Albert Sánchez Piñol

Quan a Roma arriben veus de l'existència d'una fera terrible al nord d'Àfrica, el cèlebre orador Ciceró, Pare de la Pàtria, decideix enviar-hi el seu fill rebel. Si aconsegueix capturar la bèstia potser recuperi l'estima del seu pare.

En ple desert, però, el jove Marc Tuli Ciceró i els seus companys d'expedició s'hauran d'enfrontar a un perill inimaginable. Un enemic que pot acabar amb la ciutat fundada per Ròmul i Rem... i amb l'existència mateixa tal com l'han conegut els humans a la superfície de la Terra.

Davant l'amenaça esfereïdora, només uns generals tan bregats com Juli Cèsar i Pompeu, rivals polítics, però mestres de les arts militars, poden enfrontar-se a l'adversari més temible de Roma. Aconseguiran unir forces o, com sospita Ciceró, la Fi del Món ja va començar amb la decadència de la República?

A Pregària a Prosèrpina, Sánchez Piñol capgira la història de la nostra civilització tal com l'havíem llegit fins ara i, amb una narració trepidant, plena de girs sorprenents, deixa el lector sense alè fins a la darrera pàgina.

"Una reflexió sobre fins a on pot arribar un home o un poble per evitar la fi del mòn. Ambientat en el segle I abans de Crist, el nou llibre de Sánchez Piñol plasma tot un univers alternatiu que vol oferir una reflexió sobre la moral i la política de la societat." Jordi Nopca, Ara Llibres

¿Què s'esdevindria si reuníssim en una mateixa habitació l'Amor, la Cultura i el Poder?

Mai un home ha estat reclòs en una presó més segura, més llunyana i més inexpugnable que Napoleó Bonaparte després de ser derrotat a Waterloo. Tothom sap què li va passar: que el món, fart de les seves ambicions infinites i les destrosses inacabables, va decidir tractar-lo com el que era "Un geni del mal". I la llàntia on el van tancar es deia Santa Helena: un illot de roca a milers de quilòmetres de la costa més propera, infestat de rates i vigilat per l'armada britànica.

La primavera del 1819, François-René de Chateaubriand i la seva amant, Delphine Sabran, s'embarquen rumb a aquesta illa perduda al bell mig de l'oceà. El gran escriptor del segle i la marquesa de Custine volen posar a prova el seu amor superant dos grans obstacles: una gran distància i un gran adversari, com han fet les parelles més cèlebres de la història, des de Marc Antoni i Cleòpatra a Romeu i Julieta.

Després de mesos de navegació, ¿a quin adversari més temible que Napoleó es poden enfrontar aquests fills de l'aristocràcia francesa? Però en la seva trobada amb l'emperador que va conquerir tot Europa, el militar a qui respectaven fins i tot els seus enemics, l'home davant del qual es rendien les dones..., Chateaubriand i Delphine descobriran amb horror que els monstres poden tenir molts rostres.

"Un discurs sobre el poder, el mal i la tirania, on Piñol és efectiu a l’hora de distribuir intrigues i tensió." El País 

Any 1888. Pirineus occidentals. Un militant anarquista, anomenat Ric-Ric, arriba a una petita, remota i oblidada vall pirinenca tot fugint de la policia. Allà coneixerà el cap dels contrabandistes, en Cassian, i la mestra de l’escola, la Mailís, una dona que no combrega amb la mentalitat conservadora dels habitants de la vall. Però tot canvia quan en Ric-Ric, accidentalment, desperta unes criatures extraordinàries, sobrehumanes, que alguns associen amb els menairons de les llegendes locals. En Ric-Ric pretén convertir els monstres en un instrument que faci realitat la revolució àcrata, l’«Ideal». I potser sí que aconseguirà canviar el món, però no com ell s’esperava.

Albert Sánchez Piñol és un dels autors més traduïts de les lletres catalanes. Amb Fungus. El rei dels Pirineus, torna al gènere fantàstic. Però més enllà del gènere literari, Sánchez Piñol utilitza el monstre, la monstruositat i les relacions amb allò monstruós per parlar-nos d’un tema universal i sempre vigent: el poder, les relacions amb el poder i la monstruositat del poder.

