Palafrugell, España, 1897 - Llofriu, España , 1981

Josep Pla és considerat de forma unànime el millor prosista en llengua catalana del segle XX. Periodista, escriptor i viatger incansable, és autor d’una obra completa de quaranta-cinc volums i més de trenta mil pàgines, entre les quals destaquen obres excelses com El quadern grisAigua de mar , les sèries d’ Homenots  o El carrer estret . Com a periodista, va exercir de corresponsal a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Rússia, des d'on va escriure cròniques polítiques i culturals. Comparat amb el del Noucentisme, el seu estil representa, a partir de Coses vistes  (1925), una novetat per la seva naturalitat i l'aportació que fa d'aproximar la literatura a un públic ampli. La seva obra s'ha convertit en una valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida catalans. 

  • "La prosa de Josep Pla és atractiva al lector no només perquè s'adapta a la realitat, i posa davant de tot el natural, sinó perquè els seus ulls veien alguna cosa més." Cristina Badosa 

Bibliografia

Novetat

Gaziel i Pla compartien un munt de coses. Eren veïns de procedència (tots dos catalans de la Costa Brava), havien convertit en el seu ofici unes mateixes passions vitals (la literatura i el periodisme) i, sobretot, tenien una actitud bessona davant del món que els envoltava, basada en una insubornable independència crítica. 

Llegir més

Novel·la

Primera novel·la de Pla, inclosa al volum 23 de l’Obra Completa, Àlbum de Fontclara , junt amb Nocturn de primavera .

El principal banquer d’una capital de comarca aplega les persones més insignes d’aquesta ciutat per celebrar el casament de la seva filla. A la sala de la seva casa, la festa esdevé l’escenari en què es manifesten les tensions que dominen aquesta petita societat. Al llarg de les poques hores en què transcorre aquest encontre social, se succeeixen els retrats d’una sèrie de personatges que conformen un món amb les seves petites misèries i cobdícies, presentat amb una ironia que assoleix el sarcasme. Per mitjà d’una àgil narració dirigida a mostrar el xoc de les actituds mesquines d’un ambient viciat, Josep Pla construeix una magistral novel·la satírica. 

A mig camí del quadre de costums i de la literatura neorealista, Pla demostra una vegada més la capacitat inesgotable de la seva prosa. Un veterinari de ciutat arriba al poble de Torrelles per exercir el seu ofici. Establert al carrer Estret de la localitat, i gràcies a la xafarderia de la seva cuinera, la inestimable Francisqueta, esdevé testimoni de la realitat quotidiana dels seus veïns. La narració, que segons l'autor és el simple resultat d'haver "passejat un mirall al llarg d'un camí", és construïda a través d'un pintoresc mosaic de personatges, la banalitat de la vida diària dels quals es converteix en matèria literària d'una qualitat extraordinària.

Relats

Una crònica verídica narrada per un prosista rigorós que es projecta a tot arreu: en el paisatge i en els personatges que l’habiten. És el retrat de la vida dels pescadors de la Costa Brava anterior al boom turístic.

En aquesta obra es presenta el nucli essencial de les narracions marineres de Pla, reunides en el segon volum de la seva Obra Completa, Aigua de mar, que inclou, a més, altres obres no narratives d’ambient mariner. Els sis relats que recull aquesta edició són sis obres mestres indiscutibles.

Contraban és el relat magistral que Josep Pla fa d'un episodi de la seva joventut quan, des de Cadaqués, acompanyà el seu amic Baldiri a bord del "Mestral" fins a l'estany de Salses, al Rosselló, per intentar carregar l'embarcació amb algun article de contraban. És a través d'aquest petit viatge pel nord de la costa catalana que Pla ens ofereix el millor de la seva narrativa: la descripció dels pobles costaners, l'evocació de la vida marinera, la presentació dels millors plats de la cuina autòctona, la definició dels personatges més emblemàtics de cada lloc, i un sens fi de detalls i opinions que converteixen la lectura d'aquest text en una experiència literària de primer ordre.

Una presentació singular de la gastronomia i la pesca catalana a partir dels records d’un poble extremadament tranquil ?Fornells? quan aleshores no tenia ni cementiri… "Això feia que, ?escriu Pla? als qui hi vivíem, ens semblés que no havíem de morir mai". Reeditat dins d’Aigua de mar.

Dos opuscles escrits i ambientats a Berlin i que van ser publicats junt amb Nosaltres, els àngels . Contenen molts elements influenciats pel cine expressionista alemany de l’època.

Lo que fueron en la vida real los héroes de folletín. 

No ficció

El Relojero de Creixells fue un bandolero que actuaba en l'Empordà alrededor de la tercera guerra carlista. Cuando lo juzgaron, quedó demostrado que, además de numerosos robos, había cometido dieciocho asesinatos. Murió a garrote en Gerona; una multitud asistió a la ejecución. Josep Pla, que de joven había oído hablar alguna vez de aquel bandido legendario, se interesó vivamente por su figura al poco de la guerra civil. Pero no fue hasta los años setenta que escribió este libro, en el cual narra su indagación sobre los métodos y crímenes del Relojero.

A la vez, Pla reconstruye el contexto histórico y el ambiente en que se movía el bandolero, a la zona del Ampurdán. Una pieza magistral de Josep Pla que aún no ha tenido la difusión que se merece

A lo largo de sus páginas, Pla nos permite conocer las semblanzas de los hombres más importantes de la vida catalana: la presente y la pasada. Asistiremos deslumbrados a un despliegue del paisaje de Cataluña y tendremos una excelente visión de cuadros, usos y costumbres de la misma.   

Son perfiles cortos que nos presentan un personaje con unas cuantas pinceladas breves pero certeras y nos hace conocer los matices de su personalidad, sus ilusiones, los tics que los distinguían y por los que les conocían sus coetáneos. Se encuentran en esta obra diferentes figuras, nacionales y extranjeras, desde el tenor Hipólito Lázaro al joven pintor Miró en su estancia en París.

Este volumen recoge los retratos literarios que Josep Pla hizo de Antoni Gaudí y los avatares de la construcción de la Sagrada Familia, del pedagogo e historiador Alexandre Galí y del presidente de la Mancomunidad, el señor Prat de la Riba.

"Esta palabra, «homenots», no tiene ningún sentido despectivo serio, más bien señala una cierta voluminosidad en el personaje calificado de este modo. Todo el matiz despectivo que pueda tener, en mi opinión, hace referencia a una determinada ausencia de belleza física. Pero ¿qué haremos si los hombres y tantas y tantas mujeres somos tan feos?  En definitiva, la palabra «homenots» es un eufemismo". Josep Pla.

A través de la mirada de Josep Pla tenemos una aproximación diferente y personal a la creación artística de cinco catalanes universales: Prat de la Riba, Pompeu Fabra, Joaquim Ruyra. Estos escritos se integran en la serie Homenots.

