Barcelona, España, 1953

Miquel de Palol va viure a Valladolid fins als disset anys, on el seu pare, Pere de Palol, va ser catedràtic a la Facultat de Filosofia i Lletres. Va tornar a la ciutat natal per estudiar Arquitectura, i poc després va iniciar la seva carrera literària com a poeta. L’any 1989 va publicar la primera novel·la El jardí dels set crepuscles, que va obtenir un ampli reconeixement. Arquitecte de professió, ha estat la literatura el camp al què s’ha dedicat amb més intensitat, i ha obtingut nombrosos guardons i premis tant per la seva obra poètica com pels seus contes i novel·les. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, com  El País, La Vanguardia, El Mundo, El Urogallo i Serra d’Or, i és membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el PEN Club Català. L’any 1998 va rebre el premi Rosalia de Castro pel conjunt de la seva obra.

  • "Tal com va dir Sainte-Beuve de Baudelaire, Palol també és capaç d'extreure verí d'una rosa." 

    Marc Soler, Avui

  • "Literatura amb majúscules." Rosa Mora, El País

  • "...recupera la gran novel·la europea de Brock, Mann o Musil.” Damien Aubel, Transfuge (sobre El jardí dels set crepuscles)

Bibliografia

Novetat

El protagonista, un individu aspriu i misantrop, arriba a la conclusió que ha de matar l'imbècil del seu veí, en Martí Pelegós. Fa poc que es coneixen perquè el nostre home s'acaba de mudar a un pis on l'anterior llogater ha mort enigmàticament. Entre copes i aventures sentimentals compartides, es va ordint una falsa amistat on l'odi s'incrementa a mesura que el pla d'homicidi avança... Novel·la càustica i satírica sobre les raons que guien la nostra existència, sobre com interpretem la realitat i sobre com construïm la nostra identitat,Què! només podia sortir de la ploma de Miquel de Palol, un dels autors més originals i admirats de la literatura catalana actual.

Llegir més

Novel·la

"L’humor quitranós de Què! és una alegria: desmesurat, divertidíssim, brillant, amb una mala llet on hi bull la desesperació de la millor literatura." El núvol

El protagonista, un individu aspriu i misantrop, arriba a la conclusió que ha de matar l'imbècil del seu veí, en Martí Pelegós. Fa poc que es coneixen perquè el nostre home s'acaba de mudar a un pis on l'anterior llogater ha mort enigmàticament. Entre copes i aventures sentimentals compartides, es va ordint una falsa amistat on l'odi s'incrementa a mesura que el pla d'homicidi avança. El lector és testimoni de les disquisicions ètiques, estètiques i metafísiques que comporta l'assassinat, i de com per al protagonista és una veritable sortida de la vulgaritat (a vegades còmica, a vegades tragicòmica) present en tots els àmbits de la seva vida. Novel·la càustica i satírica sobre les raons que guien la nostra existència, sobre com interpretem la realitat i sobre com construïm la nostra identitat, Què! només podia sortir de la ploma de Miquel de Palol, un dels autors més originals i admirats de la literatura catalana actual.

"Palol vol un lector actiu que tingui clar que abordar un llibre seu no serà passar una estona com qui pren uns xurros amb xocolata i passa la tarda." Mireia Vidal Conte

"He llegit una gran novel·la: Què!, de Miquel de Palol. Estem parlant d’una de les plomes més brillants de la literatura catalana contemporània, i aquest, a sobre, és un llibre apassionant..." Isabel-Clara Simó, El Punt Avui

"L’humor quitranós de Què! és una alegria: desmesurat, divertidíssim, brillant, amb una mala llet on hi bull la desesperació de la millor literatura." Marià Veloy, El núvol

