’ahir i són objecte de tendresa dels personatges de la novel·la d’avui. Poden ajudar a trobar la clau d’un crim abominable o servir de pont cap a la fantasia… Tendres, cruels, salvatges, domèstics, els animals més diversos s’han infiltrat en els contes de deu narradors catalans : Baltasar Porcel, Maria Antònia Oliver, Jaume Cabré, Valentí Puig, Vidal Vidal, Martí Domínguez, Albert Villaró, Jordi Llavina, Toni  Sala i Eva Piquer.

      Viatge d’hivern és un homenatge literari a Schubert, a Bach i a la música, que honora al mateix temps la pintura, simbolitzada per Rembrandt. A la vegada, és un repertori de passions humanes, un repàs a la història interior d’Europa i un recorregut geogràfic de Viena a Treblinka i d’Oslo a Bòsnia, passant pel Vaticà. Els relats que el constitueixen, situats en èpoques i llocs diferents i amb protagonistes que canvien d’un a l’altre, saben mantenir, tanmateix, una misteriosa unitat que el lector copsarà a mesura que els transiti: a poc a poc, els contes se li aniran convertint en un ordit narratiu d’exquisida subtilesa, com qui va teixint, a partir d’històries diverses, el canemàs d’una novel·la singular.

      Què pot esdevenir-se en un balneari on es troben una exnovícia, un aprenent de vampir i Claude Debussy que hi era amb intenció de descansar?

      El Llibre dels preludis participa tant de la condició de novel·la com de la de llibre de narracions. Personatges que en una narració són protagonistes, apareixen en altres en un segon pla, i creen, amb els seus creuaments i interaccions, una trama viva i intensa.

      Segon llibre de contes de l’autor.

      Primer llibre de Jaume Cabré, un recull de narracions, que va rebre el 1973 el Premi «Víctor Català».  En paraules de Cabré: «Aquest recull que arreplega tretze moments narratius ben diferents, va ser concebut com un racó de mals endreços. Si en un principi el títol era Atrafegada claror, no he dubtat a canviar-lo per l'actual que crec més adient, potser perquè no intento aquí una unitat temàtica o tècnica, sinó més aviat un assaig de plantejaments artístics amb històries de tots colors on el món real i l'oníric tant són a tocar com força allunyats i on l'home que som tots nosaltres s'hi reflecteix o intenta ser-hi reflectit. Podria invocar molts déus als quals dec part de la vida d'aquestes faules. Però fóra inútil: quasi sempre el déu invocat s'ha diluït en el seu record i, silent, s'ha fet fonedís; aleshores és impossible descobrir-lo. Com pot ser difícil descobrir-hi els penats: hi són, però, ineludibles.»

      Narrativa juvenil / infantil

      Un cuento de Jaume Cabré ilustrado por Romina Martí. 

      Mariona y su gato deciden entrar en el País de las Historias para resolver un problema. Desde hace algún tiempo, las garzas roban las sombras de cualquier ser vivo para llevárselas a Comenoches como alimento. La gente y los animales no pueden más, sufren muchísimo de calor y están agotados sin sus sombras. Mariona habla directamente con Comenoches para convencerla de que haga bien su trabajo: lo que debería hacer es fabricar la Noche cada atardecer y comérsela por la mañana, en vez de devorar sombras robadas…

       

       

       

      El Pere ha sortit de casa, de nit, per buscar el seu camió de bombers i s’ha endinsat en el bosc. Uns quants animals l’observen: un mussol, un esquirol, un eriçó… Ell no se n’adona. Què serà capaç de fer en Pere per recuperar el seu camió ?

       

       

       

      Quan el Blauet va decidir deixar la selva i conèixer món va haver d'aprendre molt sobre els costums del fred i la calor en el nostre país perquè, a la selva, el temps sempre era el mateix.

      Els arqueòlegs troben, a Vilanova de Sau, un esquelet de l'època del neolític. Els vailets del poble s'hi interessen. Però algú més també s'hi interessarà.  

      Ah, si en Roc Pons hagués anat una mica fort d’història! No s’hauria trobat pas tan venut en el conflicte que se li presenta. En Roc, un noi barceloní com tants d’altres, surt de casa seva una tarda d’estiu i, després de voltar una estona llarga, assedegat, entra en un bar on la gent va vestida d’una manera molt estranya… En Roc ha fet, de sobte, un salt inesperat i fantàstic.

      Teatre

      Ha mort el papa Luna, el darrer pontífex, per a molts, de la causa d'Avinyó. Al castell de Peníscola, els autèntics cardenals de la cristiandat busquen successor. A l'exterior espetega la pluja d’una nit carregada de tensions...

      No ficció

      Las reflexiones de Cabré sobre la lectura, la escritura, la música y el arte reunidos en un solo volumen.

      Jaume Cabré concibe la literatura como una búsqueda. A lo largo de los años, esta búsqueda le ha ido generando dudas, planteando pruebas e incluso tendiendo trampas. Desde el conocimiento de quien hace décadas que da respuestas y soluciones al proceso creativo, Cabré ha escrito tres textos testimoniales y teóricos que son un tesoro para cualquier amante de la literatura y del arte. Son textos escritos con la complicidad de quien se reconoce, ante todo, como un lector, como un oyente, como un espectador. El volumen reúne tres libros anteriores de Jaume Cabré: El sentido de la ficción, La materia del espíritu y Las incertidumbres, va precedido de un prólogo del estudioso Sam Abrams, e incorpora un índice onomástico y un índice temático.

