Barcelona, 1994
Fer Rivas és escriptora, dramaturga i directora d’escena. Cofundadora de la companyia teatral laMare, hi va debutar com a directora amb la seva primera obra i ha treballat com a ajudant de direcció en produccions presentades a la Sala Beckett, el Teatre Goya i el Festival Grec de Barcelona. En els darrers anys ha compaginat l’escriptura i la creació escènica amb l’ofici de llibretera. Jo era un noi és el seu primer llibre.
Bibliografia
Jo era un noi és un llibre de dol, on el narrador explica al seu pare —i s’explica a ell mateix— tot el que va callar durant la infància i l’adolescència. Un viatge d’indagació a través d’escenes de la seva vida, que recorre l’arqueologia familiar: l’emigració de l’avi de Galícia al barri de la Zona Franca als anys cinquanta, la fàbrica de la SEAT, un pis malalt d’aluminosi, per finalment entendre la seva identitat i sexualitat.
Llegir mésNovel·la
Novel·la
Un noi de 16 anys entra a l’habitació d’hospital on el seu pare està en coma, envoltat de màquines que el mantenen en vida. El noi sap que se n’ha d’acomiadar i que és l’última oportunitat per confessar-li tot allò que no li ha dit mai: la seva veritable identitat, amb la por i la vergonya que sempre ha sentit davant d’aquest home ara moribund.
Jo era un noi és un llibre de dol, on el narrador explica al seu pare —i s’explica a ell mateix— tot el que va callar durant la infància i l’adolescència. Un viatge d’indagació a través d’escenes de la seva vida, que recorre l’arqueologia familiar: l’emigració de l’avi de Galícia al barri de la Zona Franca als anys cinquanta, la fàbrica de la SEAT, un pis malalt d’aluminosi, per finalment entendre la seva identitat i sexualitat.
Un text descarnat i valent que anomena les coses pel seu nom —amor, odi, classe, desig, por— i que trenca la cadena de transmissió de masculinitat asfixiant i opressiva que uneix l’avi i el pare, el pare i el fill.
"Jo era un noi és la constatació que la pròpia experiència, passada pel sedàs de la generositat i l’ambició esdevé el tipus de literatura que ens interpel·la sense relegar-nos únicament al lloc de l’espectador." — Míriam Cano
"Tan impactant com una esquerda profunda, que arriba directa als fonaments." — Blanca Esteva