El llac dels signes, és un llibre format per peces de gèneres diferents, on des d'una aparença de diversitat s'hi troba una confluència sobre grans qüestions de l'actualitat: les convulsions de la societat d'avui, les cares d'una crisi que és molt més que econòmica, el sentit de l'art i el pensament, l'atzucac profund on ha anat a parar l'individu postmodern. L'autor revisita disciplines diverses: l'aforisme, el microrelat, el teatre, el guió, el pamflet, el fals assaig i el veritable..., i totes li serveixen per mostrar les cares d'aquesta crisis global que afecta l'home del nostre temps. “Preguntar quants llibres has venut és de mala educació. És com preguntar quants diners tens al banc, quina edat tens, amb quina freqüència practiques el coit.”  “Significativament, la Plaça de les Glòries Catalanes és un erm caòtic, de pas, desangelat i ple de merda.” “El qui passats uns anys d’exercici públic de les lletres no té un club important d’enemics, que revisi amb urgència què ha fet malament, o si tan sols la seva obra és insignificant.”  “El noucentisme ha actuat sobre l’idioma com la quimioteràpia sobre un organisme: en el camí de netejar-lo de maleses, ha eliminat elements valuosos, i el resultat final és d’empobriment i debilitat.” “Si mires enrere val més que t’aturis, si no vols topar contra el fanal.”  “Presumia de la seva humilitat.” “Esperes la mosca amb la pala a la mà, disposat a esclafar-la tan bon punt aturi el vol. I on es posa la mosca? A la mà que sosté la pala.”

Un grup d'amics es reuneix a Can Pagès de Dalt, un mas antic i carregat de mites, per celebrar una edició més del que ells anomenen el Joc de la Fragmentació. De forma inesperada, un fet tràgic proporciona al Joc un objectiu excepcional i clar, i els actors principals hi dedicaran tots els seus coneixements. La superba narració desplega un fresc sobre el drama de la bondat que entre la dimensió llegendària i l'humor més càustic enllaça intrigues empresarials, conflictes psicològics, complots criminals, sentimentalismes exagerats i aventures sexuals, tot confluent en la resolució final del Joc. Culminació del corpus literari de Miquel de Palol, àgil i llegidora, El testament d'Alcestis és autosuficient com a història, però també revelador de moltes claus per entendre els llibres més complexos de l'autor.

Trifó convoca els seus amics i coneguts per designar l'hereu de la seva fortuna, encara que en aparença està arruïnat. Un cop hi han acudit encuriosits, els proposa que l'escollit serà qui encerti els ingredients d'un plat que ha concebut, l'Aire pàl·lid. Producte del seu particular afany creatiu, Miquel de Palol presenta alhora en un llibre les dues versions d'una mateixa història, amb els títols Aire pàl·lid i Palimpsest.

Amb l'encàrrec de la restauració de l'orgue barroc de la localitat de Twerpdyen, Sebastian Bosch arriba a la culminació de la seva carrera professional. A mesura que la feina avança, i encara més quan aquesta es va acabant, tot en la vida de Sebastian sembla encarar-se a finals. Les vicissituds de la vila de Twerpdyen acompanyen les dificultats quotidianes de la vida d'aquest home vulgar, i en confluir-hi palesen un cop més com resoldre-ho tot resulta tan enganyós com no resoldre res. La restauració de l'orgue avança, però poques coses seran tal com les havia previst Sebastian, atrapat entre els problemes burocràtics i la presència de la jove periodista Bettina van Egmont, i el seu conflicte interior. De la mateixa manera que en la restauració de l'orgue els aspectes estètics i filosòfics complementen i donen sentit a les qüestions estrictament musicals, a Un home vulgar el final aparent dels conflictes es deu tant a la lògica elemental de l'existència com a l'inefable poder de les imatges arquetípiques.

A Un home vulgar, Miquel de Palol desplega amb mestria la seva enorme capacitat fabuladora: intriga, erudició i un prodigi d'imaginació literària que l'han fet mereixedor del Premi Joanot Martorell 2006.

 

L’Anna és una dona jove, treballadora i atractiva que en un punt d’inflexió en la seva feina en una editorial es troba entre dos homes, en Tomàs i l’Andreu, i se li fan contradictoris la idea d’allò que val més i l’impuls instintiu. La protagonista es pregunta si la vida no és un joc. I tant que és un joc! Què sinó un joc de criatures estúpides podria ser una cosa tan arbitrària, cruel i plena de trampes i enganys. En què, sinó, sempre perds, perquè contra la banca no guanya mai ningú. En un estil planer i en to de comèdia lleugera, l’autor desgrana com un conflicte del món quotidià es va carregant de signes del paradigma de l’individu dels nostres temps.