       Una reflexió sobre el fet creatiu i els interrogants que l'autor ha anat trobant al llarg de la seva trajectòria literària.

       

       

      Després de El sentit de la ficció on es parla de l'escriptura, calia reflexionar sobre un fet essencial per al novel·lista: la lectura.

       

       

      Una reflexió inesperada per al mateix autor, sobre el propi procés creador.

      Antologia / Selecció

      Antologia de contes de tema musical pertanyents a Llibre de preludis i Viatge d'hivern. Edició a cura de Maria del Roser Trilla.

       

       

      Altres gèneres

      • Ventdelpla. Bíblia 2a temporada telenovel·la. Amb Jordi Calafí, Núria Parera. 2005
      • Nautes. Telefilm. 2004
      • Nines russes. Telefilm. 2003
      • Sara. Telefilm. 2003
      • Crims. Sèrie TV. Creació i direcció de guionistes (Jaume Cabré i Manel Bonany). 2000
      • Estació d'enllaç. Sèrie TV. Creació (amb Joaquim M.Puyal), direcció de guionistes. 1994-1998
      • Havanera. Film. En col·laboració amb Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer. 1993
      • La teranyina. Film. En col·laboració amb Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer. 1990
      • La granja. Sèrie TV. Creació (amb Joaquim M.Puyal) i direcció guionistes.1989-1992
      • Fins que la mort ens separi. Radionovel·la. 1989
      • La teranyina. Radionovel·la. 1988
      • La dama blanca. Telefilm. 1987
      • Estimada Loreto. Telefilm (Guió de Marta Balletbó-Coll sobre un relat de Jaume Cabré). 1986

      Premis

      • 2017 - The Athens Prize for Literature for the Best Work of Fiction Translated into Greek for Jo confesso
      • 2017 - Stockholm Kulturhuset Stadsteatern International Literature Prize per Jo confesso
      • 2017 - 21è Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre en Català
      • 2016 -  Prix Ulysse à l'ensemble de son oeuvre, Festival Arte-Mare, Bastia, Còrsega
      • 2015 - Premi d'Honor de la Plaça del Llibre de València
      • 2014 - Creu de Sant Jordi
      • 2014 - Prix Jean Morer des Vendanges Littéraires de Rivesaltes per Jo confesso
      • 2013 - Premi Socarrat Major
      • 2013 - Premi Ciutat de Barcelona a la projecció internacional de la ciutat per Jo confesso 
      • 2013 - Prix Courrier International du meilleur roman étranger per Jo confesso 
      • 2012 - Premi Joan Crexells de l'Ateneu Barcelonès per Jo confesso 
      • 2012 - Premio La Tormenta en un vaso per Jo confesso 
      • 2012 - Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada per Jo confesso 
      • 2012 - Premi de la Crítica Serra d'Or per Jo confesso 
      • 2012 - Premi de la Crítica Catalana per Jo confesso 
      • 2010 - 42è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
      • 2007 - Premi de Novel·la Setè Cel per Les veus del pamano 
      • 2005 - Premi de la Crítica Catalana per Les veus del pamano 
      • 2004 - Prix Méditerranée a la millor novel·la estrangera per Sa Seigneurie, Senyoria 
      • 2003 - Premi Jaume Fuster dels Escriptors Catalans
      • 2001 - Premi de la Crítica Serra d'Or per Viatge d'hivern 
      • 1999 - Premi Fundació Enciclopèdia Catalana per Viatge d'hivern 
      • 1997 - Premi Lletra d'Or per L'ombra de l'eunuc 
      • 1997 - Premi de la Crítica Serra d'Or per L'ombra de l'eunuc 
      • 1997 - Premi Ciutat de Barcelona per L'ombra de l'eunuc 
      • 1992 - Premi de la Crítica Catalana per Senyoria 
      • 1992 - Premi de la Crítica Serra d'Or per Senyoria 
      • 1992 - Premi Prudenci Bertrana dels lectors i de la crítica per Senyoria 
      • 1991 - Premi dels Lectors de la revista El Temps per Senyoria 
      • 1991 - Premi Joan Crexells de l'Ateneu Barcelonès per Senyoria 
      • 1985 - Premi de la Crítica Catalana per Fra Junoy o l'agonia dels sons 
      • 1985 - Premi de la Crítica Serra d'Or per Fra Junoy o l'agonia dels sons 
      • 1983 - Premi Prudenci Bertrana per Fra Junoy o l'agonia dels sons 
      • 1983 - Premi Sant Jordi per La teranyina 
      • 1981- Premi de la Crítica Serra d'Or per La història que en Roc Pons no coneixia 
      • 1980 - Premi Fastenrath per Carn d'olla
      • 1977 - Premi Joaquim Ruyra per Galceran, l'heroi de la guerra negra 
      • 1973 - Premi Víctor Català per Faules de mal desar