Maria Climent

Una  comèdia desllenguada, mordaç, d'alt voltatge eròtic, que se’n riu sense embuts de la crisi dels quaranta.

Als 41 anys, la Júlia contempla la seva vida com una broma de mal gust: fa anys que està encallada en una rutina conjugal amb la seva dona, deu anys més gran -ella, que mai no s'havia fixat en ningú del seu mateix sexe!–, i es dedica a temps complet a cuidar la seva filla, la qual cosa està bé, és clar... Però, tot a la seva vida s'ha de reduir a això? Què se n'ha fet, de la passió, de l'aventura, de la llibertat de fer i desfer sense estar encadenada a les contingències domèstiques del dia a dia?

Una beca musical a Londres li ofereix l'oportunitat de viure tres mesos lluny de Barcelona i lliure de lligams. Ara la Júlia pot retrobar-se amb ella mateixa –sigui qui sigui que sigui–, reprendre la seva carrera musical i –reactivada per un sobtat i frenètic desig sexual– lliurar-se a aquesta aventura de viure la vida que s'estava perdent. Tanmateix, la Júlia s'acostarà a un punt de no retorn, entre la vida que vol construir i la que està a punt de perdre.

“Punt de no retorn ens entristeix, ens excita i ens espanta perquè narra sense ornaments superflus un drama vulgar com si no fos ni un drama ni vulgar.” Ponç Puigdevall, El País

“Climent escriu amb una naturalitat i una autoironia que la situen un graó per sobre de la majoria d'autors i autores d'ara.” Julià Guillamón, La Vanguardia

“… una naturalitat i versemblança no subjectes a dogmes.” El Punt Avui

“Punt de no retorn destaca per les nombroses escenes de sexe –que no eròtiques–, descrites amb una inventiva verbal lloable i molta desimboltura. La prosa, gens rebuscada, se sosté per l'agilitat d' aquesta veu gairebé histriònica a estones i pels nombrosos dialegs versemblants, que tan pensar en una facil adaptació audiovisual del llibre, com una pel·lícula o una serie.” Valeria Gaillard, El Periódico