Amb Les concessions es produeix un punt d’inflexió important en la trajectòria de l’autor. És una història senzilla, sense dobles sentits i apta per a tots els públics, situada en el moment actual i en el barri barceloní de Gràcia. Els petits drames quotidians, sempre presents en la seva obra, són en aquesta ocasió el seu interès principal, i en el camí per resoldre’ls, senzill però difícil, canviant però reconeixible, apareix, possible i enganyosa a la vegada, la clau de la felicitat.

Miquel de Palol va dedicar molts anys a escriure El Troiacord. L'any 1993 va començar a prendre notes, es va posar a redactar-la l'any 1995 i va passar tres anys revisant-la i corregint-la. L'obra consta de cinc volums: Tres passos al sud, Una altra cosa, Les ales egípcies, Leandre no s'hi ha negat i El combat amb l'àngel.El Troiacord és una figura geomètrica, un concepte. L'eix de la novel·la és una investigació sobre una societat especulativa vagament assimilable a una logia massònica, amb els seus vessant científic, econòmic, polític... Al final tot es concreta en un joc en el temps. Aquesta obra enllaça d'alguna manera amb l'elogiada i premiada obra anterior de Palol, El jardí dels set crepuscles.

Pròsper Colonel·la, un prestigiós historiador, es troba enmig de tres esdeveniments que el trasbalsen. Uns fets que potser no estan tan desconnectats entre ells com ens podríem pensar: coneix la Su Kiang, una dona meravellosa i enigmàtica; descobreix el Quincorn, una estranya figura plena de significat; i, com a membre d’una comissió d’especialistes urbanístics, és objecte inconscient de suborn i persecució per part d’una perillosa màfia. Amor, reflexió filosòfica, intriga política i acció es barregen en una novel·la molt ambiciosa.

El doctor Florestan arriba a Nova York convocat a una reunió d’alt nivell i contingut secret. L’endemà, en un saló de les Nacions Unides, Florestan descobreix el motiu: hi ha un noranta-vuit per cent de probabilitats que el cometa Frazella-Gröss topi contra la Terra, i és molt possible que esborri qualsevol traça de vida superior al planeta. Per això, una comissió ha de treballar en el projecte Àguila de Troia, que consisteix a posar en òrbita una estació-refugi en què podrà sobreviure la civilització humana fins que pugui tornar a habitar la Terra.

Aquest és l'argument essencial de El legislador . El lector s’enganyaria, però, si es pensés que es troba davant d’una obra de ciència-ficció. És un relat sobre els problemes ètics que provoca una presumpta tria dels trets essencials de la humanitat. Una història de fons filosòfic sobre qüestions biològiques, antropològiques, culturals i sociopolítiques. Una narració gairebé romàntica sobre l’amor de Florestan per Maria Steinway, sobre el viatge que arrossegarà Florestan per mig món rere la idea de recuperar-la i retrobar el seu passat, retrobar-se ell mateix al cap i a la fi.

Parella estable, solvència econòmica, sol·licita donant de semen... El control de la reproducció ja no depèn del mascle, els rols tradicionals s’han esgotat. A partir d’aquesta novetat del present, a L’àngel d’hora en hora es forma una atmosfera asfixiant, irreverent, de vegades fins i tot escatològica, de la Barcelona dels vuitanta. Ningú no escapa de la navalla de Palol: militars, família, metges, dirigents intel·lectuals, amb especial atenció cap a un gremi pel qual ell sent un afecte particular, els arquitectes.

A L’àngel d’hora en hora

Miquel de Palol aconsegueix una novel·la incisiva i divertida. Una obra que es fa llegir, amb mecanisme de rellotgeria, que interpel·la el lector sobre l’ascens personal, l’escepticisme i les il·lusions, les contradiccions entre l’art i la vida.

Ígur Neblí torna l'èpica al lector català. Amb el segell i les claus, el Cavaller s'aboca a la conquesta de l'Últim Laberint. El lector en sap el camí: sortida de casa, aprenentatge, primeres conquestes, dificultats, grans expectatives, triomf, deslluïment de la imatge, lenta caiguda, desastre, reintegració.¿Quina és la versió que el postmodernisme fa possible d'aquesta lluita? ¿Fins on pot arribar l'aventura dins del titanisme d'Estat? ¿Quin és el sentit profund de la geometria en aquest món? Dintre seu, el lector reconeix una realitat dubtosament inexistent.