 

La figura de Joan Maragall va fascinar Josep Pla tot al llarg de la seva vida. El 1923 li va dedicar un article en una revista francesa; el 1926, un retrat al seu llibre Llanterna màgica; el 1960, un homenot; i, finalment, el 1968, aquest Joan Maragall: un assaig, en què Pla va refondre el material de les seves aproximacions anteriors. La mirada de Pla sobre la «impressionant personalitat» de Maragall és peculiar en més d'un aspecte. D'una banda, no hi fa una aproximació estrictament biogràfica, sinó que el retrata, i molt a fons, a través de llargues converses amb un gran nombre de persones que l'havien tractat, entre les quals destaquen Francesc Pujols i Josep Pijoan; Pla transcriu aquestes converses amb la seva mestria excepcional en el conreu de la «literatura oral». D'altra banda, la mirada de Pla també es singularitza per l'acuïtat amb què, al marge de clixés acadèmics, sap arribar fins al moll de l'os en la lectura dels textos de Maragall, per la interpretació de la relació de Maragall amb la llengua literària del seu temps i per la capacitat de donar, amb vivíssimes pinzellades, un panorama precís dels corrents poètics vigents a Catalunya a cavall dels segles XIX i XX. Aquesta edició de Joan Maragall: un assaig conté un pròleg il·luminador de Jordi Amat i incorpora, en apèndix, els dos primers textos maragallians de Pla (l'article francès del 1923 i el retrat de 1926) i una carta d'Eugeni d'Ors a Miguel de Unamuno que Pla cita en més d'una ocasió. Tot això en fa un volum indispensable per al coneixement de dues figures excepcionals en la literatura catalana moderna: Maragall, el poeta que n'és l'indiscutit iniciador, i Pla, que n'és el més gran prosista. 

"Un buen día del año 1887 llegaron a Torroella de Montgrí tres curiosos personajes, tres pintores desigualmente conocidos en los medios artísticos de la capital. El uno era Modesto Urgell, el pintor de cementerios y de paisajes lóbregos y solitarios [...] De los tres jóvenes artistas, si Urgell parecía llevar la voz cantante y mantenía la sugestión general y Gimeno aparecía un poco en segundo término, el tercero parecía el hombre de las posibilidades, es decir, el de más dinero explícito. Este era Ramon Callo, pintor especializado en el arte del retrato".

Fragmento de Francesc Gimeno, pintor, el Vell.

Un polèmic Josep Pla va descriure detalladament la seva visió dels pagesos.“Un pagès del país no serà mai un labrador ni un campesino, sinó una figura humana personal, perfectament individuada i distinta. Un pagès és un pagès i res més que un pagès, com perfectament indica aquesta paraula intraduïble.  Jo lamento sincerament que per a anomenar pagès un pagès no hi hagi una paraula més adequada i més exacta. Si n'hi hagués una, la utilitzaria, perquè els escrits han d'ésser clars i concrets. Ara bé, com que no existeix, hem d'estar a les resultes dels fets i prescindir de les elucubracions dels estilistes, que en l'època que vivim han tingut una tendència a fer morir de riure la gent.” Josep Pla

L’obra de Josep Pla s’acosta molt sovint al diari. No cal recordar els casos del Quadern gris, les Notes per a Sílvia o les Notes del capvesprol, tots ells volums celebradíssims de l’Obra completa. Aquests llibres són, en molt bona part, reelaboracions literàries, fetes de vegades a molts anys vista, dels diaris «autèntics» que el gran escriptor empordanès portava, en la seva escriptura menuda i compacta, en petites llibretes d’ús personal. D’aquestes llibretes en van sortir, ja fa temps, les Notes per a un diari corresponents als anys 1965, 1966, 1967 i 1968, en volums publicats pòstumament per l’editor Josep Vergés.

 

Molt recentment, la recerca en els arxius de Josep Pla ha permès localitzar les altres llibretes conservades on hi ha diaris d’aquesta mena: són les corresponents als anys 1956, 1957 i 1964. La informació continguda en aquests dietaris inèdits permet accedir al coneixement de la realitat quotidiana del gran escriptor empordanès en uns anys molt importants per a la seva creació literària, i al mateix temps comprovar com l’escriptura era per a ell, dia rere dia, una mena de taula de salvació a la qual no deixava mai de recórrer.
Una aportació autobiogràfica de primer ordre. La preparació del text i la introducció van a càrrec del màxim especialista en la literatura planiana, Xavier Pla, que és també el director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona.

Del señor de Barcelona, Rafel Puget, sabemos que nació en Manlleu el 1873, murió en Barcelona el 1945 y tuvo el mérito de vivir sin tener que caer en la vulgaridad de trabajar. «Yo he sido rentista», le decía a Josep Pla, «pero, como tantos rentistas, más que vivir de renta no he hecho más que irme muriendo de renta». Pero es Jacinto Puget, hermano de Rafel, el biografiado de Un senyor de Terra del Foc. Si la vida de Rafel Puget discurrió por las tertulias del Ateneo y los cafés de Barcelona, la de Jacinto Puget tuvo un escenario muy diferente: la Tierra del Fuego. Fue en aquel lugar de mundo donde, en 1925, Jacinto Puget compró una propiedad de 20.000 hectáreas donde construyó una estancia que denominó La Catalana.

Los dos artistas no sólo tenían en común su origen ampurdanés, sino que compartían inquietudes intelectuales

La amistad de Pla y Dalí se remonta al 1926. Se conocieron en las tertulias del Ateneo Barcelonés, pero en las décadas posteriores su relación no siempre fue buena, especialmente después de que Pla defendiera el libro de Anna Maria Dalí sobre su hermano. "Pla era un pícaro que se hacía querer, y Dalí un gran artista y la persona más generosa que he conocido nunca. Los oía hablar el uno del otro con tristeza, porque pasaron veinte años sin verse", dijo Sabater, secretario de Dalí que el 1970 puso remedio a la situación y los volvió a reunir.

“Si, per casualitat, un pagès mira el sol, és per saber quina hora és. Si un pagès contempla el paisatge, feu-me un petit favor: no creguéssiu que en el seu pensament batega una vel·leïtat de panteisme, una forma qualsevol d’amor a la naturalesa. El paisatge és bell o simplement bonic en tant que és un pretext per imaginar o arrodonir un contracte de compravenda. Aquestes vinyes assolellades, que baixen dolçament pel pla inclinat del pujolet, tocades d’un principi de fatiga tardoral, són realment molt belles. M’inciten a pensar en les hores de recolliment que el temps ens ofereix, en la seva llum suau, delicada, íntima. Però aquest paisatge, els pagesos el veuen des d’un altre punt de vista. No entra tan sols en la seva consideració la qualitat del vi que podran donar als seus raïms. Aquestes vinyes són una quantitat més gran o més petita de litres de vi, del vi que sigui”. Josep Pla

Joaquim Mir es uno de los pintores más singulares del panorama artístico español de finales del siglo XIX y la primera mitad del siglo XX. Su singularidad se construye y se sustenta a través de la leyenda que surge en torno a su persona: a través de la independencia total respecto a los grupos culturales artísticos y a la independencia de los estilos y movimientos que surgieron a lo largo de su vida: singularidad que sustenta en las aportaciones que él realizó a nivel plástico.