Vae Victus narra quatre noves aventures de l’enginyer Martí Zuviría.

El llibre comença el 12 de setembre de 1714, l’endemà de la caiguda de Barcelona i poc abans que Zuviría fugi a l’Amèrica del Nord, on ajudarà els indis yames en la guerra contra els colons anglesos. Després de l’aventura americana tornarem a Catalunya, però també anirem a Londres, Alemanya i fins i tot Nova Zelanda. Hi retrobarem personatges històrics que ja vam conèixer a Victus, com l’ambigu duc de Berwick, el seu acèrrim enemic Verboom o l’admirat general Villarroel, alhora que en descobrirem de nous, com el famós guerriller antiborbònic Pere Joan Barceló –àlies Carrasclet– o l’explorador anglès James Cook.

Sánchez Piñol confirma amb Vae Victus el seu pols narratiu, un equilibri prodigiós entre el rigor històric i la imaginació més desbordant i un sentit de l’humor que converteixen la seva prosa en una de les més modernes i alhora populars del nostre temps.

Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s’acaba l’11 de setembre del 1714 amb l’apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d’en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l’enginyeria militar.

Victus és un prodigi d’informació i rigor històric al servei d’un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils.

«No s’assembla a cap escriptor. Extraordinària.» Pere Gimferrer

«Un antídot contra el verí de la manipulació.» Sergi Pàmies

Marcus Garvey, empresonat a Londres, pot ser condemnat a mort. L’acusen d’haver assassinat dos germans, William i Richard, aristòcrates anglesos, en una expedició per trobar diamants a la selva del Congo. Per salvar Garvey, el seu advocat encarrega a un escriptor anònim que l’entrevisti a la presó i escrigui el relat del que va passar de debò a l’Àfrica, amb l’esperança que el llibre pugui ser útil pera la seva defensa. La història avança en dos escenaris molts contrastats: d’una banda, vivim la convencional societat anglesa de la pensió de la senyora Pinkerton; de l’altra, l’acció trasllada el lector a un llunyà racó de selva, on els aventurers descobreixen, atònits, un món subterrani estranyament habitat.

Amb la força narrativa dels grans novel·listes clàssics i la capacitat de crear en cada llibre un nou univers literari, l’autor s’emporta el lector a la frontera entre veritat i mentida, crueltat i tendresa, ironia i èpica.

Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d’aquells qui estimem.

Quan el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l’únic habitant de l’illa no sortís a rebre’l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d’aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó i Aneris, la de la pell freda- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d’amor, de por i d’esperança.

 «Després de The Narrative of Arthur Gordon Pym, d’Edgar Allan Poe, ben poques vegades havíem experimentat alhora un calfred, un neguit i una fascinació semblants.» Pere Gimferrer

«Su éxito no sólo se explica por sus virtudes literarias, también por su excepcionalidad.» Toni Soler. La Vanguardia

 «El que ens narra Sánchez Piñol és permanent suggestiu.» Farrar, S & G., editors. Nova York

 «Me persigue después de haberlo leído. Un libro espléndido.» Enrique Vila-Matas

 «És la meravella de les meravelles. Estic completament fascinat.» Fischer, editors. Frankfurt

80 històries per llegir en dos minuts, de l'autor de Victus i La pell freda.

El pollastre Mike, la noia que va caure des d'un avió a la selva amazònica, el fill de Tita-curta o l'home que va ser feliç fins que va trobar or són alguns dels protagonistes d'aquestes històries reals farcides d'ironia, originalitat, tragèdia i lucidesa que, escrites per ser llegides a la ràdio i reunides ara en aquest volum, conviden a pensar amb un somriure en les grans qüestions que mouen el món i dibuixen una història de l'estupidesa humana.

Hi ha un esquimal que fuig d’un ós, ¿o potser és l’ós qui fuig de l’esquimal? I un armari que s’empassa misteriosament una dona. I un espantaocells que vol fer-se amic dels corbs. I l’excèntrica tripulació d’un vaixell fantasma. Són tretze faules modernes en què l’autor combina magistralment la fantasia, l’humor i l’existència quotidiana.

