Barcelona, 1994
Fer Rivas és escriptora, dramaturga i directora d’escena. Cofundadora de la companyia teatral laMare, hi va debutar com a directora amb la seva primera obra i ha treballat com a ajudant de direcció en produccions presentades a la Sala Beckett, el Teatre Goya i el Festival Grec de Barcelona. En els darrers anys ha compaginat l’escriptura i la creació escènica amb l’ofici de llibretera. Jo era un noi és el seu primer llibre.
Bibliografia
Un chico de tan solo dieciséis años entra en la habitación de hospital donde su padre está en coma, rodeado de máquinas que lo mantienen con vida. El chico sabe que ha de despedirse y que es la última oportunidad para confesarle a este hombre ahora moribundo todo aquello que nunca le ha revelado: su verdadera identidad, la vergüenza y el miedo que siempre ha sentido frente a él.
Llegir mésNovel·la
Novel·la
Una emocionant carta al pare en què l’autora li revela tot allò que no es va atrevir a compartir amb ell abans de la seva mort.
Un noi de només setze anys entra a l’habitació de l’hospital on el seu pare és en coma, envoltat de màquines que el mantenen amb vida. El noi sap que s’ha d’acomiadar i que és l’última oportunitat per confessar a aquell home ara moribund tot allò que mai no li ha revelat: la seva veritable identitat, la vergonya i la por que sempre ha sentit davant seu.
Jo era un noi és la llarga carta en què, més d’una dècada després, Fer Rivas explica al seu pare tot el que va callar durant la seva infantesa i adolescència. Un viatge d’indagació a través d’escenes de la seva pròpia vida –l’ambient de l’escola, les primeres amistats, el descobriment del desig– i de la història familiar –els avis que van emigrar als anys cinquanta de Galícia a Barcelona, la fàbrica de la SEAT, el pis familiar malalt d’aluminosi– per, finalment, comprendre la seva sexualitat i la seva identitat.
Un text despullat i valent que s’atreveix a anomenar les coses pel seu nom –amor, odi, classe, desig, por– i trencar amb la cadena de transmissió d’una masculinitat asfixiant i opressiva que passa de l’avi al pare i del pare al fill, i així iniciar un camí cap a una nova vida.
“Un llibre que ens porta pels camins confusos de l’adolescència amb una brúixola malmesa pels dubtes i les ferides.”Víctor Recort, El País
“Una descripció d’una infantesa queer que ressona en tots aquells que no encaixaven en la norma en els seus primers anys de vida. La vergonya, la por i la desesperança d’aquells que sempre es van sentir diferents.” Alberto Sisí, Vogue
“Un relat despullat que exposa com l’origen, les construccions de gènere o els silencis poden exercir una violència extrema en les persones sense necessitat de contacte físic.” Carmen López, eldiario.es
“Jo era un noi és la constatació que la pròpia experiència, passada pel sedàs de la generositat i l’ambició, es converteix en aquell tipus de literatura que ens interpel·la sense relegar-nos al lloc de simples espectadors.” Míriam Cano
“Una carta al pare que oscil·la entre la ràbia i la compassió, una recerca de la pròpia identitat amb una veu crua i poètica, directa i suau, que ens porta de la mà amb dolçor per un camí molt aspre.” Marta Jiménez Serrano