Josep Maria Castellet

Com a exercici preparatori per afrontar l'elaboració de l'assaig Josep Pla o la raó narrativa (1978), el 1973 Josep M. Castellet va decidir portar un dietari. Entre l'11 de febrer i el 13 de juliol d'aquell any va deixar constància escrita dels fets que conformaren el seu dia a dia: les reunions i trobades amb escriptors, periodistes i polítics, les cròniques de diversos viatges, les copes amb els amics... són el punt de partida que dóna lloc a múltiples reflexions i opinions sobre diverses figures i aspectes de la vida social, cultural o política dels darrers anys de la Dictadura: Foix, Pla, Picasso, la universitat, la censura, la difícil lluita personal per intentar viure amb una certa normalitat en l'opressiu ambient de la repressió franquista... Recuperat d'una capsa de cartró on havia quedat oblidat durant trenta-cinc anys, i enriquit amb unes pertinents notes explicatives actuals, Dietari de 1973  obre una finestra al món més íntim de l'autor, alhora que aporta una visió original i sincera d'una època. Escrit dos anys i escaig abans de la mort del general Franco, aquest dietari, segons l'autor, "no pretén més que donar testimoni d'unes vivències personals de tipus cultural i polític envoltades i distorsionades per les agòniques, però encara cruels, cuades d'un règim que ja feia temps que es resistia a desaparèixer". 

Obra escrita junt a Pere Gimferrer. La prestigiosa editorial alemanya va encarregar als dos crítics una presentació de la Generació del 27 espanyola destinada als amants de la poesia del seu país.

Reflexió sobre el paper de la cultura en la nova situació democràtica i en el marc autonòmic català.

Aproximació a la trajectòria personal i literària de l’escriptor empordanès.

Antologia feta per Josep Maria Castellet i Joaquim Molas i concebuda com una iniciació a la poesia de tots els temps en llengua catalana, del segle XIII al segle XX.

Josep Pla o la raó narrativa va ser el primer esforç per estudiar el conjunt de l’obra del gran escriptor empordanès des d’una perspectiva crítica global i seriosa. Partint d’una consideració sobre el pes dels factors autobiogràfics en els llibres de Pla, Castellet es va fixar en la concepció planiana del "país" i va analitzar a fons les fonts culturals, el concepte de literatura i la pràctica literària de Pla, i la particular concepció del món que traspua en els seus escrits. En tant que exposició de les coordenades bàsiques de l’obra planiana, aquest assaig –guardonat amb el Premi Josep Pla de 1977– manté una plena vigència més de trenta anys després de la seva aparició. Posteriorment, però, s’han produït altres estudis importants i, sobretot, s’ha completat la publicació de l’obra completa de Pla; per això, en la nova edició de Josep Pla o la raó narrativa de l’any 2011, que es publica coincidint amb el trentè aniversari de la mort de Pla, Castellet va afegir una nota preliminar i un extens epíleg que posaven al dia el seu assaig germinal.

Estudi dedicat a l’artista Maria Girona i Benet, pintora, gravadora i activista cultural catalana.

Aquesta antologia és el resultat del treball conjunt que Josep Maria Castellet i Joaquim Molas van portar a terme al llarg dels anys. Es tracta de la primera edició bilingüe que, juntament amb la posterior Antologia general de la poesia catalana (1979), oferia per primera vegada una versió sumària i representativa de la poesia catalana de tots els temps. S’apleguen en un sol volum els millors versos de la poesia catalana, els poemes que constitueixen el cànon de la literatura catalana: des de Ramon Llull (segle XIII) fins a Joan Brossa i Vicent Andrés Estellés (segle XX), passant per les grans figures del Segle d’Or (Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joan Roís de Corella), de l’època de la decadència (Pere Serafí, Francesc Vicenç Garcia, Francesc Fontanella), de la Renaixença (Rubió i Ors, Llorente, Verdaguer, Guimerà, Costa i Llobera, Maragall) i del segle XX (Carner, Riba, Salvat-Papasseit, Foix, Vinyoli, Ferrater, Espriu).