Josep Pla, que no había conocido personalmente al pintor barcelonés, fue quien trazó un perfil de pintor rozando lo grotesco. Así, Mir nos quedará como un personaje único al margen de todos los esquemas y envuelto en cierta neblina.

Después de tres años de preparación, Josep Pla escribió Rusiñol y su tiempo, la biografía más ambiciosa y más sugerente publicada hasta el momento del autor de L'auca del senyor Esteve. Plas se sintió fascinado por la figura, por la popularidad del personaje, por su experiencia vital. De Santiago Rusiñol, a Pla le interesaban muy especialmente dos cosas: en primer lugar, la posibilidad de recuperarlo como modelo intelectual, alternativo al modelo novecentista, y en segundo lugar, conseguir que el artista se decidiera a escribir unas memorias.

Jose Pla va escriure el llibre Historia de la Segunda República Española, per encàrrec de Francesc Cambó en el seu exili a Roma. Posteriorment es va negar a reeditar-lo i a incloure'l en les seves Obres Completes.

Reflexions i notes biogràfiques entorn el poític fundador de la Lliga.

L’estiu de 1943, a la Torre de les Hores, Martorell, Francesc Pujols (1882-1962) va explicar les seves teories filosòfiques a Josep Pla, que les va recollir en aquest manual.

Josep Pla havia conegut a Manolo Hugué a Barcelona l'any 1919, quan l'escultor acabava de tornar a Espanya després de la primera guerra mundial. La primera edició de la Vida de Manolo va ésser publicada l’any 1927 després de diverses estades de Josep Pla a Ceret i és el resultat d’una sèrie de soliloquis i diàlegs sobre la vida i les opinions d’un dels homes més notòriament interessants -segons Pla- de la nostra època. Parlen de tot: de la seva infància i adolescència a Barcelona, dels primers contactes artístics, de la seva vida atzarosa, tant a Barcelona com a París, de la bohèmia artística i literària i del realisme intel·lectual de la seva obra a la recerca sempre del moviment , de la llum i d’un modelatge totalment personal. Manolo té una agudesa i una intel·ligència natural que fascinen Pla i, d’aquesta mútua comprensió neix aquest llibre, que recull les expressions més típiques de l’artista.

Com diu el mateix Pla en el pròleg: “En realitat és una biografia essencialment política del senyor Cambó, o sigui, una història del catalanisme polític amb tots els matisos, situacions i detalls, intrigues, lluites i transaccions que aquestes paraules impliquen”. Va ser publicat per primera vegada, en tres volums, entre els anys 1928 i 1930.

Este enorme libro es una biografía esencialmente política del señor Cambó, o sea, una historia del catalanismo político con todos los matices, situaciones y detalles, intrigas, luchas y transacciones que estas palabras implican. En forma de tres volúmenes, fue publicado por primera vez entre los años 1928 y 1930.

Viatges

Aplega textos de procedència diversa sobre les illes mediterrànies, des de les Medes i les Balears, fins a les gregues, que són el resultat de diversos viatges fets per l’autor al llarg de la seva vida.

Una aproximación a los paisajes de l'Empordà a través de la obra del escritor Josep Pla. El autor, en estas páginas, elige lugares y  ámbitos geográficos especialmente connotados, con una atención particular a las grandes unidades de paisaje tratadas habitualmente por él.

 

Inclòs en l’obra En mar junt amb les cròniques periodístiques de quatre altres viatges fets com a col·laborador de «Destino»:  Viatge a l’Amèrica del Sud (1957), Un llarg viatge entre Kuwait, al Golf Pèrsic, i Valparaíso, a Xile (1959-1960), De Buenos Aires a Rotterdam (gener-febrer 1967) i Intermezzo Fluvial. Viatge al Rin: de Rotterdam a Basilea (primavera del 1966).

Inclou els textos de Pla sobre El castell de Montgrí, La Pera, El riu Ter, el Fluvià, Banyoles, Besalú, Olot, el Port de la Selva, Ceret, el Rossellón i Vilajuiga, entre altres.

Las pinturas que traza se basan en Torroella de Montgrí, Ampurias, entre el Fluvià i el Muga, Rosas, la Garrotxa, Bañolas, Gerona, Besalú, Olot, Sant Lluc, Castellfollit, Sant Pau de Segúries, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Vic, el Ripollès y Ripoll, la Cerdaña, Puigcerdá y Andorra.

Aplega textos de procedència diversa sobre les illes mediterrànies, des de les Medes i les Balears, fins a les gregues, que són el resultat de diversos viatges fets per l’autor al llarg de la seva vida.

Aplega textos de procedència diversa sobre les illes mediterrànies, des de les Medes i les Balears, fins a les gregues, que són el resultat de diversos viatges fets per l’autor al llarg de la seva vida.

Aplega textos de procedència diversa sobre les illes mediterrànies, des de les Medes i les Balears, fins a les gregues, que són el resultat de diversos viatges fets per l’autor al llarg de la seva vida.

L'Editorial Destino va publicar els anys seixanta una sèrie de llibres escrits per Josep Pla, d'encàrrec, sobre la Costa Brava, sobre les Illes Balears, sobre Barcelona, sobre Catalunya… en un clar intent de promocionar turísticament la zona ja que era l'època en què Calella, Platja d'Aro i l'Alt Ampurdà començaven a posar-se de moda entre la burguesia i el turisme d'alt nivell.

El setembre de l'any 1971 l'editorial Destino de Barcelona va comercialitzar el llibre Guía de Cataluña. El text era obra de Josep Pla i les fotografies de Francesc Català Roca.

Con 30 litografías de Jaume Pla.

En aquesta obra queden ja plasmades les característiques més importants de l'estil de Pla: la senzillesa, la ironia i la claredat. Segons Gabriel Ferrater, «és l'únic prosador, l'únic prosador de qualitat, que és veritablement prosador, que no deriva de la poesia cap manera i que intenta crear una forma artística purament a partir de la prosa».

Josep Pla va escriure aquest llibre pels volts del 1940. De fet, eren articles que es publicaven a la revista Destino i després es van reunir en un volum que es deia Viatge en autobús, llibre del qual se'n feren moltes edicions. Pla viatjava, com tothom, en autobusos que s'aguantaven per un fil, per unes carreteres plenes de sots o bé en trens atrotinats. Entre els pagesos, els estraperlistes i la gent que anava d'un poble a l'altre, Pla es troba com un peix a l'aigua. Conversa, mira el paisatge, escolta tothom..

