Miquel Àngel Riera

Premi Josep Pla / Premi Ciutat de Barcelona / Premi Joan Crexells / Premi Crítica Serra d’Or / Premi Nacional de la Crítica

Illa Flaubert és una anàlisi de les actituds de l'home davant la solitud i la mort. El protagonista, un professor de literatura, emprendrà una recerca de la soledat, com a única via per combatre el poder degradador del temps, que el durà finalment a refugiar-se en el far d'una illa abandonada i a assajar les provatures més diverses per combatre l'avanç irremeiable de la mort. Com a Els déus inaccessibles, Riera abandona el realisme de les primeres obres per endinsar-se en una novel·lística que, en realitat, és una paràbola dels problemes eterns de la vida humana. 

Premi Nacional de Literatura Catalana,1988

Els déus inaccessibles narra l’amor clandestí d’un capellà rural per un jove, l’Alexis, a través del xoc entre el jurament religiós i la força de la passió. Des de la sincera intimitat del seu diari personal, el protagonista descriu l’experiència de l’enamorament amb l’atractiu tens del desig no correspost. El capellà, dividit entre el seu ésser moral i la passió que el fa sentir culpable, fa de l’amor un refugi aliè a la realitat.

Miquel Àngel Riera analitza la necessitat humana de l’amor i de la bellesa i insisteix en la idea d’incomprensió i d’incomunicació entre els éssers humans.

Premi de la Crítica Serra d’Or 1984

Aquesta novel·la, nascuda d'un episodi lateral de la novel·la precedent, tanca el cicle centrat en uns personatges del món rural mallorquí durant la guerra civil. Tanmateix, ara el personatge central, Na Biela de sa Vinya Nova, es caracteritza per la vitalitat i per la positivitat com a resposta immediata davant un món dominat per la violència estrema, per la guerra, pel dolor i pel mal. Dins el cicle, aquest personatge esdevé el terme oposat al del protagonista de L'endemà de mai . 

Premi Nacional de la Crítica 1978

És la continuació directa de la novel·la anterior, ara centrada en la figura de l'amo En Cosme, el pare de l'adolescent protagonista de Morir quan cal. Riera hi analitza la psicologia de l'home en els seus aspectes més tenebrosos i negatius. El personatge central, ferit per tots els costats i en un context de violència excessiva, exacerba la seva capacitat de fer mal als altres. Miquel Àngel Riera aconsegueix una prosa vigorosa, amb períodes llargs i força complexos. 

Premi Sant Jordi 1974 / Premi de la Crítica Serra d’Or 1974

Relacionada amb la novel·la anterior, a Morir quan cal Miquel Àngel Riera es replanteja els mateixos temes: la solitud, el jo i els altres, etc. Aquí, però, aprofundeix en la incomunicació entre els éssers humans. El protagonista, un adolescent que s’inicia en el camí de la vida, va descobrint l’autèntica realitat dels membres de la seva família i, a l’inici de la guerra civil, acabarà optant per la mort com a única resposta davant un món dominat per l’odi i per la incomprensió.

Publicada per primera vegada el 1973, Fuita i martiri de Sant Andreu Milà és la primera novel·la de Miquel Àngel Riera i un dels pilars de la seva trajectòria literària. Agafant el dinamisme de la roman noir i la profunditat de la novel·la psicològica, l’autor creà una colpidora paràbola que comença amb la fugida d’un grup de lladres que, després d’haver sofert un greu accident, queden immobilitzats entre les deixalles del seu cotxe.

A través d’un viatge insondable per la ment del seu protagonista, Andreu Milà, l’obra esdevé una terrible vivisecció d’una existència turmentada; pàgines que brollen cruesa i, al mateix temps, una sensibilitat poètica que commou el lector mitjançant la interrelació de diferents imatges: el bé i el mal; la vida i la mort; el pecat i el càstig; el sacrifici i la redempció. «Poques vegades –afirmà el crític i escriptor Joan Triadú– ha estat utilitzat aquest recurs que anomenem “novel·la” amb un equilibri tan penetrant d’intel·ligència i humanitat».

Els setze relats de Crònica lasciva d'una decadència desenvolupen els temes característics de tota la producció literària de Miquel Àngel Riera: la doble naturalesa humana, a mig camí entre la bèstia i l'àngel; la lluita de l'home contra el pas del temps i la mort; la convivència humana, regida per unes normes morals i socials que sovint coarten la llibertat i la felicitat individuals; i, finalment, la capacitat de prodigi i de màgia de la paraula, del llenguatge com a possibilitat de creació d'un món més feliç. Ara bé, a diferència de les novel·les, el relat breu introdueix una certa distanciació a través d'una mirada sempre sorprenent, dotada d'un cert humor o ironia i d'una màgia evident.

