Albert Sánchez Piñol

Podeu continuar dient-me Ismael. Una modesta i desenfadada continuació de Moby Dick.

Amb el Pequod enfonsat i la tripulació morta, Ismael aconsegueix sobreviure enmig de l’oceà, refugiat dins del taüt de Queequeg, fins que un altre vaixell el rescata. Així arribava a la seva fi la immortal Moby Dick i així comença Després del naufragi.

Ismael és rescatat pel tonyinaire Lònia, un vaixell la tripulació del qual es veu dividida per l’enfrontament entre el capità i el seu segon de bord. N’hi ha prou amb la sola menció de Moby Dick perquè l’un i l’altre alterin els seus plans i encoratgin la recerca de la balena blanca amb la finalitat de guanyar-se la tripulació, exaltada amb la idea de caçar el mític animal. De manera que, a desgrat seu, Ismael es veu novament embolicat en una persecució delirant, aquesta vegada amb l’ajuda d’un misteriós arponer sota l’aspecte ferotge del qual s’amaga una dona valenta de qui s’enamorarà perdudament.

Després del naufragi és una trepidant novel·la d’aventures que reprèn el mite de la balena blanca per advertir dels perills de les utopies i les revolucions precipitades, i de com l’ambició personal d’un dirigent irresponsable pot arrossegar tota una comunitat cap a un desenllaç tràgic.