Este libro de viajes, concebido para ser publicado en forma de artículos de prensa, es prácticamente un reportaje de la ciudad en el sentido más literal de la palabra.

Cartes d'Itàlia és un recull de cròniques de viatge de diverses èpoques, i constitueix un exemple característic d'un vessant cabdal en l'obra de Josep Pla: el llibre de viatges fet per un periodista que viu per viatjar i escriure i que escriu per viure i viatjar. L'origen dels textos són articles apareguts a la premsa a partir dels anys 20, però el llibre no va ser reelaborat en conjunt fins al 1955. La fascinació per Itàlia, que va acompanyar Pla al llarg de la seva vida, emergeix a cada pàgina d'aquest volum, que segons el mateix autor és «exactament una antiguia»: un recull de sensacions, un conjunt de preferències personalíssimes viscudes àvidament amb la gana de la joventut i el gust d'anar pel món. L'escriptor hi reflexiona sobre el passat i el present d'Itàlia, valora l'enorme riquesa de la seva diversitat de clima, paisatge i cultura (reflectida sobretot en les particularitats idiomàtiques i culinàries de cadapaese), i es deixa endur per l'atracció irrefrenable que li provoca la gent, els tipus més pintorescos, autèntics i genuïns. 

El autor dice “Entre La tramontana salvaje y la humedad del viento de garbí, teníamos que rellenar las horas vacías y por eso hemos hecho este libro."

Una narración de Josep Pla sobre su viaje a la isla de Sicilia donde puede conjugar todos sus intereses: historia, arte, filosofía, antropología y gastronomía. De ella el crítico Miquel Pairolí dice que es una obra perfecta. "Perfecta me parece un calificativo exagerado, que no merece ninguna obra humana, y menos, una obra literaria, porque sin imperfección no hay literatura. Pero sí es de una belleza extraordinaria", dice en cambio Francisco Umbral.

En este libro Pla nos presenta la travesía desde Marsella y la visita que realiza a la isla de Córcega: 

“Tiempo de abril: aire fino, claridad, luz tierna, un poco áspera… Tras una hora o dos de navegar, todo era tan azul que incluso la piel de la gente parecía azul. ¡Deliciosa transfiguración! Con la cabeza sobre la almohada sentimos un largo rato –muy cerca–, detrás la plancha, el desgarro de la seda, el glu-glu espeso y suave del agua. Nuestros pantalones, colgados en un clavo, se ponían a cimbrear dulcemente, como un muñeco deshinchado… Nos vino sueño. El día siguiente de madrugada nos despertamos a la entrada del golfo de Ajaccio".

El volum està format pels textos de les tres guies il·lustrades que van ser publicades en un origen en castellà: La Costa Brava, Mallorca, Menorca e Ibiza i Cataluña. Les tres guies estan escrites seguint la fórmula de l'itinerari, excepte la de les Illes Balears, on només ho fa parcialment. La descripció física i històrica és la base sobre la qual se sustenten anècdotes, curiositats gastronòmiques, trets antropològics i expressions lingüístiques de cada zona en concret.

Josep Pla se recluyó en su masía gerundense de Llofriu al terminar la Guerra Civil. Allí se consagró a escribir sus mejores páginas compaginando esta actividad con numerosas excursiones cortas por los pueblos y campos del Ampurdán. El reencuentro con las gentes de su tierra natal, sus anécdotas y reflexiones se reúnen en esta obra, divertido fresco de circustancias y costumbres ampurdanesas.

Viaje a pie no cuenta una caminata, ni muchas, pero es su producto. Se describen paisajes, paisanajes, yantares y circunstancias. Pero no hay itinerarios, sino una vivisección del payés, un escrutinio de sus virtudes y de sus miserias. Y una pregunta retórica, casi un lamento, que consumía al falso payés que fue Pla: ¿por qué son así los payeses? Para ella ensaya respuestas o, cuando menos, vierte el material indiciario para hallarlas.


Con su estilo vivo, poético, rico en ironía y humor, José Pla estudia las diversas facetas de esta singular población, una de las más bellas de la Costa Brava, (por no decir del mundo entero, como afirmaba Salvador Dalí). No es solo una interpretación de su historia, sino una personalísima evocación del paisaje, de la economía y la psicología de aquella aislada zona costera. Estas inolvidables estampas reflejan la belleza de las rocas grises y plateadas sobre un azul cobalto; la presencia de los olivos “de cuerpo barroco y alma gris”; el colorido y el misterio de lo que ha ido sucediendo en el curso de los años en este pueblo casi aislado durante siglos. Cadaqués, uno de los libros más logrados de Josep Pla, participa al mismo tiempo de la temática viajera, de la historia y de los recuerdos personales.

Pla nos acompaña durante cien kilómetros de poesía y humor en unas páginas de sabrosa naturalidad que no excluyen conceptos profundos y le permiten fijar sus originales puntos de vista sobre las cosas.

 

Un retrato moral del nuevo siglo a través de los ojos del autor de El cuaderno gris, conocido por su agudo poder de observación y por la gracia ágil de su estilo. Su Viaje en autobús constituye una crónica de sus apacibles viajes por la Cataluña de la posguerra. Pla nos acompaña en unas páginas que hilvanan escenas del día a día y la descripción del paisaje con las reflexiones propias tan características de este escritor.

Pla és el primer escriptor modern de llibres de viatges en català. A més, primer per a La Publicidad i, després, per a La Veu de Catalunya i El Sol de Madrid, Pla és un destacat corresponsal de premsa. Durant gairebé vint anys, la seva trajectòria personal va íntimament lligada al viatge, al moviment, i els seus primers llibres són sobretot reculls de cròniques viatgeres. Al costat d'altres escriptors com Josep Carner, Josep M. de Sagarra, Eugeni Xammar o Joan Crexells, Pla es desdobla en un corresponsal mòbil que viatja per tot Europa (París, Gènova, Itàlia, Berlín, Moscou, Londres, Estocolm…) i que no deixa mai d'observar la realitat, de llegir constantment i d'escoltar i conversar a totes hores sense parar. 

Biografia / Memòries

«L’ideal consisteix a fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap». J. Pla

El 1969 va aparèixer el dotzè volum de l’Obra Completa de Pla, que recollia un seguit d’anotacions d’èpoques diverses, desiguals en extensió i en intenció (des de l’aforisme mínim fins a l’assaig curt, passant per l’anotació de dietari) sota el títol Notes disperses. El material inèdit que l’investigador Francesc Montero (Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona) edita ara a Fer-se totes les il·lusions possibles és el que el mateix autor havia previst incloure en un nou volum de l’Obra Completa, que s’hauria titulat Noves notes disperses o Vagues notes disperses. No sabem per quines raons aquell projecte no es va arribar a concretar, ni si Pla tenia previst d’afegir-hi més textos. El que sí que sabem és que les pàgines que finalment avui podem llegir corresponen al Pla més memorable: l’observador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de l’escepticisme més ben ben informat, el reportador precís d’anècdotes impagables, l’escriptor capaç de donar la màxima vivacitat als personatges i els paisatges que retrata, el prosista més convincent i més amable amb els lectors...

