Maria Climent

La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l’hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d’aprendre a entendre’s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres.

Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l’humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes. 

“A casa teníem un himne és una senyora novel·la. L’estil és encomiable. El grapat de girs i la profunditat de les psicologies, les vanitats i els recels es troben a l’alçada, per exemple, dels tarannàs i els fets bigarrats d’El mar, el mar, d’Iris Murdoch.” Adrià Pujol, Quadern, El País

“És una de les veus més originals i fresques de la literatura catalana actual. […] El registre lingüístic ebrenc, l’humor i el punt de vista femení són les seves característiques principals.” Eugènia Broggi, editora L’Altra Editorial

“Una veu absolutament fresca”, Sílvia Soler

“Climent sap que cada frase s’ha d’alliberar de les paraules de més, li agrada escriure perquè en sap i, evidentment, al lector li agrada que li agradi”, Ponç Puigdevall, El País

“Té una veu pròpia, aquesta autora: tendra, divertida, atrevida, contundent”, Eva Piquer

“Climent fa avançar la narració a cavall entre el drama i la comèdia i amb una sorprenent facilitat per a crear diàlegs socràtics entre les tres dones, que fan balanç de la seva vida com si estiguessin dins una pel·lícula d’Éric Rohmer. […] Climent ens ensenya que per construir és necessari destruir, i una altra de les virtuts que té l’escriptora de Gina és que ella destrueix des de l’humor. Saber riure’s d’un mateix és una de les condicions bàsiques a l’hora de progressar i segurament una de les qualitats que més fa brillar l’escriptora ebrenca”, Núvol

“Amb un to agredolç i utilitzant (altra vegada) el deliciosíssim ebrenc, Climent aborda temes com la càrrega mental de la maternitat, les conseqüències de l’autoritat patriarcal, les tries vitals, les oportunitats perdudes o la precarietat laboral dels joves, i ho fa amb aquest sentit de l’humor que tant la caracteritza i que s’ha convertit en el seu propi segell”, El Nacional

“A casa teníem un himne, demuestra que Maria Climent ha irrumpido en las letras catalanas para quedarse. [...] Climent retrata esta constelación familiar marcada por el secreto derrochando un humor y una ternura que liman de nuevo la gravedad de la trama. [...] Lo mejor del libro es el juego de la lengua, así como la capacidad de la autora para esbozar escenas de la vida cotidiana con una mirada risueña al tiempo que profunda que dejan al lector con una media sonrisa en la boca.” Valèria Gaillard, El Periódico

“Me'l vaig comprar dimarts per tornar a llegir veus ebrenques i me'l vaig acabar anit. Ja m'havia agradat Gina però aquí la Maria Climent fa un pas endavant. Una novel·la de personatges memorables que acaba en una acollidora casa a Arnes. Mel.” Marius Serra