S'ha dit que un bon conte és com un poema, on tots els elements funcionen amb un equilibri tan ajustat, que el moviment més lleu (una línia més, una frase menys) el fa trontollar fins al desmanegament i l’ensorrament. Els contes que conformen Les edats d'or participen d'aquesta filosofia, i així ho demostren els cops d'efecte dels dos relats que obren el conjunt: Torna aviat i l'esplèndid La cuca del Congo. Després, la força d'una narrativa original i fresca s'endu el lector cap a una experiència plaent i torbadora, singular i divertida.

Inclou el relat que va inspirar la pel·lícula El bosc.

El secret de les grans històries

Aquest llibre no explica com s’escriu una història; aquest llibre explica com s’escriuen totes les grans històries que s’han escrit i que mai s’escriuran, i per què han captivat milions i milions de lectors.

I per què cal llegir aquest llibre? De ben segur, per dos motius. Primer, perquè aquells que comencen a escriure no hagin de passar pel mateix suplici que va haver de patir al començament l’autor de novel·les tan populars com Victus o La pell freda. I segon, i més important, perquè els lectors de Les estructures elementals de la narrativa gaudiran el doble de les lectures, de les pel·lícules i de les sèries televisives.

Per què ens agraden tant, les bones històries? Com s’imaginen i es creen des del no-res? Com es desenvolupa un argument? Com s’articula correctament una trama? Com ha de començar i acabar una història perquè sigui reeixida? Són preguntes cabdals, perquè, en contra de la percepció més generalitzada –que considera les històries com una eina d’oci sense transcendència–, el fet és que sense narrativa moriríem.

Els relats no ens fan ser millors persones, sinó que exerceixen una funció superior: ens fan persones. Penseu en la vostra infància i en els textos que us explicaven com era el món. O en els somnis: el fet narratiu és una pulsió tan poderosa que cada nit... ens expliquem històries a nosaltres mateixos! Per això, a cavall de l’antropologia i partir d’exemples molt diversos –dels relats dels mbuti africans a La metamorfosi de Kafka, de Moby Dick de Melville al Tiburón de Spielberg, del Quixot a Joc de trons, entre d’altres–, Les estructures elementals de la narrativa revela amb enginy i amenitat el secret de tots els relats que, en paraules de l’autor, «fan d’aquest món, abismalment horrorós, un lloc suportable».

"A Les estructures elementals de la narrativa, Sánchez Piñol ha aconseguit exposar la llei dels tres actes amb un gran claredat, senzillesa, exactitud i amenitat, amb un punt d’humor i atreviment molt allunyat de la tristesa universitària, com només ho pot fer un gran narrador." Enric Gomà, Núvol

"Sánchez Piñol dibuixa de manera tan nítida la seva praxis com a narrador que el llibre es pot llegir –i així el llegiran en el futur els estudiosos de la seva obra- com una poètica, que ens revela com ell s’ha enfrontat a la creació literària." Bernat Puigtobella, Núvol

Aquesta és la història d’Idi Amin Dada, Bokassa, Banda, Mobutu Sese Keko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macías i Obiang. Eren uns ignorants i es van investir mestres. Eren insignificants i es van creure déus. És la història tragicòmica de vuit directors africans. Unes històries que farien riure si no fossin terriblement certes.

Adaptación de la novela de Albert Sánchez Piñol a cómic, con guión de Carles Santamaría, dibujos de Cesc F. Dalmases y color de Marc Sintes.

Adaptació al cinema del seu conte El bosc, publicat en el llibre Les edats d’or. El conte narra la història d'una família del Matarranya (Baix Aragó) que amaga un secret ancestral. Prop de la masia on viuen apareixen unes llums misterioses, un fulgor sobrenatural que es fa visible dues nits l'any, entre la malesa d'un bosc estrany. Segons la tradició familiar, les llums són una porta a un altre món, d'on ningú no torna després de creuar-la. Per això amaguen la seva existència als habitants del poble més pròxim.