Obra de divulgació realitzada amb Lluís Maria Bonet. Intenta sistematitzar i classifcar els partits polítics de Catalunya, que aleshores ja eren diferents dels de la resta de l’estat espanyol.

Reflexions a l’entorn de les relacions culturals entre Catalunya i Espanya.

L’autor proposa una sèrie de textos de nou escriptors (Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana, Víctor Català, Josep Pla, Llorenç Villalonga, Salvador Espriu...) i els mostra com la renovació narrativa de la generació a la què pertanyen.

Reprenent un tema que ocupa la seva atenció de crític de molts anys ençà --de 1953-54 data el seu estudi "Noticia y elogio de Salvador Espriu"--, Castellet s'enfronta amb l'obra del poeta de Sinera des d'una perspectiva inèdita. El lector s'adona plenament no sols de la importància de la poesia espriuana sinó del rigor d'una nova metodologia crítica que Castellet hi aplica amb resultats sorprenents. 

Manuel Vázquez Montalbán, Antonio Martínez Sarrión, José María Álvarez, Félix de Azúa, Pere Gimferrer, Vicente Molina Foix, Guillermo Carnero, Ana María Moix i Leopoldo María Panero.

En el camp de la literatura espanyola del segle xx, Nueve novísimos poetas españoles , no és l’única antologia que ha servit per posar data a l’eclosió d’una nova generació poètica però sí que ha estat, sens dubte, la més discutida. Va començar a a ser polèmica uns mesos abans d’aparèixer, quan es va difondre la notícia de la seva imminent publicació; la distribució del volum, l’abril de l’any 1970, va ser rebuda per un cor de veus més o menys amistoses amb l’autor i els novíssims, i també per algun escàndol. Avui, passats els anys, aquesta antologia –que inclou un apèndix sentimental en el què els nou novíssims escriuen sobre la figura de J. M. Castellet– és ja una obra de referència, un petit clàssic.

Aquesta nova antologia, Vuit segles de poesia catalana, és el resultat del treball conjunt que Josep Maria Castellet i Joaquim Molas van portar a terme al llarg dels anys. Després de tres dècades des de la primera edició bilingüe de Ocho siglos de poesía catalana (1969) i la posterior Antologia general de la poesia catalana (1979), que oferien per primera vegada una versió sumària i representativa de la poesia catalana de tots els temps. S’apleguen en un sol volum els millors versos de la poesia catalana, els poemes que constitueixen el cànon de la literatura catalana: des de Ramon Llull (segle XIII) fins a Joan Brossa i Vicent Andrés Estellés (segle XX), passant per les grans figures del Segle d’Or (Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joan Roís de Corella), de l’època de la decadència (Pere Serafí, Francesc Vicenç Garcia, Francesc Fontanella), de la Renaixença (Rubió i Ors, Llorente, Verdaguer, Guimerà, Costa i Llobera, Maragall) i del segle XX (Carner, Riba, Salvat-Papasseit, Foix, Vinyoli, Ferrater, Espriu). Aquesta nova edició compta amb un índex analític de la procedència dels textos.

Una antologia imprescindible que recull en un sol volum els millors poemes de la literatura catalana de tots els temps.

L'obra ressalta el paper del principi individual del plaer com a força revolucionària.Segons la tesi de Marcuse, l'alliberament polític ha de començar amb l'allliberament de la vida privada.

Mostra l’enfrontament entre dos concepcions poètiques fonamentals: la tradició simbolista i la tradició realista. L’assaig defensa la tradició realista com la més adequada pel moment històric que es vivia aleshores

Segona edició ampliada de l’obra Veinte años de poesía española 1939-1959. En el pròleg, Josep Maria Castellet fa una lloança al “realisme històric”, com l’únic camí legítim per al poeta contemporani.

Co-escrita amb el crític Joaquim Molas, l'antologia  Poesia catalana del segle XX , es considera el manifest del "realisme històric" a Catalunya, del qual Castellet va ser el principal teòric i defensor.