Hi havia una vegada, a l'alba del tercer mil·lenni, una joia que atorgava al seu posseïdor poders incalculables. La desaparició d'aquest crucial objecte coincideix amb l'esclat de la tercera guerra mundial; un grup de personatges de les elits dirigents, refugiats en un remot palau d'alta muntanya, intenta, mitjançant els relats que cadascun fa als altres i que es multipliquen en un vertiginós cànon de narracions, establir les circumstàncies que van envoltar l'aparició de la joia, la seva possessió, la desaparició i la possible recuperació. 

Novel·la de novel·les, novel·la històrica, psicològica, costumista, de ciència-ficció, romàntica, simbolista, èpica i total, El jardí dels set crepuscles ha estat saludada pels crítics com una de les fites de la literatura catalana del segle XX. 

"... l’obra recupera la gran novel·la europea de Brock, Mann o Musil”. Damien Aubel, Transfuge

 

 

Relats

Així arranca el primer conte: "Em vaig criar amb una mare depressiva i un pare alcohòlic. La mare va deixar de fer de mare en tots els sentits i es va tornar més una nosa que una icona, un cos per entrebancar-s'hi. El pare cada cop s'hi entrebancava menys, perquè de seguida que les meves germanes grans van fer una mica de mostra va començar a tirar-se-les sense embuts ara l'una ara l'altra, al final fins i tot l'una al davant de l'altra, i em feia l'efecte que jo era el següent de la llista, que tan bon punt elles se li resistissin, que fotessin el camp o tan sols que s'hi avorrís, el següent, el següent forat petat seria el meu cul. I la mare assistia a tot, amb la pell grisa i la mirada fosa".

Com sol succeir en les característiques construccions geomètrico-literàries de Miquel de Palol, Contes en forma de L subverteix les aparences i acaba revelant-se com un sorprenent artefacte d’altíssima precisió en què les diverses parts que l’integren, més enllà del seu complet sentit autònom, formen part d’una unitat orgànica superior. Contes en forma de L ens presenta una col·lecció de peces breus que acaben conformant una mena de novel·la fragmentària, tan singular com subjugant. El gran estil de Miquel de Palol té ocasió de manifestar-s’hi en tots els registres imaginables, des del terror psicològic fins al pastiche mitològic passant per la farsa descordada, el drama intimista, la paròdia de gènere, l’apunt líric o la més vivificant explosió eròtica. Savi i canalla en les degudes proporcions, torrencial com la mateixa vida, Miquel de Palol torna a demostrar que potser ningú com ell assumeix avui el desafiament de perseguir alhora coneixement i bellesa, sense oblidar-se pel camí d’enfotre-se’n del mort i qui el vetlla amb un corrosiu, esplèndid, sentit de l’humor.

És estiu. I en el marc de localitats avesades a acollir els qui estan de vacances, deu autors i autores ens ofereixen deu històries amanides amb gust de platja i perfum de pinedes. La passió, el desig, el sexe i la vida en parella es gronxen entre records, viatges i, fins i tot, fenòmens màgics o fantàstics. Viure o sobreviure entre les parets d'un hotel, gaudir o patir el premi d'un allotjament gratuït, fer d'infermera o desfer-se en atencions privades, es combinen amb situacions on petites mentides, accidents domèstics o compromisos familiars dibuixen la figura principal d'un quadre amb el fons de les illes gregues, la Costa Brava, el Pallars, la Garriga o la Costa Daurada.Entre excursions, migdiades, àpats, passejades, banys i nits d'amor, es desgranen els relats de deu escriptors i escriptores, cadascun amb una particular mirada en un temps de calor i descans i amb un peculiar estil per fer-nos assaborir aquest buffet estiuenc.Sebastià Alzamora, Lluís Calvo, Gemma Lienas, Andreu Martín, Isabel Olesti, Miquel de Palol, Eva Piquer, Maria Mercè Roca, Care Santos i Lluís Maria Todó ens ofereixen deu històries encisadores, divertides i fresques per gaudir del temps de lleure a Tancat per vacances.