La rara anatomia dels centaures   està format per catorze contes, escrits entre 1974 i 1977, en què l'autor pretén analitzar la realitat humana, a mig camí entre l'animal i l'àngel. Riera basteix les seves narracions, amb plantejaments i amb tempos molt diferents, partir d'una prosa que oscil·la entre el realisme i la prosa imaginativa, però que sempre és amarada de la més autèntica poesia. 

La compra d’un apartament al Passeig Marítim de Palma a principis dels anys 90, en un moment en què Miquel Àngel Riera volia posar en pràctica les seves idees de recerca de la felicitat i d’aprofitar millor el darrer tram de la vida, és la imatge que presideix el seu darrer poemari. Onze anys després del Llibre de benaventurances, l’estiu de l’any 1991, entre els mesos de maig i de setembre, enllesteix El pis de la badia, que surt al carrer un any després. L’afany de perfecció literària i de respecte envers els lectors que domina aquests darrers anys de la seva vida –en els quals també revisa Poemes a Nai, Biografia i Llibre de benaventurances– el durà a bastir just un any després, el 1993, una nova edició amb abundants correccions. El pis de la badia és un retorn a la més estricta poesia amorosa, íntima i subjectiva, tal com apareixia a Poemes a Nai. Ara el discurs adreçat als “altres” resta en un pla molt secundari i, en canvi, tot el llibre és presidit per l’anàlisi de la relació entre el “jo” del poeta i el “tu” de l’estimada, Nai.

Llibre de benaventurances avança cap a una poesia més íntima, en la qual són freqüents els poemes narratius, que constitueixen petits esbossos de personatges o d'històries. El poeta aprofundeix en el tema de l'amor, com un sentiment envers una persona concreta, de carn i os. Els tretze poemes habituals als llibres anteriors es converteixen ara en vint-i-sis i es produeix un avanç cap a una poesia més mesurada i més continguda que als anteriors poemaris. 

Tot i aparèixer més tard, La bellesa de l'home fou escrit entre 1971 i 1972. Tant formalment com pel contingut, continua la línia d'una poesia reflexiva, que alterna els poemes llargs amb alguns molt breus. La bellesa de l'home aborda un dels temes centrals del pensament estètic de Miquel Àngel Riera: els lligams indestriables entre l'ésser humà i la recerca de la bellesa, sense abandonar el tema central de tota la seva poesia: l'amor del poeta per Nai. Riera hi defensa un nou humanisme, tot i esser conscient que "l'home és un llop per a l'home". 

Després d'uns anys de silenci, Miquel Àngel Riera tornà a la poesia amb  Biografia . El poeta, tot seguint els consells de Joan Oliver "Pere Quart", va eliminar-hi les imatges oníriques o massa automàtiques i encetà, d'aquesta manera, una expressió més transparent i serena. En aquest volum, vol fixar els seus plantejaments personals davant la vida i el món exterior. Es tracta d'una poesia discursiva, en què predominen les composicions llargues i polimètriques. S'hi entrecreuen passat i present, l'amor a Nai i la relació del jo poètic amb els altres, en una versió molt personal del denominat "compromís cívic". Com afirma Francisco Díaz de Castro, "Es tracta, en aquest procés temporal discontinu, d'afirmar una imatge personal d'ell mateix en el present a través de la trajectòria recorreguda, així com la descripció dels condicionaments i circumstàncies històrics, espacials i humans que han portat el poeta a ser qui és".

Paràbola i clam de la cosa humana clou el camí iniciat amb Biografia , si bé s'hi detecten alguns ressons clàssics. Es tracta d'un manifest en defensa de la llibertat individual, del jo en front del altres, en què Riera reclama altra vegada l'interès per l'humà. Aquest discurs és solcat per poemes amorosos, en què reivindica la dimensió física o corporal de l'amor. 

La aparición de este primer libro de poemas de Miquel Àngel Riera representó un hito en el panorama de la poesía mallorquina de los años sesenta. Los trece poemas que lo forman afrontan el tema amoroso con un lenguaje absolutamente renovador, que proviene de la lectura de autores de la Generación del 27 como Vicente Aleixandre o Pedro Salinas. Según decía Josep M. Llompart en el prólogo, "los Poemas a Nai son una de las creaciones más puras, más sazonadas, de más bello y perfecto equilibrio que ha logrado la poesía insular de hoy".

En un volumn:

• Fuita i martiri de Sant Andreu Milá
• Morir quan cal
• L'endemà de mai
• La rara anatomia dels centaures 
• Panorama amb dona
• Els déus inaccessibles
• Illa Flaubert
• Crònica lasciva d'una decadència. 

Aquesta nova edició de l’Obra Poètica Completa de Miquel Àngel Riera recull tots els seus llibres de poemes. El catedràtic Pere Rosselló Bover ha tengut cura de l’edició i del text introductori.