Maria Climent

La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l’hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d’aprendre a entendre’s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres.

Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l’humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes. 

“A casa teníem un himne és una senyora novel·la. L’estil és encomiable. El grapat de girs i la profunditat de les psicologies, les vanitats i els recels es troben a l’alçada, per exemple, dels tarannàs i els fets bigarrats d’El mar, el mar, d’Iris Murdoch.” Adrià Pujol, Quadern, El País

“És una de les veus més originals i fresques de la literatura catalana actual. […] El registre lingüístic ebrenc, l’humor i el punt de vista femení són les seves característiques principals.” Eugènia Broggi, editora L’Altra Editorial

“Una veu absolutament fresca”, Sílvia Soler

“Climent sap que cada frase s’ha d’alliberar de les paraules de més, li agrada escriure perquè en sap i, evidentment, al lector li agrada que li agradi”, Ponç Puigdevall, El País

“Té una veu pròpia, aquesta autora: tendra, divertida, atrevida, contundent”, Eva Piquer

“Climent fa avançar la narració a cavall entre el drama i la comèdia i amb una sorprenent facilitat per a crear diàlegs socràtics entre les tres dones, que fan balanç de la seva vida com si estiguessin dins una pel·lícula d’Éric Rohmer. […] Climent ens ensenya que per construir és necessari destruir, i una altra de les virtuts que té l’escriptora de Gina és que ella destrueix des de l’humor. Saber riure’s d’un mateix és una de les condicions bàsiques a l’hora de progressar i segurament una de les qualitats que més fa brillar l’escriptora ebrenca”, Núvol

“Amb un to agredolç i utilitzant (altra vegada) el deliciosíssim ebrenc, Climent aborda temes com la càrrega mental de la maternitat, les conseqüències de l’autoritat patriarcal, les tries vitals, les oportunitats perdudes o la precarietat laboral dels joves, i ho fa amb aquest sentit de l’humor que tant la caracteritza i que s’ha convertit en el seu propi segell”, El Nacional

“A casa teníem un himne, demuestra que Maria Climent ha irrumpido en las letras catalanas para quedarse. [...] Climent retrata esta constelación familiar marcada por el secreto derrochando un humor y una ternura que liman de nuevo la gravedad de la trama. [...] Lo mejor del libro es el juego de la lengua, así como la capacidad de la autora para esbozar escenas de la vida cotidiana con una mirada risueña al tiempo que profunda que dejan al lector con una media sonrisa en la boca.” Valèria Gaillard, El Periódico

“Me'l vaig comprar dimarts per tornar a llegir veus ebrenques i me'l vaig acabar anit. Ja m'havia agradat Gina però aquí la Maria Climent fa un pas endavant. Una novel·la de personatges memorables que acaba en una acollidora casa a Arnes. Mel.” Marius Serra

Premi Amposta 2019

Que la vida va de debò la Gina ho descobreix de cop: encara té l’adolescència a prop, i l’edat adulta, amb tots els compromisos, li cau molt lluny. Però un dia es desperta amb una sensació estranya al cos i després de mesos de proves i espases de Dàmocles, li cau a sobre un diagnòstic mèdic greu i inesperat. I necessita començar a prendre decisions.

Escrita amb delicadesa i molt sentit de l’humor, i amb una profunditat sorprenent i il·luminadora, Gina és una novel·la original i poderosa, plena d’una vitalitat molt contagiosa.

“Aquest no és un llibre normal. Té una bellesa estranya, una lleugeresa profunda, una llengua genuïna i un humor alliberador” Albert Om

"Quan la vida és prou tràgica com per fer riure i plena de cabell d’àngel com un pastisset de Tortosa.” Natza Farré

«Gina ens va descobrir una veu literària genuïna, eficaç i espavilada. La crítica va rebre el llibre com es mereixia, amb aplaudiments.» El País

«Climent recorre a través de su protagonista un camino que la enfrenta a asumir las limitaciones de su cuerpo, hasta lograr alcanzar verdad y felicidad.» Andrea Aguilar, El País

«Una mirada y una voz muy singulares que transforman la narración en conocimiento. [...] La crónica de una experiencia de madurez [...] con un peculiar sesgo humorístico e irónico, que por momentos se tiñe de ribetes negros y bordea una comicidad desesperanzada.» Ana Rodríguez Fischer, El País

«Una novela sin receta, vivida y escrita con mucha naturalidad. [...]Tienes la sensación de que el libro lo ha escrito un mirlo burlón: un pájaro de plumaje oscuro, hiperactivo. Solitario, le gusta transitar por donde hay gente. Ese contacto con los humanos le hace reírse un poco de todo. Un primer libro remarcable.» Julià Guillamon, La Vanguardia 

«Gina es el relato de la búsqueda del equilibrio justo entre la verdadera dimensión del drama y la parte positiva de vivir la experiencia. [...] El mérito de Climent radica en la manera tragicómica de afrontar la otra cara de la alegría, en la fluidez de una mirada que lleva al pie de la letra, en relación con sus circunstancias, en el uso ingenioso de su comicidad para frenar cualquier manifestación de la melancolía. Todo gracias a la habilidad de la autora para apartarse de frases convencionales. [...] Climent sabe que cada frase debe liberarse de palabras de más, le gusta escribir porque sabe y, evidentemente, al lector le gusta que le guste.» Ponç Puigdevall, El País

«Una novela maravillosa, fantástica. Una lección sobre la pérdida del miedo. Me ha encantado. Contiene enormes lecciones sobre el miedo, la tristeza, la angustia, también habla sobre la maternidad, la medicina y nosotros.» Bob Pop, A Vivir Madrid (Cadena Ser)

«En 153 páginas, la tarraconense Maria Climent alivia el dolor y la precariedad con canciones de los Pixies.» Charo Lagares, Marie Claire

«Una potente narración que nos despertará sentimientos maravillosos. [...] Breve pero inmensa. [...] Con ciento cincuenta páginas consigue crear algo mágico, impactante y emotivo.» Blai Garrigues, Negra y Mortal

Premsa a França:

"Une écriture sincère et drôle, une vraie intelligence de vie, c’est une lecture tonique" Anne Kiesel, Le Matricule des Anges

"Un portrait précis oscillant entre impressionnisme et hyper-réalisme. On se retrouve dans ces lignes, on éclate de rire franchement à certains moments savoureux et jubilatoires, on se fige à la lecture de certaines pensées intimes et manifestement universelles. (...) Une mise à nu courageuse et frémissante." Blog Résonances Littérraires

Maria Climent comparteix la seva llarga travessia fins a la maternitat amb una crònica sobria i commovedora.

Aquesta és la història real d’infertilitat de Maria Climent. Un relat cru, sobri i commovedor escrit a cor obert i amb la voluntat de fer visible una realitat que es viu de portes endins. 

El camí per tenir una criatura més sovint del que sembla es converteix en una travessia llarga i plena d’obstacles, una muntanya que s’ensorra a cada pas, un torrent de sentiments encontrats que encara avui es viu en silenci i solitud.

Amb destresa narrativa, sentit de l’humor i molta delicadesa, Mai és una paraula molt lletja és un llibre inspirador que barreja la narració personal i l’assaig, que desmunta estigmes i trenca tabús i que vol aconseguir que la infertilitat deixi de percebre’s com a un problema de les dones i sigui un problema global.