Imma Monsó

La fascinant activitat d’observar i ser observat és el fil conductor d’aquestes cinc narracions. A personatges obsedits o rosegats per l’enveja es contraposen d’altres amorals i despreocupats que són com un bàlsam que alleugereix la pesantor i la duresa de la vida: A Exactitud, la Clàudia està capficada amb la percepció de la pròpia identitat i la manera de delimitar-la. A La finestra, la Lisa i l’Adrissa s’observen sense saber-ho, ignorants que allò que veu l’una és l’altra cara d’allò que veu l’altra. A Marxem, papà. Aquí no ens hi volen, en Bolo Biosca vol ser observat amb enveja i provocar aquest pecat capital és la seva màxima prioritat a la vida. A Viciós, un hipocondríac recalcitrant viu obsedit per qualsevol signe que alteri la seva integritat física. A Tímid, un nen incapaç de pronunciar "bon dia" veu com se li escapa la darrera oportunitat de saludar i intueix que aquesta anècdota configurarà un destí que el condemnarà per sempre a decidir-se quan ja ha perdut l’oportunitat. Personatges, en definitiva, que inspiren en el lector la imperiosa necessitat de vigilar-los de molt a prop.