Teresa Pous

La història d’una ruptura que deixa una profunda empremta psicològica

El desembre del 2006 la Rita Romans arriba a Sant Petersburg amb el propòsit d’escriure una carta al Víctor Fontclara. Té cinquanta anys. Quan en tenia vint i ell vint-i-set, van començar a sortir. Llavors ella estudiava Filosofia i ell era crític d’òpera. Els unia la passió per la música, per la pintura, per la literatura. Al cap de poc de conèixer-se es van fer inseparables. Però, inesperadament, ell va decidir marxar a Milà per fer la tesi doctoral sobre l’òpera Nabucco i allò va ser un punt d’inflexió. Al cap d’uns mesos, es van separar. La Rita va travessar un túnel molt fosc que la va fer emmalaltir. Però, a poc a poc, el poder de les paraules i de la música la van ajudar a anar transformant aquell patiment i va tornar a sentir el coratge per viure.

Trenta anys després, ja convertida en psiquiatra, des de la cafeteria de l’Hotel Astoria de Sant Petersburg, envoltada de silenci i contemplant la neu que cobreix el carrer i la plaça de Sant Isaac, rememora la seva relació amb el Victor i vol escriure-li una carta per explicar-li la seva transformació.

Larissa Alexandre –el metge d’Atenes, condeixeble del gran Hipòcrates? escriu en uns papirs els seus records des de la serenitat de qui ha sabut viure la vida amb humilitat i amb la capacitat d’acceptar que cada experiència és una lliçó que l’ajuda a créixer coim a persona i com a professional de l’Art de la medicina. L’amor, el dolor, la pèrdua i la voluntat constant d’aprendre i evolucionar, però també temes com la discriminació de la dona, la justícia o la desigualtat social, s’entremesclen en aquesta novel·la de formació, que ens situa en l’ambient de màxim esplendor de la Grècia de Pèricles, Sòcrates o Hipòcrates –personatges tots ells d’aquest llibre, que va mereixer el Premi Ciutat de Palma Llorenç de Villalonga 2010.

A partir d’unes converses amb Rodolf Berthold, un català de pare alemany que va lluitar a l’exèrcit nazi i després va ser deportat als camps de concentració de Rússia, i combinant ficció amb realitat, l’autora construeix un relat esgarrifós i commovedor sobre els horrors d’uns camps de concentració menys coneguts, els russos. Alfred Gerhardt és un cirurgià català de pare alemany obligat a lluitar al front amb l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial i que molt aviat serà fet presoner pels russos. Des del camp de concentració, i amb un to contingut i sovint poètic, el protagonista ens narra la seva odissea personal: la sortida de Barcelona, el front, l’ocupació de París, l’amor en temps de guerra, la deportació al camp de concentració de Magnitogorsk i el seu confinament al camp de càstig de Sibèria. La cançó dels deportats és una mirada diferent i lúcida sobre els efectes del nazisme i una reconstrucció intel·ligent i colpidora d’una tragèdia personal i, també, humana.

En què creu, Artur Mas? Quins són els seus espais vitals? Què representa per a ell ser el gran de quatre germans? Què li ha suposat, a la família, viure sempre a prop de la malaltia? Com van ser els seus primers anys dins el món polític? Per què ha pres el compromís de liderar el país en aquests moments excepcionals? Artur Mas explica a Teresa Pous aquestes i moltes altres qüestions en un llibre que ens apropa a l’ànima de l’home i a la filosofia del líder, al vessant més humà del pare de família i a les conviccions del cap d’Estat. Un diàleg que exposa de manera concloent el pensament íntim i polític d’Artur Mas en un moment crucial de la història de Catalunya.

Cada any es diagnostiquen a Catalunya més de 3.500 casos nous de càncer de mama. Malgrat ser una malaltia tan freqüent i amb un alt índex de curació, les dones que la pateixen han de lluitar, no solament per recuperar la salut.

Recull les converses amb quatre metges: Màrius Morlans, Joan Obiols, Manuel Corachan i Moisès Broggi. Un pòquer d'asos en el món de la medicina que tenen com a denominador comú l'honestedat i haver prioritzat la salut i el benestar dels malalts. Aquest contacte diari amb la malaltia i les diferents maneraes amb què s'hi enfronten els pacients ha fet que, cadascun des de la seva especialitat, acumulessin unes experiències personals que Teresa Pous ha sabut teixir amb les seves entrevistes. Enmig d'un món acostumat als avenços científics i tecnològics que afecten, entre d'altres, el món de la salut, aquests metges parlen de les seves experiències personals, del dia a dia on hi ha en joc la vida, i mostren el vessant més humà de la pràctica de la medicina: entendre i guarir els malalts

A Lluny del Tibet el Venerable Lama Thubten Wangchen (Kyirong, 1954) ens explica la seva infantesa, la mort de la seva mare a mans dels militars xinesos, la perillosa fugida del país per part de la resta de la família i els anys que va haver de viure al carrer pidolant almoina. I també ens parla dels seus anys de joventut al monestir de S.S. el Dalai Lama, i dels seus primers contactes amb l'Occident. Fou a partir d'aleshores que el seu treball se centrà principalment, per indicació del Dalai Lama, en la creació de la Casa del Tibet a Barcelona, inaugurada el 1994, que té l'objectiu de donar a conèixer la cultura tibetana i la difícil situació del poble tibetà, que des de fa més de 60 anys viu la repressió genocida per part del govern xinès, que afecta tant les persones, com la cultura, la religió i el medi ambient. L'actitud vital de Thubten Wangchen i els principis que guien la seva acció (claredat, veritat, justícia i honestedat) ens transmeten una magistral lliçó de vida: tant és el temps que ens hi estiguem, tots els fracassos són temporals i sempre hi ha raons per a l'esperança.

Fruit de les converses sobre el sentit de la vida que el doctor Broggi ha mantingut amb Teresa Pous, La necessitat de ser útil recull unes reflexions profundes, sàvies, plenes d'humilitat, coratge i lucidesa sobre com viure en plenitud. La meditació principal se centra en la necessitat de ser útils, tant per a un mateix com per als altres, tant en la vessant individual com en la dimensió social o col·lectiva de país.«Hauríem de fer-nos conscients que la recerca constant de poder, de riqueses, de prestigi i diversió no ens portaran harmonia ni felicitat. Una ment massa pendent de les coses externes, sense buscar un veritable sentit a la vida, pot portar la persona a experimentar ansietat o angoixa vital.» «Els savis i els autèntics filòsofs respecten i estimen tots els éssers vius i l'entorn. Ho consideren com si fos el propi Jo. Les persones hauríem de pensar i sentir així i, sobretot, els dirigents polítics.»

Biografia de Mossèn Ballarín en un to proper i intimista.

Aquest és un llibre que posa el pensament, el diàleg i l’acció al servei de Catalunya amb una proposta engrescadora, raonable i raonada: pensar millor per entendre més, entendre més per actuar millor. Per sumar esforços i preparar el futur. Per avançar junts cap a la responsabilitat i la llibertat. Perquè no hi ha dubte que, tot i que la dedicació al país ha de ser quotidiana i continuada, aquests són uns temps extraordinaris.

Recull experiències de persones que han tingut un trasplantament d'òrgan i el nou sentit ha pres la seva vida arran d'aquesta experiència.