L’obra de Josep Pla s’acosta molt sovint al diari. No cal recordar els casos del Quadern gris, les Notes per a Sílvia o les Notes del capvesprol, tots ells volums celebradíssims de l’Obra completa. Aquests llibres són, en molt bona part, reelaboracions literàries, fetes de vegades a molts anys vista, dels diaris «autèntics» que el gran escriptor empordanès portava, en la seva escriptura menuda i compacta, en petites llibretes d’ús personal. D’aquestes llibretes en van sortir, ja fa temps, les Notes per a un diari corresponents als anys 1965, 1966, 1967 i 1968, en volums publicats pòstumament per l’editor Josep Vergés.

Molt recentment, la recerca en els arxius de Josep Pla ha permès localitzar les altres llibretes conservades on hi ha diaris d’aquesta mena: són les corresponents als anys 1956, 1957 i 1964. La informació continguda en aquests dietaris inèdits permet accedir al coneixement de la realitat quotidiana del gran escriptor empordanès en uns anys molt importants per a la seva creació literària, i al mateix temps comprovar com l’escriptura era per a ell, dia rere dia, una mena de taula de salvació a la qual no deixava mai de recórrer.
Una aportació autobiogràfica de primer ordre. La preparació del text i la introducció van a càrrec del màxim especialista en la literatura planiana, Xavier Pla, que és també el director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona.

Totes les notes personals de Pla aplegades per primera vegada en un sol volum.

Las obras de Pla La calle Estrecha, El cuaderno gris y El meu poble, han servido como fuente de inspiración para confeccionar esta recopilación. “En El meu poble es donde el escritor explica su pueblo con una voluntad de hacerlo con detalle”, señala Anna Aguiló. Palafrugell (comarca del Baix Empordà), es el pueblo natal del escritor catalán más leído y más popular de todas las épocas y Pla quiso darlo a conocer desde la literatura.



Del prefacio extraemos el origen de la palabra “capvesprol” que da el título a esta obra. Josep Pla comenta su conversación con el Sr. Jubert hablando de sus excursiones en barco por la costa brava. El señor Pere Jubert fue muy dado a pescar y a navegar por las costas de Calella en un barco de su propiedad: 

“El viento de garbí había parado a las siete, como reza el dicho: el viento de garbí, a las siete a dormir. Y la calma de viento era total en el país. El mar no se movía. El crepúsculo convertía el mar en una balsa de aceite. Nuestro pequeño mundo parecía suspendido.

–He venido con el capvesprol, de popa.

–Perdone, qué es el capvesprol? Es una palabra que no había oído nunca.

–El capvesprol es un brisa, que se produce cuando para el viento de garbí. Sentí la brisa en la nuca, hicé la vela que llevo y con la calma correspondiente llegué hasta aquí".

Editado junto con Notes disperses y Notes per Silvia en 2008.

A partir dels dotze anys, Josep Pla va estudiar el batxillerat a l'institut de Girona i durant uns quants cursos hi va viure internat al col·legi dels maristes. D'aquesta experiència pròpia s'alimenta Girona, un llibre de records , que va aparèixer per primera vegada el 1952, ara fa seixanta anys. El llibre es presenta com el relat autobiogràfic d'un antic company de batxillerat de l'autor, Albert Ferrer, que a la dècada de 1930, just abans de morir, li llega els seus papers perquè se'n faci càrrec. Darrere d'aquest artifici narratiu s'amaga un dels textos més personals de Pla. Els seus anys gironins, en plena adolescència, el van marcar decisivament, i aquest llibre ho revela de forma magistral. Mai una ciutat no ha estat explicada amb tant d'amor i lúcida penetració. Mai no s'han fet reviure com aquí, a través d'una prosa esplendorosa, les velles pedres, els carrerons silenciosos, els palaus i la Catedral, la Devesa, l'aire, la llum i la gent que va i ve per la ciutat.

El volum XII, de l'Obra Completa, està format per les notes disperses. En certa manera, no són més que un complement de El quadern gris, però molt més ampliat. Aquestes Notes disperses no tenen cap cronologia, són notes escrites a l'atzar, a vegades sobre la marxa, d'altres, després de molts anys.

Muerto Josep Pla, aparece un diario —un dietario en estilo telegráfico- en el cual el autor anotó diariamente de enero de 1967 hasta agosto de 1968 las menudas incidencias de su vida cotidiana. Aparentemente banales, estas notas son una apasionante lectura por su gran sentido de la cotidianeidad y son la antítesis absoluta de la pretensión de elevar de categoría los hechos elementales que constituyen el tejido cotidiano de la vida.

“La Barcelona de la joventut de Josep Pla, un recull d’estampes lúcides escrites durant els seus anys universitaris.” Barcelona, una discussió entranyable condensa en trenta-cinc estampes magistrals, ordenades d’acord amb el calendari de les estacions, la visió que tenia Josep Pla de la Barcelona que va conèixer en els seus anys de joventut, quan hi va fer els estudis universitaris al llarg de sis cursos (1913-1919). El llibre va aparèixer per primera vegada a les obres completes de Selecta, amb el títol Barcelona: Papers d’un estudiant  (1956); l’edició definitiva, ampliada i amb el títol canviat del 1966 és la que reprodueix aquesta edició.

En aquestes reflexions sobre el transcurs del temps, Pla posa en valor el seu escepticisme tranquil junt amb una gran admiració que va des de les obres d’art fins a un bon àpat a la platja.

Umbral diu d'aquest llibre que "Pla tiene muy poco de labrantín, salvo la camisa abrochada hasta arriba, sin corbata. En cuanto a la ironía, la ejerce contra todo lo grande e importante de la vida y el mundo, deslizándose hacia “lo infinitamente pequeño”, como escribe en el título de un libro. Desde que hubo quinielas de fútbol escribía los artículos por detrás de las quinielas. No es que apostase a las quinielas, sino que eran un papel más barato. Pla practicaba la estética del ahorro menos como ahorro que como estética. No había que gastar en mujeres ni en cuartillas, dos cosas que por otra parte le fascinaban".

És un recull d’articles dedicats als petits episodis socials lligats al calendari de l’any, i als fenòmens atmosfèrics que identifiquen el pas de les estacions. La base del llibre és periodística: els articles de «Destino», una part dels quals constituïen el llibre La huida del tiempo  (1945). “Tot i que la pressió del pas del temps és dolorosa i de vegades insuportable, sóc partidari de no defugir-la, perquè la meva experiència em porta a creure que només els qui senten aquest dolor somort –o agut- aprofiten la vida, en el sentit més general del terme, i aprofiten a tenir alguna idea de les seves meravelles. [...] Aquest llibre concretament, elaborat pensant a posar uns comentaris, merament col·loquials, a les hores de l’any, ha estat, per a mi, una pura delícia, un entreteniment excepcional. Tothom l’hauria pogut escriure si s’hagués tret de sobre la confusió mental-monetària de l’època actual.” Josep Pla

Recull d'articles de temes diversos. Pla torna a la seva constant reflexió sobre l’inexorable pas del temps.

