Contes en forma de L
Relats , 2004
Moll
Pàgines 207
Com sol succeir en les característiques construccions geomètrico-literàries de Miquel de Palol, Contes en forma de L subverteix les aparences i acaba revelant-se com un sorprenent artefacte d’altíssima precisió en què les diverses parts que l’integren, més enllà del seu complet sentit autònom, formen part d’una unitat orgànica superior. Contes en forma de L ens presenta una col·lecció de peces breus que acaben conformant una mena de novel·la fragmentària, tan singular com subjugant. El gran estil de Miquel de Palol té ocasió de manifestar-s’hi en tots els registres imaginables, des del terror psicològic fins al pastiche mitològic passant per la farsa descordada, el drama intimista, la paròdia de gènere, l’apunt líric o la més vivificant explosió eròtica. Savi i canalla en les degudes proporcions, torrencial com la mateixa vida, Miquel de Palol torna a demostrar que potser ningú com ell assumeix avui el desafiament de perseguir alhora coneixement i bellesa, sense oblidar-se pel camí d’enfotre-se’n del mort i qui el vetlla amb un corrosiu, esplèndid, sentit de l’humor.