Barcelona, España, 1967

Després d'uns anys de treball com a baríton va deixar el cant i va iniciar la seva etapa com a divulgador musical, per oferir conferències sobre el món de la música clàssica i l’òpera. L’èxit d’aquestes conferències el van catapultar fins al món de la televisió. Primer a TV3 amb el programa Òpera amb texans i després a l’escena internacional amb This is Opera, una co-producció espanyola i alemanya enregistrada en anglès i castellà, que es pot veure a molts països del món. El seu primer llibre Si Beethoven pogués escoltar-me és un compendi de leccions vitals apreses gràcies a la música.

Bibliografia

Novetat

“El meu pare va morir dues vegades. La primera, un matí assolellat en el qual l'Alzheimer va ennuvolar la seva ment i em va oblidar. La segona, tres dies abans de Nadal, quan, convertit en el Bolero de Ravel, va deixar de respirar. Aïllat del món entre sentiments de culpa i alleujament, no podia deixar de plorar i somiar-lo. Perdut en la seva enorme absència, vaig buscar en les vides d'altres homes i dones que havien passat pel mateix que jo una explicació a totes les emocions que m'aclaparaven. De la mà de les deesses gregues del destí, vaig emprendre un viatge per l'espai i el temps per trobar respostes. Vaig volar fins a la cofurna on Verdi va compondre Nabucco; a la bromosa estació de tren on la Clara Schumann es va acomiadar per sempre més de Johannes Brahms; a la nit màgica en la qual Joaquín Rodrigo va donar vida al Concierto de Aranjuez... i a la tarda de primavera en la qual el meu pare va arribar a casa amb tres petits xiprers. Ells em van descobrir el camí de retorn a la vida. Ells em van ajudar a evitar que el meu pare morís per tercera vegada. Ells van ensenyar-me que l'amor pot fer nos immortals.”

 

 

Llegir més

No ficció

“El meu pare va morir dues vegades. La primera, un matí assolellat en el qual l'Alzheimer va ennuvolar la seva ment i em va oblidar. La segona, tres dies abans de Nadal, quan, convertit en el Bolero de Ravel, va deixar de respirar. Aïllat del món entre sentiments de culpa i alleujament, no podia deixar de plorar i somiar-lo. Perdut en la seva enorme absència, vaig buscar en les vides d'altres homes i dones que havien passat pel mateix que jo una explicació a totes les emocions que m'aclaparaven. De la mà de les deesses gregues del destí, vaig emprendre un viatge per l'espai i el temps per trobar respostes. Vaig volar fins a la cofurna on Verdi va compondre Nabucco; a la bromosa estació de tren on la Clara Schumann es va acomiadar per sempre més de Johannes Brahms; a la nit màgica en la qual Joaquín Rodrigo va donar vida al Concierto de Aranjuez... i a la tarda de primavera en la qual el meu pare va arribar a casa amb tres petits xiprers. Ells em van descobrir el camí de retorn a la vida. Ells em van ajudar a evitar que el meu pare morís per tercera vegada. Ells van ensenyar-me que l'amor pot fer nos immortals.”

Ramon Gener és un apassionat de la música. De fet, només hi ha una cosa que l’apassioni més: compartir aquesta dèria, fer-nos còmplices d’aquesta manera de viure i de sentir. Perquè, com ens explica en aquest llibre, si s’aprèn a escoltar-la, a conèixer-la, a estimar-la, la música ens pot donar les claus per entendre el valor de l’amistat, la necessitat de la imaginació o la importància de ser sempre curiós i valent.

Aquestes són algunes de les coses que la música ha ensenyat a Ramon Gener al llarg de la vida, i que comparteix amb tots nosaltres en un llibre ple d’història i anècdotes curioses, pinzellades biogràfiques, sentit de l’humor, passió i molta música. «La música és la millor companya de viatge que mai hauria pogut somiar. Una companya que no ha deixat mai d’ensenyar-me alguna cosa nova cada dia. He arribat fins aquí gràcies a ella i seguint sempre el dictat del cor. Moltes vegades m’he equivocat. Moltes. Moltes vegades no me n’he sortit. Però no importa quantes vegades m’hagi equivocat, no m’he penedit mai d’intentar-ho. Sempre hi he tornat, perquè sé que si segueixo el cor i la música tot, absolutament tot, serà possible.»

Premis