Les estructures elementals de la narrativa

Les estructures elementals de la narrativa

No ficció , 2021

La Campana

Pàgines 224

El secret de les grans històries

Aquest llibre no explica com s’escriu una història; aquest llibre explica com s’escriuen totes les grans històries que s’han escrit i que mai s’escriuran, i per què han captivat milions i milions de lectors.

I per què cal llegir aquest llibre? De ben segur, per dos motius. Primer, perquè aquells que comencen a escriure no hagin de passar pel mateix suplici que va haver de patir al començament l’autor de novel·les tan populars com Victus o La pell freda. I segon, i més important, perquè els lectors de Les estructures elementals de la narrativa gaudiran el doble de les lectures, de les pel·lícules i de les sèries televisives.

Per què ens agraden tant, les bones històries? Com s’imaginen i es creen des del no-res? Com es desenvolupa un argument? Com s’articula correctament una trama? Com ha de començar i acabar una història perquè sigui reeixida? Són preguntes cabdals, perquè, en contra de la percepció més generalitzada –que considera les històries com una eina d’oci sense transcendència–, el fet és que sense narrativa moriríem.

Els relats no ens fan ser millors persones, sinó que exerceixen una funció superior: ens fan persones. Penseu en la vostra infància i en els textos que us explicaven com era el món. O en els somnis: el fet narratiu és una pulsió tan poderosa que cada nit... ens expliquem històries a nosaltres mateixos! Per això, a cavall de l’antropologia i partir d’exemples molt diversos –dels relats dels mbuti africans a La metamorfosi de Kafka, de Moby Dick de Melville al Tiburón de Spielberg, del Quixot a Joc de trons, entre d’altres–, Les estructures elementals de la narrativa revela amb enginy i amenitat el secret de tots els relats que, en paraules de l’autor, «fan d’aquest món, abismalment horrorós, un lloc suportable».

"A Les estructures elementals de la narrativaSánchez Piñol ha aconseguit exposar la llei dels tres actes amb un gran claredat, senzillesa, exactitud i amenitat, amb un punt d’humor i atreviment molt allunyat de la tristesa universitària, com només ho pot fer un gran narrador." Enric Gomà, Núvol

"Sánchez Piñol dibuixa de manera tan nítida la seva praxis com a narrador que el llibre es pot llegir –i així el llegiran en el futur els estudiosos de la seva obra- com una poètica, que ens revela com ell s’ha enfrontat a la creació literària." Bernat Puigtobella, Núvol