"Recuerdo las innumerables sesiones en casa de Castellet, discutiendo listas de autores, nombre por nombre, y datando poemas y libros, como si fuera una sola. Nos veo, a José Agustín Goytisolo, a Jaime Gil de Biedna y a mí, sentados en el suelo (…), sugiriendo, discutiendo entre nosotros. José María [Castellet], al que todavía no llamábamos el 'mestre', sin instrumentalizar aún por los escritores en lengua catalana, tomaba notas sentado en el borde de un sillón (…). Pienso en el caso de Alfonso Costafreda, poeta olvidado desde hacía diez años, totalmente extrañado en el exilio ginebrino, a quien la presencia de aquella hábil nómina de nuevos poetas a tener seriamente en cuenta urgía más que a nosotros. Fueron vanas las repetidas intervenciones de José Agustín Goytisolo y mías (…) en defensa de su inclusión, alegando la justicia y la conveniencia (...)" . Carlos Barral, en su Memorias.

El crítico disecciona la trayectoria del novelista estadounidense, estableciendo paralelismos entre su deriva vital y la evolución de su técnica narrativa.

"La figura de Castellet se revela precursora de la “Estética de la recepción”, vinculada a la Fenomenología de la Literatura. Justamente, La hora del lector se puede percibir como una aportación a la tesis de Edmund Husserl sobre los estudios literarios. No en vano, sigue la estela ensayística que Ortega y Gasset inició con Ideas sobre la novela". Darío Villanueva, El Cultural.

En esta obra, Castellet hace una propuesta de textos que le han interesado personalmente y los pone a disposición del lector, sometiéndolos a su escrutinio. El libro fue reeditado en catalán en 1987 junto con Poesia, realisme, història.

Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics és una obra lúcida, plena d'anècdotes, sorpreses i més d'un secret, sempre des del punt de vista d'un editor que va gaudir de llibertat d'acció per decidir els llibres que volia publicar. Durant cinquanta anys, tants com en compleix enguany Edicions 62, Josep M. Castellet ha estat vinculat a l'editorial com a autor, editor i director literari els primers, i com a president els darrers.

Dividit en dues parts, les Memòries confidencials d'un editor  pròpiament dites són en paraules de l'autor «la narració apassionada d'una aventura que va acabar bé malgrat els obstacles polítics i econòmics». Una breu història de l'aventura que va suposar en ple franquisme crear una editorial que feia una aposta decidida i valenta per la cultura en català, i del periple, sovint tortuós i atzarós, fins a aconseguir l'estabilitat i la normalitat. S'explica quines eren les intencions dels fundadors i es fa una valoració dels resultats culturals obtinguts en el mig segle d'activitat, amb els seus errors i els seus encerts.

En la segona part, Tres escriptors amics, Josep M. Castellet fa un retrat literari de Salvador Espriu, Baltasar Porcel i Montserrat Roig. Tres escriptors brillants, amb qui l'autor va tenir una relació ben estreta com a editor, crític i amic, i als més joves dels quals va ajudar a llançar la seva carrera. Amb un relat sincer, alhora irònic i agut, els professionals de l'edició i tots aquells que simplement estimen la literatura trobaran irresistible aquest llibre.

Manuel Sacristán, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comín i Terenci Moix, que amb els anys s'han convertit en figures destacades de la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX, són els protagonistes de Seductors, il·lustrats i visionaris ; tot i que Josep M. Castellet també ens ofereix algunes claus del seu propi retrat en entrellaçar la seva biografia amb la dels altres. 

Els escenaris de la memòria és un recull de textos memorialístics pel qual desfilen personatges diversos (Ungaretti, Mercè Rodoreda, Alberti, Pla, Pasolini, Octavio Paz, Arangueren, Mary McCarthy i Gimferrer) a qui Castellet ha conegut amb més o menys assiduïtat. Amb penetració i agudesa, Castellet suggereix un gènere nou, de gran amenitat, en el qual fragments de la seva autobiografia es creuen amb la vida d'algun dels grans actors de la faràndula literària dels nostres dies. 

Edició del llibre de Josep Pla a càrrec de Josep Maria Castellet.