Jaume Cabré

L'Ismael no ha tingut una infantesa gens fàcil, però ha aconseguit estudiar i es guanya la vida com a professor de llengua i literatura. Un dia, per atzar, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a intimar, fins que una altra trobada aparentment casual, ara amb el conserge de l’institut on treballa, porta l'Ismael a una situació límit, de conseqüències traumàtiques. Recuperar la memòria i aconseguir treure l'entrellat dels fets en què es troba atrapat serà una tasca difícil, que la traça de Jaume Cabré combina magistralment amb la peripècia d'un petit senglar que té tirada a distreure's i a pensar més del compte.

A Consumits pel foc els ingredients indispensables de la narrativa de Cabré s'hi troben administrats amb mà mestra: una història subjugadora, uns personatges amb clarobscurs inquietants i sorpreses d'alt voltatge literari que fan de la lectura un plaer irresistible.

“Un tremolor bíblic recorre el llibre, com si els personatges estiguessin a la mercè de forces incontrolables.” B. Puigtobella, El núvol

“Jaume Cabré ha escrit la seva novel·la més contemporània. [...] Llibre de creació libèrrima, basat en transferències i associacions, on el fil argumental té una importància relativa i on el fort és el retrat de la fragilitat de la consciència humana, en allò que té de biològic, d’animal.” Julià Guillamón, La Vanguardia