L’àngel d’hora en hora

L’àngel d’hora en hora

Novel·la , 1995

Proa

Pàgines 278

Parella estable, solvència econòmica, sol·licita donant de semen... El control de la reproducció ja no depèn del mascle, els rols tradicionals s’han esgotat. A partir d’aquesta novetat del present, a L’àngel d’hora en hora es forma una atmosfera asfixiant, irreverent, de vegades fins i tot escatològica, de la Barcelona dels vuitanta. Ningú no escapa de la navalla de Palol: militars, família, metges, dirigents intel·lectuals, amb especial atenció cap a un gremi pel qual ell sent un afecte particular, els arquitectes.

A L’àngel d’hora en hora

Miquel de Palol aconsegueix una novel·la incisiva i divertida. Una obra que es fa llegir, amb mecanisme de rellotgeria, que interpel·la el lector sobre l’ascens personal, l’escepticisme i les il·lusions, les contradiccions entre l’art i la vida.