Imma Monsó

Quan un ésser estimat desapareix de la nostra vida, ¿com conciliar la necessitat d'oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? ¿Com conjugar el record i l'oblit de la millor manera possible? ¿Què és el que fa durar, sovint incomprensiblement, l'amor en una parella? Són les preguntes que es fa una dona de 43 anys al llarg d'aquestes pàgines i alhora, amb humor i vitalitat, recorda la personalitat singular de l'home amb qui va conviure durant setze anys, les anècdotes que van envoltar la seva relació, els viatges, l'adopció de la seva filla, la complicitat intel.lectual que es va crear entre tots dos...

Una novel·la que és un singular tractat de dol, i un intent de reconstruir la presència de l’esser desaparegut a base de paraules i humor, les úniques armes que poden guanyar la partida a la mort.

“El relato del duelo, como reflexión sobre la muerte y los muertos (no es casual que Monsó se refiera al cuento de James Joyce, "Los muertos") es de una delicadeza ejemplar, sin aspavientos liricoides, con esa sobriedad de las calladas elegías, no exenta de un humor extraordinariamente punzante y liberador.” Ernesto Ayala-Dip, Babelia-El País

"Arrebatada, lúcida, feroz e hilarante declaración de amor absoluto al marido muerto y de dolor por el marido muerto, pero también una reflexión acerca del modo en que los muertos perduran el los vivos y un exorcismo que concluye cuando el muerto se convierte en la segunda piel del vivo." Javier Cercas, El País Semanal ("Cuando se pare el péndulo")

“Imma Monsó evita l'abús de sentimentalisme amb classe i mestria gràcies a les estratègies de l'humor i de la mirada freda amb què s'enfronta al relat dels absurds que pauten la vida quotidiana després de l'experiència de la mort.” Ponç Puigdevall, El País Quadern ("Un triomf absolut")

“A mesura que anem llegint, la parella formada per Lot i el Cometa assoleix uns nivells de complicitat i comunió -silenciosa i lingüística-, que només trobem en la Maga i Horacio Oliveira, en Jane Eyre i Edward Rochester, en Glenda Berna i Poltern Mac. […]  Ho havíem intuït a partir de la lectura de llibres anteriors, però amb Un home de paraula ha esdevingut un fet incontrovertible: sí, Imma Monsó és una autora excepcional.” Vicenç Pagès, L'Avenç

“Tots els personatges d’Imma Monsó són reals i, alhora, literaris. De tots, potser el Cometa és el més literari i real, peró aixó és perqué l’autora hi ha simpatitzat més i no ha hagut de conviure-hi amb resignació professional sinó amb passió existiencial.” Sergi Pàmies "El malentès de les etiquetes"

“Imma Monsó és una de les veus més sòlides i innovadores de la narrativa catalana Contemporània.” Montserrat Lunati, La narrativa de la ironia i la diferència, Eumo Editorial