Josep Pla

“Si, per casualitat, un pagès mira el sol, és per saber quina hora és. Si un pagès contempla el paisatge, feu-me un petit favor: no creguéssiu que en el seu pensament batega una vel·leïtat de panteisme, una forma qualsevol d’amor a la naturalesa. El paisatge és bell o simplement bonic en tant que és un pretext per imaginar o arrodonir un contracte de compravenda. Aquestes vinyes assolellades, que baixen dolçament pel pla inclinat del pujolet, tocades d’un principi de fatiga tardoral, són realment molt belles. M’inciten a pensar en les hores de recolliment que el temps ens ofereix, en la seva llum suau, delicada, íntima. Però aquest paisatge, els pagesos el veuen des d’un altre punt de vista. No entra tan sols en la seva consideració la qualitat del vi que podran donar als seus raïms. Aquestes vinyes són una quantitat més gran o més petita de litres de vi, del vi que sigui”. Josep Pla