Joan Ferraté i Soler

Traducció al català de cinquanta poesies del gran poeta xinès del segle VIII.

Aplega tota l’obra poètica de l’autor. Des de la sèrie de tetrasíl·labs de Les taules de Marduk i altres coses, fins a la sàtira de Catorze professionals i dos escaigs (més un extraviat d’última hora); passant pel punt d’inflexió que representen en la literatura catalana els poemes d’amor del Llibre de Daniel.

“És llegint Carner quan tenia tretze anys que vaig aprendre a entendre la poesia, i d'ençà d'aleshores li he estat fidel i l'he seguit llegint amb una admiració que no sembla que hagi d'arribar mai al seu límit. És en relació amb la seva obra que he jutjat bona part dels autors que en el curs dels anys he tingut la sort de conèixer, i sempre he tornat a la lectura de Carner com qui torna a casa i a la veritat d'un mateix. M'omple d'orgull el seu art, cada vegada que en torno a comprovar l'excel·lència, comparable al de Shakespeare per la seva generositat i al de Góngora per la complexitat del seu funcionament intern, germà del de Machado per la qualitat de la imaginació, però diferent del de tots ells per l'heroisme abnegat que el projecta damunt de l'experiència comuna incorporada en els termes aleatoris d'una llengua que es dóna el cas que és la meva, al mateix temps que és la de Carner”. Joan Ferraté

Poc temps després de la publicació, el 1955, de Carles Riba, avui el mateix Riba va poder escriure a Joan Ferraté que els escriptors amics seus que havien llegit el llibre n'havien «tingut una mena d'estupor». Una estupefacció semblant degué paralitzar els crítics d'aleshores, que no es van arriscar a dir-ne mai res, fora d'Arthur Terry, qui, des de Belfast, va emetre un judici taxatiu: «és un llibre», deia, «essencial, no solament per als lectors del gran poeta català, sinó encara per a tots els qui cerquin la raó d'ésser de la poesia moderna». Completen aquesta segona edició d'una obra seminal en el pensament de Ferraté tres articles més, ja publicats els anys 1966, 1969 i 1989, respectivament, i dos Apèndixs on destaca la reproducció íntegra d'una polèmica memorable amb Joan Fuster al voltant de Salvador Espriu, que l'any 1968 es va estendre a les pàgines de Serra d'Or al llarg de quatre articles i que aquí en comprèn un de cinquè inèdit fins ara.

Aquest comentari a les dotze primeres poesies d'Ausiàs March, cenyit al contorn del text de cadascuna i que pretén aclarir-ne el sentit en benefici tant del lector general com de l'especialista, és al mateix temps la primera aplicació detallada d'una proposta de lectura de tota l'obra del poeta de Gandia que ja des d'ara se'ns revela com una de les més innovadores i fecundes que se n'hagin fet en el curs d'aquest segle.

Els setze articles recollits a Apunts en net versen gairebé tots ells sobre matèria literària i quasi tots van accedir al públic per primera vegada com a articles de diari, entre el febrer del 1989 i el maig del 1990. En els set de la primera secció, «Pàgines llegides», la lectura atenta d'un text és el motiu d'una reflexió crítica d'abast més general. La segona secció, «De l'any vuit i del dia», conté set articles més, sovint de caire polèmic, quatre dels quals dedicats a precisar, a partir de la discussió d'una antologia recent, algun dels requisits que hauria de complir una edició acurada del text d'Ausiàs March. Finalment, els dos assaigs que comprèn la tercera secció constitueixen una primera mostra d'un projectat comentari a l'obra d'aquest autor.

El retorn de Ferraté a Catalunya no va ser silenciós ni discret. Al contrari, no va dubtar a transmetre el seu esperit crític que sempre el va caracteritzar. Molts dels seus comentaris i de les seves valoracions es concentren en aquest llibre contundent, que recull les col·laboracions amb la premsa.

