Carles Casajuana

Mitjans de juliol. Fa calor. Una casa del barri alt de Barcelona. Una dona que s’avorreix. Un home brut i estripat que arriba de sobte, qui sap d’on. Un altre home en un despatx, fent negocis. Fa vint anys, l’un somniava fer-se ric i l’altre volia rodar món: la vida els ha canviat els papers. L’encontre entre tots dos amics, que fa molts anys que no es veuen, els obliga a fer comptes amb el passat i a enfrontar-se a la temptació de tornar a canviar de papers, amb un desenllaç tan lògic com inesperat. Concebuda com un joc de miralls en què les mentides i les veritats dels tres protagonistes es van entreteixint i superposant fins a atrapar el lector en una xarxa densa i sòbria a la vegada, Punt de fuga (el punt imaginari on convergeixen en un dibuix en perspectiva dues línies paral·leles, segons el diccionari) és, fins ara, la novel·la més complexa i ambiciosa de l’autor, una novel·la en què la penetració psicològica, la riquesa de matisos i una construcció rigorosa i brillant es combinen per oferir una sòlida reflexió sobre la insatisfacció pròpia de la condició humana.