Obra guanyadora del Premi Víctor Català, 1997. Recull de vint-i-cinc narracions de registres diversos, nouvelle i apòleg, monòleg interior i diàleg filosòfic, faula i somni. Com diu Palol: "No deixa de ser inquietant constatar que hi ha vegades que, per necessitat, quan fingeixes, quan parles amb algú que sap que estàs mentint, estàs dient, en part, una veritat que, en els termes de la conversa real amb aquella persona, mai no hauries gosat de dir. Queda tan sols per veure com ho rebrà ella, si apreciarà la mentida de la veritat aparent, o dins d'aquesta mentida, la veritat profunda". 

Conte filosòfic, planteja amb ironia el trànsit de la màgia a la ciència que avui revivim en el pas de la moral humanista –la dels noms–, a la moral estadística –la dels números–, sense oblidar que pels homes no hi ha cap món possible que no sigui d'homes. El protagonista, Victor Oberon, alt funcionari de les institucions europees amb seu a Ginebra, se sent morir. El seu millor col·laborador ajudarà a trobar el remei pel mal d'aquest personatge emblemàtic, un remei que podria servir també per la irrellevància de la vella Europa, aquesta madame penedida que ja no sap com fingir dignitat, ridículament severa, burlada i levítica, tibada i servil, deixada de banda de les festes i les decisions. Caldrà girar l'esquena als falsos profetes, en benefici del coneixement que prové de l'observació de la natura, amb art i ús de la llum intel·lectual. 

Catorze contes que participen de tradicions diverses, amb experimentació lingüística en alguns relats, gràfics. El recull abasta tant la fantasia, el terror o la crueltat com l'humor grotesc o l'elucubració intel·lectual carregada d'ironia. 

“El llenguatge crea el contrast, és el vehicle de la dissolució de la realitat subjecta a codis, i és on el món de Miquel de Palol es formula amb tota la seva originalitat. L’autor agilitza els registres. Barreja estils, incorpora expressions barroeres al costat de versos perfectes, crea exabruptes inaudits”. Julià Guillamón, Avui.

Narrativa juvenil / infantil

Una cotitzada top model s'apunta a l'aventura de viatjar al Kilimanjaro, la muntanya més alta d'Àfrica, per tal de promocionar una marca de moda italiana. Pel camí haurà d'afrontar alguns problemes. En Gil i en Tonet, dos aventurers carregats de deutes, rebran l'encàrrec d'afegir-se a l'expedició i protegir la model dels seus recargolats enemics.

A la fàbrica del senyor Filemó arrepleguen en Trifó, un lladregot d'uns catorze anys, que està robant queviures. L'amo decideix que el noi es quedi d'aprenent, en lloc de lliurar-lo a la policia. En Trifó és ambiciós i espavilat, i aprèn a responsabilitzar-se del seu destí.

Hi havia una vegada dues tietes una mica rondinaires però de bona pasta: Sisquela, que tenia un nas de lloro, i Tocló, amb un nas de patata. Les dues volien ajudar al nebot Helicardi a aconseguir la mà de la princesa Carmina i les claus del regne. Però heus aquí que una tercera tieta, Prosota,... L’autor combina ingredients de les llegendes medievals i del conte tradicional, on s’uneixen l’emoció, la màgia, l’humor i la complicitat amb el lector.

Poesia

Amb Alguns paisatges Palol amplia aquest univers poètic que, tot enllaçant i interrelacionant-se amb el narratiu, ens ofereix un Palol sense la disfressa o l’alteritat dels personatges per assaltar, des d’una subjectivitat literària, els conflictes de les relacions amb l’entorn, amb l’ésser estimat o amb un mateix i els conflictes inevitables a què porta el simple fet de ser.

Dos cors per una bèstia és un llibre construït a partir d’un argument de fons i de la unitat formal. L’argument és l’erosió dels sentiments amb el pas del temps, els alts i baixos de les il·lusions, el sentit de fatalitat i l’única certesa de la mort. El llibre, de forta unitat formal, és alhora una història atomitzada en poemes, i la celebració de l’instant en el seu caràcter únic irrepetible.

Combat de respirs, desmais del color, braços desfermats, a dalt riallades de buit incolor, bufs de desmatèria, aire amb cel de fons.

Poesia que sorgeix del so i del color de la nit.

El llibre reuneix trenta cinc composicions poètiques de Miquel de Palol aparegudes en nou de les seves obres narratives, amb la intenció de proposar una lectura conjunta.