El señor de Barcelona que da título al libro es el industrial Rafael Puget (1873-1945), un amigo de Josep Pla con un riquísimo anecdotario por explicar. Por las páginas de Un señor de Barcelona pasan los recuerdos de las guerras carlistas; el ambiente de la Barcelona de finales de siglo XIX y principios del siglo XX (también de otras ciudades, como Olot, Vic, Girona o Madrid); algunos de sus establecimientos de más renombre, como el Continental, el Café Suizo o Colón; entidades como el Liceo o el Ateneo BarcelonèsBarcelonés; y sobre todo un buen número de personalidades de la época.  

Éste es uno de sus grandes libros. Grandes y amargos, cabría añadir, puesto que en él se encuentran, alternando con pinceladas de ese humor liviano a que alude el título, algunas de las reflexiones más juiciosas -y a menudo más desoladas- que jamás se hayan escrito sobre la condición humana. Allí está la ya conocida teoría planiana de la propina, la que sostiene que «el hombre que consciente o inconscientemente suponga o crea que éste es el mejor de los mundos posibles vivirá rabioso y frenético», mientras que el que «parta de la idea que esto es un valle de lágrimas corregido por un sistema de propinas, vivirá resignado y tranquilo». Y allí están, también, otros muchos fragmentos de un tenor parecido que convierten a Humor honesto y vago en uno de los mejores compendios del pensamiento de su autor.

Narración sobre las amistades de Pla, donde la expresión de su prosa se adentra hasta el contenido más profundo de los sentimientos con insistente ambición, casi intimidando, característica constante de su universo. De los detalles más insignificantes, desapercibidos por la mayoría, resultan vivencias impresionantes.

El primer llibre important que va escriure Pla va ser Coses vistes , la primera versió del qual va aparèixer l’any 1925 i on ja apareix amb claredat el seu gust pel detall en la narració. Com ell mateix diu en el pròleg: «Per a fer-se entendre s’han de respectar la realitat i la veritat considerades com a característiques d’una objectivitat compartida per milions i milions d’éssers humans. Aquesta objectivitat tindrà una vida més o menys acusada segons la cura que hom posi en l’administració dels detalls i, en definitiva, segons les possibilitats de què hom disposi per a resoldre la pressa angoixant que semblen tenir els substantius d’ésser determinats i descrits amb l’adjectiu exacte, precís, ben encaixat.»

Antologia / Selecció

 

Entre els moltíssims textos escrits per Josep Pla, la sèrie dels Homenots ocupa un lloc destacadíssim. És en els seixanta Homenots de la versió final (recollits entre 1969 i 1975 en quatre volums de l’Obra Completa de Destino) on Pla compendia la seva visió del país i dels homes que n’han forjat la cultura, la política i l’economia modernes. Pla evoca cada personatge recorrent a la pròpia memòria i a les converses amb els testimonis més propers, i en dóna un retrat que sol ser, alhora, exemplar i eficaç. Però, a més d’il·lustrar la història recent de Catalunya a través d’algun dels seus protagonistes, amb els Homenots Pla també fa, inevitablement, literatura. I és molt sovint una literatura d’altíssima qualitat. Tenint en compte aquest últim factor, Toni Sala ha escollit els dotze homenots que aplega aquest volum: els dedicats a Joaquim Ruyra, Josep Miró i Folguera, Amadeu Vives, Josep Carner, Andreu Nin, Josep M. de Sagarra, Joan Crexells, Joan Estelrich, Josep Trueta, Josep M. Cruzet, Salvador Dalí i Salvador Espriu. El resultat és un tast imprescindible de la millor prosa de Josep Pla.

“No sabemos nada de nada y, aun así, somos pedantes.” Dice Pla. Este es el tipo de joyas que recoge este libro de sentencias extraídas de la obra de Josep Pla. El desencanto hacia el ser humano, o al menos hacia la sociedad que éste ha construido, lo equivocado de los valores que nos mueven, la nostalgia de una vida más sencilla, la exaltación de la naturaleza y la visión del hombre como de un ser indigno de ella, son los humores que destila la obra de Pla y que este libro recoge. También la exaltación de placeres sencillos como la comida, las mujeres o la contemplación de un paisaje. Así como reflexiones sobre la creación literaria (ese tema tan original y poco tratado).

Este libro nos ofrece una forma diferente de acercarse a los textos de Josep Pla, de recordar o descubrir nuevos pasajes a sus lectores habituales, o bien de suscitar la lectura de su obra. A partir de algunos volúmenes de la Obra Completa de Pla, la editora ha seleccionado fragmentos y los ha ordenado siguiendo una división por temática. Según Josep Pla, sus notas son "notas aparecidas al azar, a veces sobre la marcha, otras a lo largo de años de distancia: notas de recuerdos, de reminiscencias, de lecturas, de cosas por ver, de escenas que me han vuelto a la memoria durante mucho tiempo, de impresiones inmediatas y podríamos decir fulgurantes". Notas y pensamientos. Esta selección es una compilación de reflexiones sobre la literatura y la vida a partir de una constante observación del mundo y de los hombres que lo habitan desde la perspectiva de un privilegiado observador.

 

Aquesta tria presenta el nucli essencial de les narracions marineres de Josep Pla, aplegades al volum segon de la seva Obra Completa, Aigua de mar (que inclou, a més, altres peces no narratives d'assumpte marí). Els sis relats recollits en aquesta selecció són sis obres mestres indiscutibles: "Bodegó amb peixos", "Un viatge frustrat", "Un de Begur", "Pa i Raïm", "Contraban" i "En mar". Totes aquestes narracions són inequívocament planianes, però cadascuna presenta unes característiques pròpies molt marcades; el lector hi trobarà des de la descripció més precisa i prolixa fins a la novel·leta negra més intrigant, passant pel relat de viatges més irònic. El text d'aquesta edició ha estat establert curosament per Robert Gómez Ten, sota els auspicis de la Càtedra Josep Pla; és, per primera vegada, un text que podem considerar definitiu. D'altra banda, Jordi Amat ha escrit una presentació lluminosa, que aclareix molts aspectes de la redacció de les narracions marineres de Pla i que les posa en relació amb la lectura de Joseph Conrad.

Obra periodística

Obra d'atmosfera oriental, temàtica poc freqüent en Pla, l'origen de la qual són una sèrie de cròniques periodístiques, que al seu dia es van publicar en castellà al setmanari "Destino".

