Set casos de sang i fetge i una història d’amor

Set casos de sang i fetge i una història d’amor

Relats , 2010

Edicions 62 (El balancí)

L’aparició el 2006 de Teresa Solana a l’escena literària catalana va suposar tot un signe de normalitat. Amb humor i intel·ligència i reivindicant la llengua del carrer, Un crim imperfecte, protagonitzada per uns maldestres germans bessons detectius, va renovar el panorama de la novel·la negra en català en presentar uns personatges molt propers que es movien per uns ambients que tots els lectors reconeixien.

Amb el mateix to lleuger i proper, el recull de contes Set casos de sang i fetge i una història d’amor presenta un recorregut per diferents èpoques amb uns lladres i serenos molt originals i divertits: des d’uns fantasmes, que atemorits per uns possibles crims, es converteixen en detectius (La importància dels vincles familiars) fins a un vampir que veu usurpada la seva identitat (El que compta és la intenció) o un homo sapiens que investiga el primer assassí en sèrie de la prehistòria. Els baixos fons del Districte Vè, fa uns anys Barri Xino i avui el Raval, no han canviat gaire des del segle XIX i el de les putes continua éssent l’ofici més antic del món, però elles, assassines... mai! (Districte Vè). També de perversos maltractadors (Feina feta no fa destorb) i d’inexperts enxufats n’hi hagut tota la vida i potser més dins del món de l’art del segle XX (Natura morta 41). Però la gran incògnita és saber que ens espera el segle XXI, potser un assassí a l’espai? (Rosa d’abril). I després de tants segles de sang, una història d’amor és l’últim cas que clou el llibre, perquè com diu la dita també es pot “morir d’amor”.