Manacor, España, 1930 - Palma, España , 1996

L’obra literària de Miquel Àngel Riera, formada por sis poemaris, sis novel·les i dos llibres de relats breus, constitueix una de les fites més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Va esudiar Dret a la Universitat de Barcelona i es va donar a conèixer amb Poemes a Nai, un llibre que va representar un veritable aconteixement per la poesia mallorquina. No obstant això, a Miquel Àngel Riera se’l coneix sobretot per la seva obra narrativa, guanyadora de nombrosos premis i traduida a diverses llengües. Caracteritzada per l’originalitat i la perfecció artística, la seva producció ha merescut el reconeixement unànime de la crítica i dels lectors. L’any 1988 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

  • "Una aportació a les obres indispensables de la literatura catalana del siglo XX: l'obra poètica de Miquel Àngel Riera." NEUS CANYELLES, Última Hora
  • "¿Com es pot prescindir alegrement d'una figura de la talla de Riera?" SAM ABRAMS, Avui

Bibliografia

Novel·la

Illa Flaubert  és una anàlisi de les actituds de l'home davant la solitud i la mort. El protagonista, un professor de literatura, emprendrà una recerca de la soledat, com a única via per combatre el poder degradador del temps, que el durà finalment a refugiar-se en el far d'una illa abandonada i a assajar les provatures més diverses per combatre l'avanç irremeiable de la mort. Com a Els déus inaccessibles , Riera abandona el realisme de les primeres obres per endinsar-se en una novel·lística que, en realitat, és una paràbola dels problemes eterns de la vida humana. 

Els déus inaccessibles  marca un tomb en l'evolució de la narrativa de Miquel Àngel Riera, que ara s'apropa molt més als plantejaments de la seva poesia. Influït per la millor narrativa europea del segle XX (Proust, Mann, Woolf, Hesse, Yourcenar, etc.), l'autor hi analitza la necessitat humana de la bellesa i de l'amor, a partir de l'atracció que el protagonista, el rector d'un poble de la serra, sent per Alexis, un adolescent que encarna la idea de la "gràcia". Tanmateix, Riera tornarà a insistir en la idea de la incomprensió i de la incomunicació entre els éssers humans. 

Aquesta novel·la, nascuda d'un episodi lateral de la novel·la precedent, tanca el cicle centrat en uns personatges del món rural mallorquí durant la guerra civil. Tanmateix, ara el personatge central, Na Biela de sa Vinya Nova, es caracteritza per la vitalitat i per la positivitat com a resposta immediata davant un món dominat per la violència estrema, per la guerra, pel dolor i pel mal. Dins el cicle, aquest personatge esdevé el terme oposat al del protagonista de L'endemà de mai . 

És la continuació directa de la novel·la anterior, ara centrada en la figura de l'amo En Cosme, el pare de l'adolescent protagonista de Morir quan cal. Riera hi analitza la psicologia de l'home en els seus aspectes més tenebrosos i negatius. El personatge central, ferit per tots els costats i en un context de violència excessiva, exacerba la seva capacitat de fer mal als altres. Miquel Àngel Riera aconsegueix una prosa vigorosa, amb períodes llargs i força complexos. 

Relacionada amb la novel·la anterior, a Morir quan cal Miquel Àngel Riera es replanteja uns mateixos temes: la solitud, el jo i els altres, etc. Aquí, però, aprofundeix en la incomunicació entre els éssers humans. El protagonista, un adolescent que s'inicia en el camí de la vida, va descobrint l'autèntica realitat dels membres de la seva família i, en l'inici de la guerra civil, acabarà optant per la mort com a única resposta davant un món dominat per l'odi i per la incomprensió.

Aquesta primera novel·la de Miquel Àngel Riera –que ha aparegut també amb el títol d'Andreu Milà – constitueix un missatge d'amor al proïsme. El llibre presenta nombrosos trets que es retrobarem en les novel·les següents: complexitat tècnica que permet l'anàlisi minuciosa de protagonista, estil complex entès com una eina de penetració psicològica, ambientació en la pagesia mallorquina però sense cap pretensió de ruralisme, etc. A partir de l'accident que porta Andreu Milà al fons d'un barranc, la història recorre el passat i el present d'un home solitari, assedegat d'amor.

Relats

Els setze relats de Crònica lasciva d'una decadència  desenvolupen els temes característics de tota la producció literària de Miquel Àngel Riera: la doble naturalesa humana, a mig camí entre la bèstia i l'àngel; la lluita de l'home contra el pas del temps i la mort; la convivència humana, regida per unes normes morals i socials que sovint coarten la llibertat i la felicitat individuals; i, finalment, la capacitat de prodigi i de màgia de la paraula, del llenguatge com a possibilitat de creació d'un món més feliç. Ara bé, a diferència de les novel·les, el relat breu introdueix una certa distanciació a través d'una mirada sempre sorprenent, dotada d'un cert humor o ironia i d'una màgia evident.