1920. Josep Pla és el corresponsal del diari La Publicitat a la capital francesa, centre i puntal artístic del món, ciutat que dicta les normes i el ritme a seguir. La mirada aguda de Pla i la seva curiositat inesgotable davant totes les activitats creatives el portaran a escriure una sèrie d’articles que constitueixen un reflex fidel dels esdeveniments de l’època

Volum format pels llibres Notes sobre París (1920-1921) i Petits assaigs sobre França. Són dos llibres escrits a partir de las cròniques que Pla va enviar des de París quan feia de corresponsal de «La Publicitat».

Amb clarividència i enginy, el millor Pla ens ofereix, l'any 1957, les claus per entendre l'Israel d'aquell moment.

La vida amarga recull les narracions en què, als primers anys 20, Josep Pla va fixar les seves experiències de jove periodista que viatja per Europa i que -com va dir ell mateix- ha arribat "a tastar moltes cuines, a dormir en innombrables llits, a parlar amb molta gent". Les seves històries porten el lector de Barcelona a Madrid i, després, a diversos escenaris de França, Anglaterra, Portugal, Itàlia i Alemanya; i sempre l'acaren a un món vivíssim, observat amb una atenció minuciosa a les persones que s'hi mouen. En la seva forma definitiva, La vida amarga va aparèixer el 1966 com a volum sisè de l'Obra completa; Pla hi va anteposar un prefaci en el qual confessa: "La literatura narrativa és la literatura que m'hauria agradat de cultivar si no m'hagués dedicat al periodisme, és a dir, si la dispersió angoixant del periodisme m'ho hagués permès". En efecte: a més d'un extraordinari escriptor de llibres de memòries, d'assaig o de viatges, Pla va ser, també, un magnífic narrador. Aquest aspecte de la seva tasca literària es reflecteix en algunes novel·les, com El carrer estret, i en diversos passatges de llibres majors; però brilla sobretot en els vint-i-quatre relats de La vida amarga , que retraten amb mà mestra el periple del jove Pla per l'Europa d'entreguerres. 

El primer llibre important que va escriure Pla va ser Coses vistes , la primera versió del qual va aparèixer l’any 1925 i on ja apareix amb claredat el seu gust pel detall en la narració. Com ell mateix diu en el pròleg: «Per a fer-se entendre s’han de respectar la realitat i la veritat considerades com a característiques d’una objectivitat compartida per milions i milions d’éssers humans. Aquesta objectivitat tindrà una vida més o menys acusada segons la cura que hom posi en l’administració dels detalls i, en definitiva, segons les possibilitats de què hom disposi per a resoldre la pressa angoixant que semblen tenir els substantius d’ésser determinats i descrits amb l’adjectiu exacte, precís, ben encaixat.»

L’any 1921, el jove periodista Josep Pla és enviat a Madrid com a corresponsal de La Veu de Catalunya. Amb una extraordinària barreja de sagacitat, ironia i prejudicis, Pla dibuixa una ciutat de tertúlies bizantines, funcionaris ociosos i toreros ridículs, però també d’uns cels extraordinaris i d’una arquitectura formidable.

Acabada la Gran Guerra, a principis dels anys vint, res no despertava més curiositat i inquietud a Europa que les vicissituds de la Revolució soviètica. Va ser llavors que La Publicitat hi va enviar Josep Pla, que ja havia recorregut mig Europa fent reportatges i cròniques Amb la perspicàcia i sornegueria de sempre, Pla va fer un retrat àcid i intel·ligent de l'evolució de la Unió Soviètica poc després de la mort de Lenin. Viatge a Rússia, un document impressionant d'aquella època té avui un interès nou i insospitat.

Correspondència

Gaziel i Pla compartien un munt de coses. Eren veïns de procedència (tots dos catalans de la Costa Brava), havien convertit en el seu ofici unes mateixes passions vitals (la literatura i el periodisme) i, sobretot, tenien una actitud bessona davant del món que els envoltava, basada en una insubornable independència crítica. Les cartes creuades que se n’han conservat (51 de Gaziel i només 7 de Josep Pla) van des del 1941 fins a la mort de Gaziel el 1964, i són el testimoni més contundent de tot el que unia aquests dos personatges imprescindibles de la cultura catalana del segle xx: els amics, els neguits compartits, la intel·ligència, la lucidesa, l’amor al país i una repugnància desesperada davant del règim franquista. 

L’edició d’aquestes cartes, inèdites fins ara (com algun dels documents que s’hi afegeixen en apèndix), ha anat a càrrec de Manuel Llanas, professor emèrit de la Universitat de Vic i gran especialista en l’obra de Gaziel, i té l’aval de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona.

Recoge la correspondencia que mantuvieron Josep Pla y el editor Josep M. Cruzet entre el 1946 y el 1962. Luchando contra todos los obstáculos, Cruzet había creado la editorial Selecta el 1943 y había retomado las ediciones en catalán, unas de las primeras autorizadas después de la guerra. A partir del 1946, Pla volvió a publicar en catalán y lo hizo con Cruzet, que también le publicaría el primer proyecto de obras completas, con veintinueve volúmenes.

Maria Josepa Gallofré, se encargó de la edición de esta correspondencia, y ha elegido el título del volumen a partir de una frase extraída de la dedicatoria que escribió Pla en un homenaje a Cruzet: «Con una tenacidad admirable, con una pasión fría, habéis luchado contra la situación más trágica por la que ha pasado nuestro espíritu. Me siento orgulloso de vuestra posición y de vuestro esfuerzo, sobre todo porque es una posición y un esfuerzo muy singular en el país. Luchar es trabajo de hombres. Luchar y ganar es trabajo de hombres inteligentes. Retorcer la adversidad, vencer la catástrofe y crear, con las piedras dispersas de nuestro espíritu el edificio de las más sólidas posibilidades de la edición catalana normal ha sido obra de vuestra tenacidad y de vuestra inteligencia».


Josep Pla escribe a su hermano Pere y, a partir de estas cartas podemos descubrir la biografía de uno de los autores catalanes más importantes. El libro incluye fotografías de la vida del autor en las páginas centrales.

En el verano de 1932, Pla tiene treinta y cinco años, ha escrito siete libros y tiene tras de sí una sólida carrera de corresponsal de prensa por toda Europa. Joven, irónico, políglota, de una elegancia y encanto natural que nada tiene que ver con la imagen que venderá tras su encierro en el “mas” de Llofriu tras la Guerra civil. En la playa del Canadell, el cosmopolita Pla conoce a una chica de veinte años, suiza, judía, que se dedica al arte, y comienza una relación epistolar que durará apenas un año, pero en la que el escritor que se esconde tras la boina y la ironía se deja arrebatar por la pasión de una mujer que representa alguna de las cosas que el maduro escritor piensa que ha dejado atrás.
En 1985, cuatro años después su muerte, Josep Vergés prologó, tradujo del francés y editó en rústica, en Destino, estas cartas bajo el título de “Un amor de Josep Pla al Canadell”.