Podríem distingir entre prosa i poesia en Palol? Sí en un sentit descriptiu, no tant si observem dos aspectes fonamentals del seu món literari. En primer lloc, El sol i la mort planteja formalment la recerca d'una poètica que gosaria anomenar del sintagma. Vull dir que la preocupació de la construcció del vers no se centra tant en la distribució sil·làbica com en la disposició dels sintagmes de les frases. D'aquesta manera, confegeix períodes llargs que sovint acaben col·locant les oracions en el límit del seu sentit com a estructura o, en d'altres ocasions, s'evaporen davant l'infinit del significat, com si s'haguessin abocat a un abisme misteriós i profund. Vicenç Llorca, “Deu anys després, torna el Miquel de Palol poeta”, El Temps, maig de 1996.

Pren el nom dels plecs de cinc folis, format sobre el queal està redactat aquest poemari.

Obra que es considera l'antecedente poètico natural d' El jardí dels set crepuscles.

Un salamó es un candelabro con varios brazos que cuelga del techo, que gracias a elementos refractantes contribuye a crear un ambiente. De esta definición podemos extraer imágenes y trasladarlas a un plano poético. El resultado es un libro visceral, con muchas historias poseedoras de una raíz común y de una vida llevada al límite. De este modo el libro se entiende como goce vital.

No ficció

Després de Fot-li, que som catalans! i Fot-li més que encara som catalans!, arriba Fot-li al procés, el nou volum de textos de tres autors (Miquel de Palol, Bru de Sala i Julià de Jodar) que un dia van decidir mirar i escoltar el que passava a la realitat política catalana per, a continuació, treure tot el que tenien al pap.

La societat globalitzada en principi hauria de potenciar les identitats locals i fer disminuir el poder dels Estats. No obstant això, en la pràctica no succeeix d’aquesta manera, i encara menys en el cas de la identitat i la nació catalanes. Aquest immobilisme té una base en els ressorts jurídics i polítics que afermen Espanya, però també en les febleses que fomenta la societat catalana mateixa. Entre la constatació desinhibida i la invocació constructiva, Miquel de Palol du a terme a Meditacions des de Catalunya una anàlisi implacable d’un país que, en el cas que no reaccioni, està abocat a un declivi inexorable. “Amb un equip de futbol, un cuiner i dos o tres humoristes mediocres no es posa en marxa cap imaginari capaç de subsistir al costat dels que ja hi ha al món, i que Catalunya importa pel consum quotidià sense consciència del tòxic que es fica a les venes”.

Centrant-se en l´obra de Salvador Espriu i Joan Vinyoli, Miquel de Palol reflexiona al voltant de l´acte poètic en si i de la importància de Foix o Brossa per la idioscinràsia de la literatura catalana actual.

Si a Fot-li, que som catalans! , el títol precedent d'èxit indiscutible, Bru de Sala, Julià de Jòdar i Miquel de Palol van obrir en canal el nostre passat més recent i auguraven tota mena de desastres per al futur des de la ironia i el sarcasme, en aquest segon llibre, Fot-li més que encara som catalans! , els tres autors, des d'òptiques diverses, ens posen davant del naufragi de la Catalunya neoestatutària i en relació amb els arquitectes morals i polítics que, segons ells, més que projectar-nos cap al futur ens tornen a condemnar com a país. Les prediccions del primer títol s'han complert. Les prediccions d'aquest segon, esperem que no. L'àngel protector de Catalunya espera que no en calgui fer una tercera part.

Fot-li, que som catalans! , s’inscriu en la llarga tradició de textos definitoris del ser català com són Les formes de vida catalana, de Josep Ferrater Mora, o Notícia de Catalunya, de Vicens Vives. Obres que, com la que avui publiquem, volen definir la personalitat col·lectiva. Malgrat tot, a diferència dels seus antecedents, Fot-li, que som catalans!  busca definir a través de la sàtira literària i no de l’assaig raonat. Si Ferrater Mora planteja la personalitat catalana en quatre punts: continuïtat, seny, mesura i ironia, Fot-li, que som catalans!  proposa fer-ho de la mà de la dissolució, la ximpleria continguda o descordada i el sarcasme. Un llibre per aconseguir autoestima a través de la flagel·lació lúcida.

Aquest volum aplega una sèrie d’escrits d’un autor que, en bona part, va a contra corrent del nostre temps de banalitat institucionalitzada. Quan el relativisme més frívol i el furor de lucre han tallat tants ponts que ens haurien d’unir no tan sols al passat sinó al futur, són rars els escriptors que continuen immersos en una tradició cultural sòlida.