La rara anatomia dels centaures   està format per catorze contes, escrits entre 1974 i 1977, en què l'autor pretén analitzar la realitat humana, a mig camí entre l'animal i l'àngel. Riera basteix les seves narracions, amb plantejaments i amb tempos molt diferents, partir d'una prosa que oscil·la entre el realisme i la prosa imaginativa, però que sempre és amarada de la més autèntica poesia. 

Poesia

Amb El pis de la badia Miquel Àngel Riera torna escriure un llibre exclusivament dedicat a la temàtica amorosa. Des del primer poema, insisteix en la naturalesa "corporal" de l'amor. De fet, tot el llibre és una anàlisi de la relació del "jo" i el "tu", del lligam establert entre el poeta i l'estimada, Nai: una relació que només és possible gràcies a llurs cossos.

Llibre de benaventurances avança cap a una poesia més íntima, en la qual són freqüents els poemes narratius, que constitueixen petits esbossos de personatges o d'històries. El poeta aprofundeix en el tema de l'amor, com un sentiment envers una persona concreta, de carn i os. Els tretze poemes habituals als llibres anteriors es converteixen ara en vint-i-sis i es produeix un avanç cap a una poesia més mesurada i més continguda que als anteriors poemaris. 

Tot i aparèixer més tard, La bellesa de l'home fou escrit entre 1971 i 1972. Tant formalment com pel contingut, continua la línia d'una poesia reflexiva, que alterna els poemes llargs amb alguns molt breus. La bellesa de l'home aborda un dels temes centrals del pensament estètic de Miquel Àngel Riera: els lligams indestriables entre l'ésser humà i la recerca de la bellesa, sense abandonar el tema central de tota la seva poesia: l'amor del poeta per Nai. Riera hi defensa un nou humanisme, tot i esser conscient que "l'home és un llop per a l'home". 

Paràbola i clam de la cosa humana clou el camí iniciat amb Biografia , si bé s'hi detecten alguns ressons clàssics. Es tracta d'un manifest en defensa de la llibertat individual, del jo en front del altres, en què Riera reclama altra vegada l'interès per l'humà. Aquest discurs és solcat per poemes amorosos, en què reivindica la dimensió física o corporal de l'amor. 

Després d'uns anys de silenci, Miquel Àngel Riera tornà a la poesia amb  Biografia . El poeta, tot seguint els consells de Joan Oliver "Pere Quart", va eliminar-hi les imatges oníriques o massa automàtiques i encetà, d'aquesta manera, una expressió més transparent i serena. En aquest volum, vol fixar els seus plantejaments personals davant la vida i el món exterior. Es tracta d'una poesia discursiva, en què predominen les composicions llargues i polimètriques. S'hi entrecreuen passat i present, l'amor a Nai i la relació del jo poètic amb els altres, en una versió molt personal del denominat "compromís cívic". Com afirma Francisco Díaz de Castro, "Es tracta, en aquest procés temporal discontinu, d'afirmar una imatge personal d'ell mateix en el present a través de la trajectòria recorreguda, així com la descripció dels condicionaments i circumstàncies històrics, espacials i humans que han portat el poeta a ser qui és".

Llibre de poesia de Rafael Alberti amb traducció i notes introductòries de Miquel Àngel Riera.

La aparición de este primer libro de poemas de Miquel Àngel Riera representó un hito en el panorama de la poesía mallorquina de los años sesenta. Los trece poemas que lo forman afrontan el tema amoroso con un lenguaje absolutamente renovador, que proviene de la lectura de autores de la Generación del 27 como Vicente Aleixandre o Pedro Salinas. Según decía Josep M. Llompart en el prólogo, "los Poemas a Nai son una de las creaciones más puras, más sazonadas, de más bello y perfecto equilibrio que ha logrado la poesía insular de hoy".

 

 

Antologia / Selecció

En un volumn: Fuita i martiri de Sant Andreu Milá Morir quan cal L'endemà de mai La rara anatomia del centaure Panorama amb dona Els déus inaccessibles Illa Flaubert Crònica lasciva d'una decadencia. 

Inclou els pròlegs dels diversos poemaris, de Josep M. Llompart, Joan Oliver, Miquel Dolç i Vicent Andrés Estellés. 

Premis

  •  1974 - Premi Sant Jordi per Morir quan cal 
  • 1974 - Premi de la Crítica Serra d’Or per Morir quan cal 
  • 1978 - Premi Nacional de la Crítica per L'endemà de mi
  • 1984 - Premi de la Crítica Serra d’Or per Panorama amb dona
  • 1986 - Premi Nacional de Literatura Catalana per Els déus inaccessibles
  • 1989 - Creu de Sant Jordi 
  • 1990 - Premi Josep Plà  per Illa Flaubert 
  • 1990 - Premi Joan Creixells per Illa Flaubert
  • 1991 - Premi Ciutat de Barcelona per Illa Flaubert 
  • 1991 - Premi Nacional de la Crítica per Illa Flaubert