Altres gèneres

Los capítulos de esta obra constituyen una bella, lúcida y original divagación acerca de los elementos que integran la tan celebrada dieta mediterránea. Convertida con el paso del tiempo en mera ilusión del espíritu, la cocina auténtica, sin prisa y con amor al prójimo que reclamaba Pla, parece renacer en el presente: la nostalgia del escritor, en palabras de Manuel Vázquez Montalbán, autor del prólogo y la selección de textos, coincide con nuestros deseos y esperanzas. Tenía razón Pla: la memoria culinaria, personal o colectiva, es la más susceptible de pervivir.

Éste es un libro de recuerdos, de recuerdos culinarios. Josep Pla lo escribió en un ejercicio que ambicionaba plasmar sobre el papel las sensaciones palatales que su memoria había atesorado durante toda una vida. La importancia de ese tipo de recuerdo en la vida y en la obra de Pla fue fundamental: en su opinión, la añoranza proviene a menudo de una impresión gustativa pasada, inalcanzable, de las huellas que lo que hemos comido ha ido dejando en nuestro paladar. Juntando los diversos apuntes gastronómicos y secretos culinarios que se ofrecen en este libro, podría recomponerse con toda su riqueza de matices una culinaria particular: La vieja cocina familiar del Mediterráneo.

Josep Pla, con una sabiduría culinaria extraordinaria, ha sido el hombre que más interés, conocimientos y adjetivos ha puesto a la cocina de nuestro país. Pla hace toda una declaración sobre sus prioridades gastronómicas y deja clara cuál es la función de la cocina cuando se trata del pescado: "es siempre preferible cocinarlos para aumentar, con la connivencia del sofrito o de la salsa, su posición. La cocina, que es el arte de convertir algunas cosas en otras de diferentes, a menudo de más calidad, es apropiada en estos casos".

Pla reconoce en el prólogo que pretende hacer el retrato de una época (y de lo que esa época está destruyendo) a través de sus síntomas. Hay en Pla una evidente nostalgia por una Arcadia catalana y campestre, honesta y limpia, que él busca desesperada e infructuosamente por todas partes.

El tema central segueix sent la vida en el camp. Com en obres anteriors, està constituït per diversos articles. La descripció del poble de ficció, Torrentbò, coincideix amb Llofriu.

Després de posposar durant nou anys una navegació de cabotatge amb un vell amic del poble, resident des de petit a Portvendres (Rosselló), finalment Pla reprèn el projecte i surt amb el seu amic i un patró, bon navegant, amb la intenció d’arribar tan lluny com el vent i les ganes els portin.

Josep Pla presenta algunos grandes cocineros de l'Empordà que sabían como nadie su oficio y que dejaron como testimonio de su paso por las cocinas ampurdanesas unas cuantas recetes culinarias.

Obres de museu, el libro de bibliófilo que Josep Pla y Salvador Dalí hicieron a cuatro manos, permanece como testigo privilegiado de su amistad, a pesar de que los dos genios no siempre estuvieron de acuerdo. Enric Sabater, que fue el secretario de Dalí entre el 1968 y el 1980, editó la primera edición el 80, y luego Enciclopèdia Catalana lo volvió a publicar en una edición de coleccionista.

Pla recorre la Costa Brava pam a pam. Retrata els pobles de pescadors, descriu la llum, el clima i els costums. El seu estil és precís i apassionat; sovint la narració pren una dimensió antiga i llegendària. Sense abandonar mai una mirada crítica, o el seu peculiar sentit de l’humor, Josep Pla teixeix un homenatge al seu món. I al sol fet de viure.

Con una sabiduría culinaria y literaria extraordinarias, Josep Pla desgrana los productos característicos de cada estación del año y las recetas tradicionales de la cocina de raíz popular. Pero, como dice el propio autor, "no es un libro de recetas, sino una divagación, una digresión con el pretexto de la cocina".

"Pla es el buen gourmet que recomienda un respeto por las raíces del gusto y se pronuncia a favor de los sabores más cercanos a la desnudez natural de las materias delgadas. Es un sibarita que apuesta por la cultura del placer de comer bien". Manuel Vázquez Montalbán.

Inclou reflexions de Pla sobre els pagesos, com també algunes receptes representatives de la millor cuina catalana.

És un plaer llegir un geni parlant de llibres, dels llibres amb els què topa, dels llibres que li treuen el son; dels autors que llegeix i rellegeix, dels que marca com a favorits…

Amb a penes vint anys, Josep Pla accedeix als cercles socials de la Barcelona noucentista. Després d'abandonar els estudis de Medicina i començar Dret, prefereix nodrir-se dels estímuls que troba fora de les aules universitàries. Les suggeridores persones que coneix a l'Ateneu Barcelonès l'indueixen a prendre consciència de les seves inquietuds davant la vida. Per mitjà d'un dietari, Pla retrata llavors tant el món de l'Empordà del qual prové com el seu entorn a la gran capital, a partir d'una mirada que configura la seva personalitat.

L'obra Mar de Mestral incloïa les narracions «Pa i raïm», «Contraban», «En mar» i «Anàlisis d'uns naufragis».

"Con mis dos amigos Lluís Medir y Josep Martinell, hemos hecho este libro sobre Palafrugell, en el curso del invierno 1953-1954. Este volumen, el valor del cual viene dado por las deliciosas y magníficas ilustraciones que han aportado mis amigos, está desproveído de cualquier trascendencia. No es ninguna historia, ni ningún estudio, ni ninguna relación precisa de nuestra villa. Es una interpretación puramente personal de Palafrugell, que hemos elaborado para pasar el invierno de una manera algo más plausible. Nuestros inviernos son largos, de un clima abrupto y de una morosidad inacabable y crepuscular. El cine y el fútbol son exasperantes, las señoritas y las señoras inasequibles, y los sermones del Señor Rector no son todavía lo bastante divertidos para distraernos de la tramontana salvaje y de la humedad del viento de garbí. Para rellenar las horas, una cosa u otra teníamos que hacer, y hemos hecho este libro." Josep Pla

La huida del tiempo, pertenece al estilo más propio de Josep Pla. Es una glosa a las fechas y hechos más salientes de nuestro calendario, que nos da toda la medida de su genio de escritor.

27 láminas sobre la vida y la obra de Enric Casanovas, con colofón de Josep Maria Junoy. Publicada dentro de la colección «Artistas Catalanes Contemporáneos».

Premis

  • 1979 - Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
  • 1977 - Premi de la Crítica Serra d’Or
  • 1975 - Premi de la Crítica Serra d’Or
  • 1970 - Premi de la Crítica Serra d’Or
  • 1956 - Premi Lletra d’Or
  • 1951 - Premi Joanot Martorell per El carrer estret
  • 1936 - Premi Concepció Rabell dels Jocs Florals de Barcelona per Viatge a Catalunya