Ausiàs March, un dels poetes més estimats per Ferraté, i a l’obra del qual va dedicar un extens i rigorós esforç al llarg de la seva vida. La majoria de les seves observacions i conclusions es transmeten en aquest volum, que es complementa amb Llegir Ausiàs March, una anàlisi detallada dels primers poemes de l’escriptor de Gandia.

Anàlisi i traducció al català del poema The Waste Land de Elliot. Joan Ferraté ofereix una lectura allunyada dels tòpics místics i espirituals de la crítica, amb una visió sofisticada i erudita, polèmica, però que esdevé necessària.

Este volumen recopila libros anteriores, como Teoria del poema o La operación de leer. Merecen especial atención sus estudios dedicados a Góngora, Aldana, Bartolomé Leonardo, Cernuda, Baudelaire o Vinyoli, que complementa con diversos ensayos.

Ferraté esboza el marco teórico de su poética, que tiene una firme base lingüística y se centra en la concepción de la lectura como un proceso por el cual el lector temporaliza el poema leído. Simultáneamente formaliza su conciencia del objeto imaginario y dinámico que es el poema. Por último desarrolla y explicita su poética con el análisis de textos de diversos autores clásicos y contemporáneos.

El autor acompaña al lector en sus lecturas sin recurrir a teorías externas, solo guiado por el buen sentido del texto, y por su razonamiento sensato e incisivo. Resultan especialmente impactantes las imágenes que usa para comentar “El poeta adolescent”, extraído de Les hores retrobades de Joan Vinyoli.

En paral·lel a la seva obra poètica i com a traductor, Carles Riba va elaborar un discurs vinculat a la literatura occidental, des de la Grècia clàssica fins al segle XX. El discurs de Riba és el fonament d’aquesta obra crítica de Ferraté, qui l’enriqueix amb l’aportació de les principals corrents poètiques i lingüístiques de l’època.

Breu dietari inèdit de Joan Ferraté al voltant del desig i l’amor.

La figura magnètica de Gabriel Ferrater va eclipsar el seu germà —que va viure molts anys a Cuba i al Canadà—, el crític literari, traductor i poeta Joan Ferraté, de qui aquest any s’ha commemorat el 15è aniversari de la mort (amb el lliurament de la seva biblioteca personal a la UdG). D’entre la seva obra, hi ha un text que ha aixecat força polseguera tot i ser inèdit; es tracta dels seus diaris íntims, que va deixar preparats amb el títol Del desig. Escrits entre els anys 60 i 70, aquests diaris —breus, de maduresa— tracten del desig eròtic homosexual i de la relació que Ferraté va mantenir mentre vivia al Canadà amb el jove Daniel. Són uns diaris
d’un altíssim nivell literari i intel·lectual, d’una introspecció depurada.

L’obra pòstuma d’unintel·lectual europeu del segle XX.

Reproduce el diálogo epistolar que ambos escritores mantuvieron desde ambos lados del Atlántico. Como telón de fondo, el gran cambio experimentado por la sociedad española, al que es particularmente sensible Gil de Biedma. Los dos amigos intercambian pareceres e incertidumbres, y debaten sobre poesía con una agudeza poco común. El volumen se completa con sendos artículos que Ferraté dedicó a Jaime Gil de Biedma y a Carlos Barral, e incluye la reproducción facsímil de una carta inédita que Gil de Biedma envió a Joan Ferraté. 

Recull onze converses mantingudes amb l’editor José Manuel Martos al llarg de vint-i-cinc anys.

Joan Ferraté va escriure els pròlegs de diverses obres de Josep Carner, com La primavera al poblet (Edicions 62, 1981) o Auques i ventalls (Edicions 62, 1994).

Joan Ferraté va traduir nombroses obres del grec, com Líricos griegos arcaicos  (Ed. El Acantilado, 2000, en castellà) o Les poesies, de C.P. Cavafis, 1987 (Ed. Quaderns Crema, en català i Ed. Sirmio en castellà).