El principal atractiu dels textos reunits aquí prové, per damunt o per sota de la varietat temàtica ?l'espectre inclou la crítica literària i sobre art en general, així com reflexions sobre la indústria del llibre i la incidència de l'activitat artística en la societat?, de la perspectiva que Miquel de Palol adopta respecte al que ha donat i encara pot donar de si la cultura catalana i universal.

Biografia sobre Verdaguer escrita per Miquel de Palol.

Antologia / Selecció

Compilació de les millors poesies de Miquel de Palol, escrites al llarg dels 25 anys compresos en aquesta antologia. Cada obra es reprodueix en castellà i en català.

Altres gèneres

Aquest és un petit esdeveniment: el primer llibre d'aforismes de Miquel de Palol, un llibre provocador i intelligent per entendre millor la nostra política, la societat on vivim, les paradoxes de l'amor i de la vida, el pas del temps. 

Escrit amb una prosa impecable i directa, aquest text demostra que la vida, el món, la realitat són immenses constel·lacions de respostes. Només cal saber-hi fer les preguntes adequades. Miquel de Palol, autor d'una de les obres més extenses, originals i admirades de la literatura catalana actual, converteix aquests Proverbis en un dels excercicis de reflexió més lúcids i contundents que s'han fet ens els últims anys sobre el nostre país i el món que ens envolta.

Grafomàquia és el llibre central de l’obra de Miquel de Palol, el nus que ordena les experiències anteriors i conté en germen les pròximes, que es desenrotllaran a partir d’aquí com a diferents seqüències lògiques del procés, i alhora com a desplegament dels temes ara iniciats. Estructurat com un cicle de peces ordenades, segons els gèneres i la complexitat, a través de la subversió del discurs temporal del text, Grafomàquia explora sistemàticament diverses formes d’autoreferència –que afecten tant la peça mateixa, com el conjunt del llibre, com el conjunt de l’obra de l’autor?, basades en la música, la geometria, el llenguatge i, en definitiva, en el joc i en els enigmes, d’acord amb una tradició procedent dels grecs antics que entronca el Barroc alemany amb el XIX anglosaxó i que en l’actualitat sustenten principalment els autors nord-americans.

Textos poètics que acompanyen les fotografies sobre l'històric cabaret de Barcelona realitzades per Joan Tobella.

L'autor redacta el pròleg d'aquesta antologia, amb la glossa d'una figura que coneix bé, com ja va demostrar en l'assaig Jacint Verdaguer. (Vides literàries).

Premis

  • 2015 - Premi Jocs Florals de Barcelona per Dos cors per una bèstia
  • 2010 - Premi Nacional de Literatura per El testament d'Alcestis
  • 2010 - Crítica Serra d’Or per El testament d'Alcestis
  • 2008 - Premi Mallorca de Narrativa per L’Illa dels morts
  • 2006 - Premi Joanot Martorell per Un home vulgar
  • 2006 - Premi 7 Lletres d’homenatge a Pedrolo per El lleó de bocklin i altres contes
  • 2004 - Premi Crítica Serra d’Or d'assaig per La poesía en el boudoir
  • 1998 - Premi Sant Jordi de Novel·la per El quincorn
  • 1998 - Premio Rosalía de Castro pel conjunt de la seva obra.
  • 1999 - XI Premio de Poesía Deportiva “Juan Antonio Samaranch” concedido por Don Balón pel seu poema Olímpia
  • 1997 - Premi Víctor Català per Contes per vells adolescents
  • 1997 - Premi Josep Pla per El Legislador
  • 1994 - Premi Ciutat de Barcelona en llengua catalana per Igur Neblí
  • 1989 - Premi Joan Creixells per El jardí dels set crepuscles
  • 1989 - Premi Crítica Serra d'Or per El jardí dels set crepuscles
  • 1989 - Premi Nacional de la Crítica i Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya per El jardí dels set crepuscles
  • 1989 - Premio Ojo Crítico per El jardi dels set crepuscles
  • 1984 - Premi Crítica Serra d’Or per El porxo de les mirades
  • 1982 - Premi Carles Riba de poesia per El porxo de les mirades