Montserrat Banegas

Una veu nova que retrata amb costumisme sarcàstic la Barcelona més moderna d'avui.
Restaurants d'alta cuina, vins exclusius, roba de disseny, viatges fora de temporada, una bona feina, un gimnàs wellness, un discurs políticament correcte, una parella intel·ligent i atractiva... Tant la Mireia com el seu germà bessó Carles ho tenen tot. Ella viu en un pis magnífic a Barcelona i ell en una casa a Londres. Pertanyen a una generació privilegiada. Però l'estiu que la Mireia i el Carles passen junts a Barcelona amb la seva mare, alguna cosa comença a grinyolar sorollosament. Com una atracció de fira que es tomba. Una jove estudiant anglesa i un cambrer caribeny faran aparició a les seves vides i posaran en entredit aquella pretesa felicitat perfecta. Montse Banegas –que va sorprendre els lectors amb Una dona incòmoda– ha escrit una novel·la hilarant i brillant, que fa un retrat d'una certa Barcelona i d'uns personatges cansats d'explicar-se sempre les mateixes mentides.

Addicta al tabac, lectora empedreïda, la Mònica és una jove brillant, contradictòria, excèntrica i pedant. Novel·la d’iniciació, Una dona incòmoda ens explica l’adolescència i l’entrada a l’edat adulta d’una noia de poble que arriba a Barcelona per cursar la carrera d’història a la universitat. Al llarg d’aquest relat sinuós i vibrant, assistim a les dificultats d’emancipació de la Mònica al llarg de tota una dècada, des del seu últim curs a l’institut fins a la lectura de la seva tesi doctoral. Òpera prima d’una maduresa sorprenent, Una dona incòmoda és també una crítica lúcida i despietada del sistema universitari actual, ple de velles glòries aferrades a la poltrona. Montse Banegas dóna veu a un personatge contrariat i rebel, però també particularment tenaç en el seu esforç per afirmar-se contra el món amb les seves opinions autèntiques i irreverents. 

Lolita Bosch reuneix en aquesta obra a 41 autors menors de 45 anys que escriuen en català i s'inserten en una tradició comú. El llibre no té vocació canònica, i es presenta més aviat com una biblioteca. O bé, com una recerca íntima amb la qual Lolita Bosch pretén escoltar, descobrir i dialogar amb altres veus de la seva generació. Montserrat Banegas hi participa amb el relat Temps de por.