Barcelona, España, 1974

Va néixer a Barcelona l’any 1974. És Llicenciada en Filologia Catalana i té un màster en gestió cultural per la Universitat de Barcelona. La seva activitat professional ha estat sempre vinculada al món editorial i a l’ensenyament de la llengua catalana. Com si fos ahir és la seva primera novel·la.  

  • «Una bona primera novel·la d'una narradora que coneix a bastament els secrets del llenguatge i sap crear i recrear històries que remouen les essències de la intimitat de l'ànima.» Jordi Capdevila, El Punt Avui
  • «El de Teresa Muñoz és un debut notable: una nova veu capaç de pertorbar.» 
    Marià Veloy, Time Out Barcelona
  • «Com si fos ahir és una novel·la inquietant, que ens obre les escletxes d’una turbulència psicològica.» Bernat Puigtobella, Núvol

Bibliografia

Novetat

Teresa Muñoz ens trasllada del present a la Barcelona de la postguerra per denunciar un crim, reflex d’una època i unes condicions d’injustícia social que van mutilar les esperances de molta, massa gent. Literatura d’alta volada, un crit de protesta, un homenatge.

L’Àngela, una escriptora que està a punt de fer els cinquanta, posa per primera vegada els peus en un pis que ha heretat de la seva mare, en ple barri Gòtic, el barri on ella va créixer i que ara veu transformat. Dins d’aquella casa tot està com fa més de sis dècades: els mobles, els llibres, els quadres, la roba, les fotografies de gent que no coneix... No sap per què la Quima el va voler conservar d’aquesta manera durant tota la vida, ni qui havia viscut allà, de qui eren aquelles coses, i ho intentarà esbrinar mentre n’escriu una novel·la.

La descoberta d’aquest espai ajudarà també l’Àngela a fer un pas definitiu en la seva lluita diària: aconseguir que l’Andreu deixi de dominar la seva vida.
Amors frustrats, passions prohibides, pecats inconfessables i una època molt fosca de la nostra història es donen cita en una novel·la intrigant i commovedora que desplega els seus secrets com petites nines russes.

Llegir més

Novel·la

Teresa Muñoz ens trasllada del present a la Barcelona de la postguerra per denunciar un crim, reflex d’una època i unes condicions d’injustícia social que van mutilar les esperances de molta, massa gent. Literatura d’alta volada, un crit de protesta, un homenatge.

L’Àngela, una escriptora que està a punt de fer els cinquanta, posa per primera vegada els peus en un pis que ha heretat de la seva mare, en ple barri Gòtic, el barri on ella va créixer i que ara veu transformat. Dins d’aquella casa tot està com fa més de sis dècades: els mobles, els llibres, els quadres, la roba, les fotografies de gent que no coneix... No sap per què la Quima el va voler conservar d’aquesta manera durant tota la vida, ni qui havia viscut allà, de qui eren aquelles coses, i ho intentarà esbrinar mentre n’escriu una novel·la.

La descoberta d’aquest espai ajudarà també l’Àngela a fer un pas definitiu en la seva lluita diària: aconseguir que l’Andreu deixi de dominar la seva vida.
Amors frustrats, passions prohibides, pecats inconfessables i una època molt fosca de la nostra història es donen cita en una novel·la intrigant i commovedora que desplega els seus secrets com petites nines russes.

Una veu poderosa, una imaginació inquietant. Teresa Muñoz irromp al panorama literari amb una intriga psicològica plena de clarobscurs i girs inesperats que atrapa el lector i l’empeny a enfrontar-se a la por més indefugible: un mateix.

La Sabina sap que hi ha alguna cosa que no funciona. El cap li ho diu i el cos li ho fa sentir, però no sap què és exactament. No sembla que a la seva vida hi hagi res fora del comú que pugui ser l’origen d’aquest malestar, que cada dia és més intens i que la trastoca. A poc a poc, una petita veu dins seu li indicarà per on ha de buscar, però no serà fàcil escoltar-la i, per fer-ho, la Sabina haurà d’enfrontar-se a les seves pors: intueix que hi ha coses que potser és millor no saber.